Les claus tàctiques del Barça-Inter: El doble error de Piqué va desencadenar el caos

En un inexplicable procés autodestructiu el Barça es va desintegrar en la segona part quan va rebre tres gols, producte d’errors individuals. Però no només s’argumenten per aquestes fallades de Piqué i Busquets sinó perquè l’equip no va tenir estabilitat ni cohesió per construir-se a través de la pilota. El forat era al centre Cada gol de l’Inter, i van ser tres, va certificar l’impressionant esvoranc defensiu originat en l’eix de la defensa del Barça. El gol de Dembélé va suposar una injecció d’adrenalina per al Camp Nou. Però tot es va esfumar quan Piqué va cometre un imperdonable doble error per facilitar, ¡i de quina manera!, l’empat de Barella. El primer error va ser quedar-se enganxat sense seguir als seus companys per avançar la línia defensiva i deixar en fora de joc el centrecampista de l’Inter. El segon error va ser encara pitjor que el primer perquè va deixar passar la centrada com si la pilota no anés amb ell. Llavors, va arribar Barella a la frontal de l’àrea petita per afusellar Ter Stegen, fet que va impactar de forma tràgica en l’estabilitat del Barça. Es va desplomar. La fatal pèrdua de Busquets El primer gol de l’Inter va arribar pel centre. I el segon, el de Lautaro, també. El seu xut va tocar primer al pal dret i després en l’esquerre abans d’arrupir-se a la xarxa blaugrana, com a conseqüència d’un altre tràgic error del Barça. Una pèrdua de Busquets va ser el pròleg del segon gol italià que va aprofitar, de nou, l’esvoranc defensiu deixat en el centre de la defensa. Per aquí va arribar l’1-1. Per aquí va arribar també l’1-2 perquè Eric Garcia no va saber desarticular Lautaro, que va ballar tranquil·lament sobre la frontal de l’àrea abans d’engaltar aquell xut que va deprimir un desorientat barcelonisme. Sergi Roberto, en l’innovador i arriscat 3-4-3 En l’innovador 3-4-3 que va dibuixar Xavi hi havia un rol molt especial per a Sergi Roberto. Innovador i atrevit perquè va voler omplir el centre del camp. I ho va aconseguir avançant Sergi Roberto, que va redescobrir velles sensacions de quan era interior. La seva posició natural fins que Luis Enrique el va reciclar com a lateral dret. Aquí va començar davant l’Inter, però, en realitat, va viure més a prop d’Onana que de Ter Stegen. Fins a tres xuts (un a porta, dos fora) va firmar Sergi en els primers 45 minuts, retrat de la voracitat ofensiva que va mostrar assistint Dembélé en l’1-0. Però després en la segona meitat es va veure superat Sergi Roberto pel desgovern viscut en el Barça. Fins i tot va acabar sent substituït per Kessié en un altre clar gest de rendició de Xavi. Ni un gran Ter Stegen va poder parar el descontrol El partit va tenir un vertiginós ritme des de l’inici. Ni s’havia arribat al quart d’hora i el Barça ja havia llançat cinc córners, sense generar cap perill en aquestes accions a pilota aturada. Per molt que Xavi ordenés el canvi de llançador (Raphinha va deixar el seu lloc a Dembélé perquè els seus centres no passaven del primer pal italià, cosa que va facilitar la seva defensa), l’equip no va estar lúcid. A més, en aquest intercanvi de cops amb l’Inter, va cometre un parell d’errors gravíssims. Una falta lateral, horriblement defensada pel Barça, va topar amb el travesser per a sort de Ter Stegen, que va assistir impotent a la rematada de Dzeko des de l’àrea petita. Primer i desatès avís de l’equip d’Inzahgi. Després, en un córner a favor del Barça, es va entreveure la tragèdia perquè Gavi es va enredar amb la pilota i va provocar el contraatac de l’Inter. La pilota va arribar massa fàcil a Dumfries, que es va estavellar amb el poderós braç esquerre de Ter Stegen, que va exercir de mur. Però no va ser suficient per evitar el descontrol del Barça tenint l’alemany com el millor jugador d’una nit tràgica en el terreny futbolístic.

El més llegit