Entrevista a Alejandro Balde: «De la meva generació només quedo jo»

Alejandro Balde és un dels 11 jugadors que més va utilitzar Xavi Hernández en la primera fase de la temporada i dels que més minuts va sumar. El seu gran inici de temporada el va ajudar a ser convocat per al Mundial després de la lesió del valencianista Gayà. Amb 19 anys fets el 18 d’octubre, defensa la seva condició de lateral esquerre titular, però la competència ha augmentat molt: no hi ha cap defensa de baixa. -Si hagués de triar un adjectiu per definir l’any, ¿quin seria? -Inesperat. Per tot el que he viscut. Tot bo, però inesperat. -¿I recorda com va començar el 2022? -Vaig començar entre el Barça B i el primer equip i al final vaig acabar la temporada al primer equip. Aquest estiu vaig fer una bona pretemporada i ja no he tornat a baixar. -El seu principi d’any va ser al llit, malalt de covid. -¡És veritat! -¿Ha explicat quants derbis haurà jugat en la seva vida? -Molts. Més de 15 segur. -¿Aquest serà un derbi més o un de molt diferent? -Quan ets una criatura, el derbi és el partit de l’any perquè esperes que arribi aquest dia. Ara tinc la mateixa il·lusió pel derbi i, a més, la gent vindrà a l’estadi amb moltes ganes després de dos mesos sense futbol al Camp Nou. -¿Tenen la sensació que la Lliga gairebé comença o que, en realitat, es reprèn? -És difícil respondre venint d’un Mundial, immers en una altra dinàmica i després d’un mes i mig fora. Al principi va costar una mica, però era qüestió d’oblidar-se’n i centrar-se en què ve ara. -¿Ha oblidat l’experiència d’aquest Mundial? -L’he intentat oblidar, però al final acabes parlant amb algú i tornés a pensar sobre si podia haver anat d’una altra manera. -¿Amb quin regust es va quedar? -Ens va quedar la sensació que podíemr haver arribat més lluny. L’experiència va ser bona. -¿Van fallar vostès o va faltar sort? -El Marroc va fer el seu partit, i ho va fer bé. Després la sort ens va girar l’esquena en els penals. -¿Quina és l’experiència que més l’ha impactat? Anar al Mundial, sens dubte. -Va passar de sobte. -No m’ho creia. Estava per jugar contra el Japó amb la sub-21, m’ho van dir i vaig volar a Barcelona per agafar les coses i l’endemà viatjar cap a Qatar. -¿Què li va passar pel cap? -Tot va passar molt ràpid. Era a l’avió pensant que anava al Mundial i no m’ho creia. -¿Ho veia impossible abans que passés? -Hi havia rumors. Abans que aparegués la llista sé que el meu nom sonava. Però mai havia anat convocat i entrar per anar directament al Mundial... Al lesionar-se Gayà vaig començar a creure-m’ho una mica. -Tornant al derbi. ¿Queden sentiments de rivalitat amb l’Espanyol o ja no? -Per mi, que soc culer des de petit, el derbi ha sigut sempre un partit molt important, com ho és un clàssic. Sempre he viscut la rivalitat i les ganes de guanyar l’Espanyol sempre hi són. -Però va jugar a l’Espanyol. -Només hi vaig ser un any. En porto 12 al Barça. I he sigut culer des de petit. -I de petit jugava de davanter. Ara és lateral. ¿De què li agrada jugar de veritat? -La meva posició ideal és la de lateral esquerre. Ara sí. Vaig ser davanter de futbol 7 i al passar al futbol 11 jugava d’extrem esquerre. En un partit es va lesionar un company, em van posar de lateral i ja m’hi vaig quedar. -¿I es troba sent còmode? -Sí, sí. Aquesta Lliga vaig jugar per primera vegada de lateral dret i també em vaig trobar bé. -¿Cap dificultat? -El primer partit, a Mallorca, va ser el més difícil pel posicionament i el perfil que has d’adoptar, però no hi havia temps i m’hi vaig haver d’acostumar ràpidament. -El seu principal defecte és l’agressivitat per defensar. ¿Hi està d’acord? ¿Li costa? -Sí. Tinc moltes coses positives ofensivament, però sempre m’ho han dit de les qüestions defensives. En les categories inferiors vas més sobrat i no hi dones importància. Des que soc aquí, n’hi he de donar, és clar, i he millorat bastant. -Va jugar set partits tota la temporada passada i aquesta ja ha jugat els set en els primers vuit partits. ¿Quina és l’explicació del canvi? -L’any passat va ser d’aprenentatge. Estava entre el Barça B i el primer equip i no sabia ben bé quin era el meu lloc. Ara estic més assentat i he après. -I va tenir una lesió de lumbàlgia i una altra de turmell. -La lumbàlgia va ser amb el primer equip i el turmell per una entrada jugant amb el B contra el Castella. -¿Què va aprendre? -A intentar ser més fort mentalment i preparar-me millor. Són experiències que has de passar, les bones i les dolentes, i se n’ha d’aprendre. Em va ajudar a trobar-me més fort en els moments difícils quan vaig tornar a jugar, sense ritme, i llavors vaig deixar de jugar i em vaig dedicar a preparar-me millor físicament. -¿En qui es va refugiar? ¿Qui el va ajudar? -Els meus pares, els meus germans i el meu grup d’amics. És important tenir-los en els mals moments. -¿Ara el seu lloc és el de lateral esquerre titular del Barça? -Més que ser titular o suplent, a la meva edat la prioritat és aprendre. Estar amb Jordi [Alba], que és dels millors del món en aquesta demarcació, em permet aprendre molt. -¿Hi ha algun jugador de l’Espanyol a qui s’hagi enfrontat? -Diria que un noi, Omar, que és lateral dret, i ja està. És molt difícil arribar. Jo porto 12 anys al Barça i de la meva generació, de l’any que vaig entrar, només quedo jo. -És per sentir-se afortunat. -Sí, també. T’has d’esforçar molt i tenir el punt de sort que t’ajudi.

El més llegit