El Camp Nou xiula i debat sobre Piqué

Estava el partit mes que calmat. I resolt. Supurant la ferida de la derrota del clàssic i la virtual eliminació de la Champions. Estava tot sota control. Tot, no. Fins que va entrar Busquets per Frenkie de Jong i es van barrejar milers d’emocions. Ovació per al neerlandès, que va completar un bon partit, aplaudiments per al capità, però, alhora, tímids xiulets que van anunciar, tanmateix, la tempesta posterior que es va viure al Camp Nou, una cosa amb què no comptava, potser, Xavi perquè va provocar tensió. Va intervenir el tècnic per dosificar els titulars. Va treure Koundé, que havia firmat una excel·lent nit correctora, i va col·locar Piqué en el quart d’hora final. Minuts en què el Camp Nou es va convertir en un fòrum de debat. La timidesa dels xiulets es va transformar en un enrenou generalitzat quan Piqué va sortir a trepitjar la gespa. A partir d’allà, res semblava interessar del partit, molt més que liquidat. A Busquets, per exemple, el va incloure Xavi en un doble canvi (també va aparèixer Bellerín per Sergi Roberto), mentre que Piqué, que tornava després del desastre europeu amb l’Inter, on va cometre un doble error en l’1-1, deixava la banqueta en solitari per accedir al partit. A partir d’aquell moment, la pilota va quedar oblidada. El Camp Nou va xiular i va aplaudir un dels seus capitans. A més, la Grada d’Animació de l’estadi, ubicada al Gol Nord, va començar a corejar el central amb un crit que anys enrere era unànime: «¡Piquenbauer, Piquenbauer, Piquenbauer!». De cinquè a sisè central Eren temps d’unanimitat sobre la figura del defensa. Temps que ara pertanyen a una altra època, com bé sap el mateix Piqué. Tot i que, potser, no imaginava el que va succeir ahir a la nit. Ni tampoc el mateix Xavi, que va realitzar el canvi en funció d’interessos esportius i no per altres assumptes. Volia protegir Koundé, al qual va utilitzar en el clàssic i contra el Vila-real, perquè és un pilar fonamental de la seva estructura defensiva. Però va aparèixer Piqué i el paisatge, festiu i alegre de la grada, es va modificar totalment. I el vell Camp Nou, que esgota el seu últim any de vida, va rescatar velles històries de debat sobre jugadors que són seus, que ha tractat amb exquisit afecte, transformats ja en llegendes. Però al central ja se’l mira d’una altra manera. També Xavi. Així l’hi va dir des del primer dia del nou curs. No seria titular. El que no podria intuir el capità és que cada dia que passa descendeix el seu paper a l’equip. Va començar sent el cinquè central i des d’ahir, quan Xavi li va concedir la titularitat a Marcos Alonso formant parella amb Koundé, va baixar en l’escalafó fins a la condició de sisè. I el sisè va aparèixer a l’estadi per remoure tota la tranquil·litat que havien generat els tres gols del Barça en set minuts demolidors. Després, cada pilota que tocava Piqué generava un encès debat. Els crits de la Grada d’Animació eren replicats per la majoria d’aficionats, que reprovaven aquests xiulets. El so del debat es va anar apagant amb el pas dels minuts fins que va acabar el partit. Llavors, Piqué i Busquets es van quedar en el cercle central saludant la gent que els va xiular.

El més llegit