Les claus tàctiques del Betis-Barça: el magisteri de Pedri i les mans d’acer de Ter Stegen oculten el descontrol

El Barça no n’aprèn. Arriba a la final de la Supercopa d’Espanya després de derrotar el Betis en la tanda de penals, però exhibint els mateixos problemes sense trobar-hi solució. Es desconnecta dels partits quan els té a les seves mans. Va cedir l’avantatge del 0-1 i de l’1-2, a més d’enredar-se en una considerable baixada de tensió que el porta a viure al límit. Així es presenta a la final de diumenge contra el Madrid. Penals, un exercici de precisió El Barça no va fallar ni un sol penal. Quatre llançaments, quatre gols. Lewandowski, amb una estranya paradeta prèvia; Kessié, amb una calma increïble; Ansu Fati, amb determinació en el seu decisiu xut, i Pedri, amb la naturalitat que sempre destil·la. El Barça va fer un exercici de perfecció unit al descomunal impacte que va tenir, per descomptat, Ter Stegen. El porter alemany, amb dues parades en què els seus braços es van transformar en muralles per al Betis, va acabar sent decisiu. Així va ser la tanda: Willian José, gol, 1-0. Lewandowski, gol, 1-1. Loren, gol, 2-1; Kessié, gol, 2-2; Juanmi, atura Ter Stegen; Ansu Fati, gol, 2-3; Willian Carvalho, atura Ter Stegen, 2-3; Pedri, gol. 2-4 El magisteri de Pedri Xavi va començar amb Frenkie de Jong escortat per Gavi (interior dret) i Pedri (interior esquerre). Però el joc fluïa sobretot a través del jove canari, transformat en l’amo de l’atac del Barça. Fins i tot va marcar un gol arribant de la segona línia, però el VAR va dictaminar que Raphinha, l’autor de l’assistència, estava en fora de joc. Després, Pedri va començar amb saviesa –sembla un veterà que fa 15 anys que juga amb el Barça– l’acció del 0-1. Va tenir la calma que no van mostrar els seus companys, especialment a la segona meitat. ¡Pedri marca el penalti decisivo y el Barça jugará la final de la #superSupercopa!#LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/p2PiJFURHj — Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 12 de enero de 2023 Hi va intervenir Xavi, que, a poc a poc, anava traient peces del centre del camp. Totes excepte Pedri. Va treure primer Frenkie de Jong, però l’entrada de Busquets no va proporcionar la tranquil·litat que necessitava l’equip, superat pel control del partit que tenia el Betis. Va perdre la possessió i es va perdre en el joc. Fins i tot Gavi va ser substituït. I l’únic que va trobar el camí correcte va ser Pedri, un futbolista tan cerebral que va sobreviure a la bogeria sense coartada de la segona meitat del Barcelona. El descontrol per sistema No hi ha manera que el Barça de Xavi governi els partits. De poc li serveix començar guanyant 0-1. Ni tampoc posar-se, de nou, al davant amb l’1-2 d’Ansu. L’equip es desploma en la segona meitat, incapaç d’aguantar-se a través de la pilota, entrant en combustió, en què els canvis (fins a cinc en va fer Xavi) no van ajudar gens a reanimar els blaugrana. Va i ve sense solució de continuïtat perquè entra en un bucle en què es vulgaritza. Va canviar el tècnic els dos laterals (va començar amb Sergi Roberto i Alba i va acabar amb Koundé i Marcos Alonso), a més de modificar també el paisatge dels extrems. Es va passar del Raphinha-Dembélé al Ferran Torres-Ansu Fati. 😮 🗣️ ''¡Me cago en mi **** madre, tío!''. La arenga de Xavi. #superSupercopa pic.twitter.com/1XBRlNq7Ju — Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 12 de enero de 2023 Canvis que van percudir de manera negativa. Tots, excepte el d’Ansu, que va tenir un impacte immediat en el partit. Va jugar poc, però va generar més perill que els seus companys d’atac, víctima el Barça d’un mal que no se soluciona.

El més llegit