Xavi executa, ara sí, la transició en el Barça

No li quedava cap altre remei, a Xavi. O executava, a la fi, la transició, avalat per la potència econòmica de les palanques de Joan Laporta i el pla esportiu compartit i guiat per Mateu Alemany i Jordi Cruyff o la situació es posava delicada fins i tot per a ell. Per molt que no faci ni un any que és a la banqueta del Camp Nou. Encara li queden dos mesos per celebrar el seu primer aniversari. Però el tècnic, conscient que no li quedava marge d’error després de portar el Barça al segon lloc la temporada passada, ha intervingut, i amb precisió gairebé quirúrgica, en gairebé totes les àrees. Tant al vestidor, on s’està vivint un nou lideratge, acabant-se ja la llarga etapa de les ‘vaques sagrades’, com al camp, on ha definit, i de forma molt clara, els rols, malgrat que insisteixi en la necessitat de «crear una família» per superar una complexa temporada. Ha sigut més fonamentalista que mai a la pissarra, aferrat al 4-3-3 com la seva principal manera d’entendre el joc. En set dels vuit primers partits ha fet servir aquesta fórmula tàctica, rescatant el valor dels extrems (Raphinha, per la dreta, i Dembélé, per l’esquerra, han sigut els seus preferits), a més de canviar la jerarquia a la defensa. Piqué i Alba són marginals davant l’arribada de Koundé, el nou líder de la defensa junt amb Araujo, i la irrupció de Balde, que ha alterat tots els plans. Especialment a Alba. Xavi només va modificar el seu pla a Sant Sebastià quan va fer servir el 3-5-2, amb tres centrals per guanyar la Reial Societat. El dibuix és innegociable. La pressió, també. Els protagonistes canvien. Però no tots. N’hi ha alguns que són imprescindibles per entendre la mutació del Barça de Xavi, resumida a les mans fiables de Ter Stegen i la punteria clínica de Lewandowski. 22 jugadors utilitzats de 24 A partir d’allà, l’entrenador ha armat la seva nova estructura, tot i que ha volgut involucrar la plantilla en la roda perquè ningú se senti desendollat del projecte. «Els necessito a tots», no para de dir l’entrenador. Fins a 22 jugadors dels 24 que té la plantilla ha utilitzat el tècnic en aquests 36 primers dies del curs. I allà ja s’aprecia la divisió per importància de cadascun dels jugadors. Només Iñaki Peña, el segon porter, i Arnau Tenas, el tercer, no han trepitjat la gespa. Els altres sí. A Ter Stegen, recuperat la finor que va perdre en els últims mesos, no se’l discuteix. A Lewandowski, menys encara. Quan el polonès no marca, el Barça s’encalla: empat amb el Rayo (0-0) i derrota a Munic (2-0). I després, o potser abans, queda la figura de Pedri, el jove que il·lumina amb el seu clarivident futbol la ruta blaugrana. Quan es va lesionar la passada temporada, Xavi i, per descomptat, el Barça es van quedar a les fosques. Tan desorientats i perduts estaven que van caure en un final caòtic en què van malbaratar l’ocasió de lluitar per la Lliga. Ara Pedri torna a ser el far que necessita Xavi. «És un jugador superlatiu», no para de repetir el tècnic. «Està al nivell dels millors jugadors que han passat pel Barça. L’hem de cuidar, l’hem de mimar», remarca l’entrenador, conscient que hi ha un Barça amb el canari –lluminós, creatiu, astut i profund– i un altre sense ell –opac, trist i fins i tot massa horitzontal–. Xavi ja va voler fer la transició de veritat la temporada passada, però no va poder perquè l’«això és el que hi ha» de Koeman era una veritat incontestable. Al tècnic de Terrassa ja li va tocar patir-ho en els dos primers mesos (el novembre i el desembre) abans que el club actués amb celeritat al gener executant quatre fitxatges d’urgència. Només continua Ferran Torres (va costar 55 milions més 11 en variables) ja que Alves, que venien de l’atur, i Adama, cedit pel Wolverhampton, no entraven en el nou full de ruta. Aubameyang, sí. Però el davanter va haver de ser venut al Chelsea per 13 milions. Si a l’hivern en van ser quatre, a l’estiu en van ser set (vuit si s’inclou el jove Pablo Torre, que, o es quedarà al primer equip tot i que tingui pocs minuts o baixarà al filial amb Rafa Márquez. La decisió es prendrà en aquesta aturada per les seleccions. Amb els recursos que no tenia a l’arribar, Xavi ja va modelant realment el Barça que va pensar fa temps, tot i que això impliqui deixar a la vora del camí amics (Alba) i excompanys (Piqué) en un inevitable i necessari canvi generacional.

El més llegit