Pelé al Camp Nou: les llargues gires del Santos

Quan el Brasil va aixecar la Copa del Món de 1958, la primera de la ‘seleçao’, va començar la fascinació per un noi de 17 anys que portaven a collibè i plorava. Les ràdios més que les teles explicaven que es tractava d’un prodigi. I el Santos, el club de la seva vida, va trobar ràpidament la manera de rendibilitzar la seva nova estrella. Gires, llargues gires d’amistosos. Primer per Sud-amèrica i després, per Europa. Per aquesta via Pelé va arribar a disputar tres partits al Camp Nou entre 1959 i 1963. Acabat el campionat brasiler, entre el maig i el juny de 1959, els dirigents del Santos van programar 22 partits a 9 països en menys de dos mesos. Així és com Pelé, amb 18 anys, va trepitjar per primera vegada el Camp Nou, que llavors era realment nou. No havia passat ni un any des que es va proclamar campió del Mundial, així que les expectatives s’acostaven a les que hauria causat la visita d’un extraterrestre. El Barça era llavors el campió de Lliga i de Copa, però l’equip brasiler el va aixafar. El partit va acabar 1-5, amb dos gols de Pelé, però expliquen els arqueòlegs blaugrana que el Barça va jugar sense set titulars que eren amb la selecció espanyola a Polònia. Ni tan sols Kubala va entrar en acció. Aquest partit es va integrar en l’últim tram de la gira. Abans havia passat per Madrid i diuen les cròniques antigues que Santiago Bernabéu es va acostar a l’hotel del Santos pensant si fer una oferta. El va veure, el va saludar, li va semblar massa nen i va marxar. Sembla que anys després l’interès va ser més gran, però Pelé mai va estar per la feina de marxar del Brasil. «Mai em vaig plantejar seriosament marxar del Brasil», va explicar en un llibre de Brian Winter, ‘Pelé, porqué el futbol importa’. «M’encantava l’arròs amb mongetes que preparava la meva mare. Estava còmode i feliç al Brasil. Els meus pares vivien al costat de casa meva, la temperatura era sempre de 25 graus i tenia la platja al costat. ¿Què més podia demanar?». La gallina dels ous d’or Pelé era el sant greal del Santos. La primera gira va haver de ser la mar de suculenta perquè l’any següent va tancar contractes per a 18 partits a 7 països en un mes i mig, de vegades amb només dos o tres dies de diferència entre un i l’altre. No és estrany que els jugadors acabessin exhaustos. En la segona gira el conjunt brasiler va tornar a fer escala al Camp Nou. Per al Trofeu Ciutat de Barcelona. La seva disputa es va veure compromesa per la Confederació Brasilera de Futbol, que va voler suspendre la seva participació per una col·lisió amb un partit de la selecció del Brasil. En lloc de dos, al final va poder jugar un amistós, i va ser contra un Barça armat amb els pota negra de la plantilla (Kubala, Luis Suárez...) que es va imposar per 4-3. Pelé va fer un gol i va estavellar un tret al pal, segons les cròniques, que van deixar constància d’una important tempesta en la segona part. Amb Pelé, el Santos cobrava més de cada un dels seus bolos. Sense Pelé, el caixet baixava a la meitat. Amb Pelé es va embarcar tres anys després, el juny de 1963, en una altra gira que va tornar a aturar-se a l’estadi barcelonista. Aquest cop Pelé va passar desapercebut i el Barça es va imposar 2-0. «Pelé només ha exhibit un 10% del seu potencial futbolístic», diria Luis Alonso Pérez, el tècnic del Santos. El dia previ, el conjunt brasiler es va entrenar sobre la gespa del Camp Nou amb un partidet entre jugadors negres contra jugadors blancs. Pelé va jugar de porter. Dels primers, és clar. Pelé va arribar a disputar a Espanya 16 partits entre 1959 i 1974. L’últim va ser en el torneig Ramón de Carranza de Cadis. El brasiler era a punt d’iniciar el seu periple pels EUA, amb el Cosmos. Va ser aquí, a la ciutat gaditana, on Pelé i Cruyff es van enfrontar per primera vegada. El Barça va guanyar 4-1. Pelé va marcar el gol santista de penal. Cruyff va jugar amb el ‘6’ a l’esquena, cosa estranya en ell. Per al brasiler va ser el comiat d’Europa; per al Santos, la pèrdua d’una màquina d’imprimir bitllets.

El més llegit