Extrems que trien amb encert Juguen al mateix lloc. Però no s’assemblen en res, Ferran va ocupar el lloc de Raphinha a la banda dreta i Ansu el de Dembélé al costat esquerre. Tot i que són extrems sense tant de dríbling, són més participatius en la idea col·lectiva del joc. El futbol fluïa amb més naturalitat perquè el Barça evitava pèrdues que desordenaven els seus companys. N’hi ha prou amb recordar el tercer gol blaugrana, en què van intervenir Lewandowski i Ferran abans que Ansu es retrobés amb el gol. A més, Xavi va ordenar una missió diferent per a cadascun dels extrems. Ansu tenia llibertat per anar-se’n cap a dins, deixant la profunditat a la banda esquerra per a Jordi Alba. Així va arribar l’1-0, amb una meravellosa passada de Pedri per al lateral, que va assistir Lewandowski, que va fer un control sensacional que va deixar asseguts Pau Torres, Albiol i el porter del Vila-real, Rulli. A Ferran, Xavi li demanava que s’acostés més a la línia de calç. No és casual que Sergi Roberto, el lateral dret, amb prou feines arribés fins a la línia de fons, una cosa que sí que va fer Alba a l’altre costat. I Ferran va ser decisiu en la jugada on es van connectar els dos extrems. Seva va ser l’assistència a Ansu en el 3-0. Canvis que regeneren i bé Xavi va modificar tota l’estructura. Tota vol dir tota. Va canviar la defensa ubicant Marcos Alonso com a central esquerrà al costat de Jordi Alba i va donar el comandament de l’equip a Frenkie de Jong. Va canviar els extrems i va trobar el joc que tant necessitava el Barça. A través del bon futbol van arribar els gols. Jugades elaborades en l’1-0 i en el 3-0, mentre que una recuperació de Pedri va provocar el 2-0. A més, la figura de Kounde va adquirir més protagonisme perquè va donar a l’equip de Xavi les cames que necessitava per córrer cap enrere, especialment a l’inici de la primera meitat i després en una acció en la segona. El francès va intervenir amb encert amb una recuperació de pilota que va provocar una gran ovació del Camp Nou. El Barça va minimitzar de tal manera el Vila-real que només li va permetre un xut a la porteria de Ter Stegen. Un cop de cap que va parar fàcilment el porter alemany. L’equip de Xavi va defensar millor i, sobretot, va atacar millor. Va firmar 16 xuts, cinc dels quals a porteria, i tres gols. Un tractat d’eficàcia. Frenkie es diverteix S’ho va passar bomba. Frenkie de Jong va disfrutar envoltat d’un parell d’adolescents, Gavi i Pedri. Després d’un quart d’hora en què no es van trobar va arribar el moment de la cohesió. Interiors que tenien molt més pes perquè, a més, hi havia molt més moviment per davant amb línies de passada. I el Barça es va aglutinar. Va ser compacte. Frenkie no és un mig centre a l’ús. No li agrada quedar-se en l’encreuament de camins. És un jugador en moviment, que va aportar dinamisme al joc de l’equip. El Barça semblava un equip més lluminós i dinàmic, i les estadístiques del neerlandès en els seus 70 minuts al camp (va ser substituït per Busquets) il·lustraven aquest canvi. Va guanyar els 10 duels en què va competir, va tocar moltes pilotes (93) i va tenir, a més, un alt percentatge d’encert en la passada (el 94,9%), a més de completar amb èxit els dos regats que va intentar. Amb prou feines va perdre sis pilotes. Els números, doncs, indicaven el que va veure el Camp Nou. Una de les millors versions de De Jong. Per això, el va premiar amb una gran ovació quan va ser substituït.
