Barcelona-Inter: una finalíssima a l’octubre

Les finals no es juguen, sinó que es guanyen, i el Barça ha de guanyar la final que juga aquest dimecres davant l’Inter de Milà (21 h). En ple mes d’octubre. Una final que no reporta cap trofeu. Ni cap premi econòmic. Només és un baló d’oxigen perquè l’equip, l’entrenador, el club, puguin continuar respirant l’aire de la Champions. Com correspon a una entitat de la grandesa del Barça, immers en una «situació incòmoda», tal com va dir Xavi Hernández, sense voler dramatitzar més del compte. Al cap i a la fi, es tracta d’una final... amb el factor camp a favor. Les entrades, excepte les que venia l’Inter, que només n’ha tramitat 1.500 de les 5.000 rebudes, estan esgotades. Però el cas és que el Barça està obligat a guanyar l’Inter, contra el qual va sucumbir dimarts passat estampant-se una vegada i una altra en la seva indestructible defensa, i més endavant haurà de batre el Bayern al Camp Nou (26 d’octubre) i el Viktoria Pilsen a domicili (1 de novembre) per no dependre de futures ensopegades de l’Inter, el seu rival directe, que l’ajudin a aconseguir el seu propòsit. Inzaghi va assegurar que preferiria afrontar el duel amb els dos equips al complet. L’Inter té les sensibles baixes de Brozovic, Lukaku i Correa, tan sensibles com ho són per al Barça les de Christensen, Araujo, Koundé –Xavi va aventurar que potser podrà recuperar-lo per al clàssic–, Bellerín i Memphis. Xavi només ha recuperat Franck Kessié. Diumenge va poder reaparèixer Frenkie de Jong. 🚨 𝗖𝗢𝗡𝗩𝗢𝗖𝗔𝗧𝗢𝗥𝗜𝗔 🚨 #BarçaInter pic.twitter.com/VZNFk6meb5 — FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 11 de octubre de 2022 Anys de patiment Disputar una finalíssima, com correspon a la importància de l’esdeveniment, tot i que sigui a l’octubre, va requerir missatges maximalistes. «És una final, no ens queda cap més remei que guanyar», va començar Xavi. I Simone Inzaghi va assegurar: «Hem de fer una gesta». La gesta, per a l’entrenador de l’Inter, és conservar el 0-0. «Fa anys que els equips italians pateixen aquí», va afegir el tècnic interista, que va negar que el seu equip sigui «defensiu». Una evidència observada fa una setmana i que es corroborarà aquesta nit en aquest doble duel que s’assembla tant a una eliminatòria, ja que la segona plaça del grup està en joc entre ells. Inzaghi parlava de gesta, i la gesta seria que el Barça de Xavi guanyés al Camp Nou. El seu equip ha guanyat un partit de cinc des que en va agafar les regnes el novembre de l’any passat. Va empatar en la seva estrena com a tècnic –era el seu segon partit a la banqueta blaugrana després d’haver batut l’Espanyol en la Lliga– contra el Benfica, un 0-0 que va soscavar les possibilitats de continuar a la competició, confirmades amb la derrota per 3-0 de Munic. Ser jugador més que entrenador A l’Europa League el Barça només va poder empatar a casa amb el Nàpols (1-1) i el Galatasaray (0-0), i va liquidar els seus rivals a domicili: 2-4 a Nàpols, 1-2 a Istanbul. Després va aparèixer l’Eintracht de Frankfurt i allò va ser el súmmum: la derrota al camp (2-3) i a la grada, envaït el Camp Nou per milers d’aficionats alemanys. L’única victòria va ser en l’últim partit: el 5-1 contra el Viktoria Pilsen que va inaugurar la Champions. «Esperem viure una nit màgica», va dir un il·lusionat Xavi, que encara no n’ha viscut cap com a entrenador a Europa. Malgrat que es tracta d’una situació agònica, ell preferiria actuar des de la gespa. «M’agradaria més ser jugador que entrenador», va confessar qui, com a futbolista, va viure desenes de nits màgiques com la que vol viure avui. «Ho donarem tot, però necessitem l’ànim de l’afició, que doni tot el seu suport, fins i tot un plus», va afegir el tècnic. El que passa en les finals.

El més llegit