Lamine Yamal, la perla indiscutible de la Masia que urgeix renovar (i no serà fàcil)

Durant el tradicional dinar nadalenc aquesta setmana amb els mitjans de comunicació, Joan Laporta va comentar en un dels atapeïts grupets que es van formar al seu voltant que renovar Lamine Yamal Nasraoui Ebana, la indiscutible perla de la Masia, forma part de la seva llista de prioritats del 2023. Lamine, de només 15 anys i que ha saltat de cop del Cadet A al Juvenil A, ha entrenat aquesta setmana amb el primer equip sota la supervisió de Xavi Hernández, com ja va fer altres vegades des del setembre. Que és un tresor a preservar i mimar ho sap qualsevol que l’ha tractat i l’ha vist jugar durant la seva etapa de formació al planter blaugrana. D’ell s’opina en mode superlatiu. «Després de Leo Messi i Ansu Fati, em refereixo a l’Ansu de les categories inferiors, és el més gran que hem vist en el futbol base», explica una veu de dins de la Masia. Tothom sap que se l’ha de retenir quan compleixi els 16 anys i pugui firmar el seu primer contracte professional; una altra cosa és que el Barça sigui capaç d’aconseguir-ho. Laporta va exhibir en aquest grupet la seva bona relació professional amb Iván de la Peña, l’agent de Lamine, que ho és també de Gavi, per treure a passejar el seu optimisme. Però en el cas d’aquest habilidós davanter hi ha diversos factors que compliquen la seva renovació. El principal, li plouen i li plouran ofertes irresistibles al seu agent de part dels principals clubs europeus. Això es dona per fet. Després, el jugador ja està sent temptat per les grans agències futbolístiques per treure’l de la protecció de De la Peña. Hi ha una selva de personatges que es mouen amb el ganivet entre dents allà a baix. Lamine Yamal vs Alejandro Balde and Gavi in first team training. I would kill to see Xavi’s training reports on Lamine… His next two years of development will be interesting, to say the least. pic.twitter.com/AbNvD5DLtk — La Masia (@Youngcules) 22 de diciembre de 2022 Amb 16 anys, els diners entren amb tota la seva brillantina en les vides d’aquests joves jugadors i els seus pares. I en el cas de Lamine es tem que sigui un factor distorsionador, com amb tants d’altres abans, es pot precisar. Però amb Lamine es veu venir, per la complexitat del seu quadro familiar. Evolució espectacular Lamine va néixer l’1 de juliol del 2007 a Mataró de pare marroquí i mare de Guinea-Equatorial. Va entrar en les categories inferiors en edat de prebenjamí, és a dir, els 7 o 8 anys. «Va jugar un d’aquests partits de prova i vam decidir amb l’Aureli (Altimira) que es quedés, una mica amb l’actitud d’anar veient», recorda Jordi Roura, exdirector del futbol formatiu. «Tanmateix, la seva evolució va ser espectacular i a partir d’aleví, amb 11 anys, ja vam veure que tenia un talent extraordinari». Lamine Yamal es una de las mayores promesas de la cantera 🤩 pic.twitter.com/e0NtcweqAg — Mateu Alemany Font (@MPadremanyFont) 23 de diciembre de 2022 «Tothom –prossegueix Roura– pot veure que un Messi és una cosa especial; tothom pot veure quan algú no serveix. El difícil és decidir sobre jugadors en zones grises. Lamine és dels primers, dels que es veuen fàcil que és algú diferent». Esquerrà, molt esquerrà, de tècnica privilegiada i regat elèctric, pot actuar d’extrem (es prodiga sobretot al costat dret, a cama canviada), de davanter centre, darrere del ‘9’ o fins i tot d’interior. «Futbolísticament és un 10», ratifica Xavier Vilajoana, que com a directiu es va encarregar de supervisar la Masia. Va cremant etapes a un ritme salvatge. Fins a ficar el cap al vestidor de la Ciutat Esportiva del primer equip, Lamine ha jugat des d’edat aleví en una o dues categories superiors. Fins i tot en la selecció ha fet un pas de gegant al ser convocat amb la selecció sub 19. «Si no es veu gaire clar, és preferible evitar que els nois juguin en categories per sobre. Però el seu cas era molt clar. Calia fer-ho», explica Roura. Durant la seva formació es va prendre una decisió inusual que va ser clau en la seva progressió. Els responsables del futbol base van acordar que es mudés a la Masia. A l’ésser de Barcelona, no li correspondria instal·lar-se a la Ciutat Esportiva, però amb ell es va fer l’excepció. Calia treure’l d’un problemàtic entorn familiar. «Calia protegir-lo, mimar-lo, apartar-lo d’un ambient complicat, i ho vam fer. El vam cuidar al màxim», ratifica Roura. «Calia protegir-lo, mimar-lo, apartar-lo d’un ambient complicat, i ho vam fer. El vam cuidar al màxim. És un talent extraordinari» Jordi Roura, exdirector del futbol base del Barça Diuen d’ell que és un noi molt tranquil, més aviat tímid, dels que fa broma només amb el seu cercle de confiança i molt futboler, que és habitual veure com a espectador en partits de diferents categories del Barça, una mica com Gavi. Al camp, aquesta timidesa s’esvaeix. Els tècnics destaquen que és fort mentalment, dels que no té por de fallar, una qualitat que es remarca a les tauletes. Visita inesperada a Madrid ¿Què passarà a partir d’ara? Malgrat ser la joia de la corona, no convé perdre de vista que només té 15 anys i que durant el seu creixement poden passar moltes coses. En el futbol hi ha moltes maneres d’espatllar-se un projecte prometedor. Ha fet una estirada física (ja fa 1,85) i l’1 de juliol complirà els temuts 16 anys i farà, per tant, una estirada econòmica. Com respondrà a les potents ofertes de clubs i agents s’ha de veure. A la Masia ja han hagut de fer front a situacions complexes, en particular relacionades amb el seu pare. Un dia se’l va emportar a Madrid i va veure un partit des de la llotja del Bernabéu. Es va fer, a més, unes quantes fotos amb personalitats blanques que van generar incomoditat. Ho va fer sense que De la Peña ho sabés. Al club s’estableixen paral·lelismes amb Illaix Moriba. Era un gran talent pel qual va caldre fer un esforç. Va acabar marxant, perquè de vegades els pares firmen contractes sense el consentiment dels fills amb clubs que exigeixen una indemnització si l’operació no es compleix, col·locant el jugador en una situació de xantatge emocional. «Es podria estavellar per córrer massa. Tant de bo el seu entorn no l’espatlli. Fa falta molta mà esquerra i em consta que ara a la Masia no n’hi ha gaire» Xavier Vilajoana, exdirectiu encarregat del futbol formatiu En qualsevol cas, tothom entén que amb Lamine caldrà fer un esforç econòmic i segurament buscar la manera de convèncer l’entorn del jugador, encara menor, a renunciar a ofertes superiors. No es preveu fàcil. Opina Vilajoana que portar el noi a entrenar amb el primer equip, a les portes del seu primer contracte, «és una bona decisió. És la forma que vegi que la seva aposta per ell va de debò». Vilajoana creu, no obstant, que abans de fer el salt definitiu, si és que ho aconsegueix, hauria de jugar un parell d’anys en el Barça B. «Es podria estavellar per córrer massa. Tant de bo el seu entorn no l’espatlli». Però vivim en temps de precocitat, com si tothom pogués ser Gavi o Pedri. Exemples que poden portar a confusió a pares i jugadors. «No hi ajuda, és cert, però cal saber capgirar-ho. Convé molta mà esquerra i em consta que a la Masia no n’hi ha gaire ara», critica. Un talent especial està en joc.

El més llegit