¿Què n’ha sigut, dels 18 descartats del Barça d’aquest estiu?

El Barça és segon en la Lliga. Ha començat igual com va acabar la temporada passada. Però les sensacions que emet són molt diferents. També és diferent l’equip. Gairebé la meitat de la plantilla ha canviat, i tots els jugadors que han emigrat del Camp Nou aquest estiu, un total de 18, vaguen pel món amb sort desigual. La renovació del vestidor es preveia fonamental per elevar les aspiracions d’un club que, d’altra banda, estava arruïnat per emprendre aquesta tasca de neteja. Entre l’entrenador, Xavi Hernández, i el president, Joan Laporta, més l’estament intermedi, la direcció esportiva que encapçala Mateu Alemany, van convenir que la remuntada havia sigut tan meritòria com excepcional. L’experiència viscuda –prematura eliminació en la Copa i lamentables caigudes a Europa, i dues vegades– aconsellaven una millora immediata de la plantilla. Només un dels 18 jugadors traspassats, cedits o regalats ha acabat en un club d’un nivell semblant al del Barça: Pierre-Emerick Aubameyang, que va fitxar pel Chelsea. Els 12 milions percebuts pel club ha sigut l’ingrés més elevat del mercat. No s’han obtingut més diners a excepció dels 4,5 milions del traspàs de Ferran Jutglà al Club Bruges i la cessió de Francisco Trincão a l’Sporting de Lisboa per 3 milions. La venda més elevada va ser la de Philippe Coutinho a l’Aston Villa, que va executar l’opció de compra de 20 milions abans que acabés la campanya. Una mala venda ¿Què n’ha sigut, de tots ells? Arribats a la primera aturada dels campionats, només Ferran Jutglà ha elevat la seva categoria futbolística. Una venda de la qual ara es penedeixen als despatxos del Camp Nou per com de barata va ser. Es va produir a principis del mercat, urgia la pressa per obtenir algun ingrés i Jutglà, aparentment, tenia molta competència al davant com a nou: hi havia Aubameyang, es pretenia Robert Lewandowski, Memphis, Ansu Fati i Ferran Torres eren potencials davanters centres... Jutglà és el màxim golejador de la Lliga belga, ha sigut MVP d’un partit de la Champions, sona per a la selecció espanyola i la seva cotització ja s’ha doblat. El Barça només se’n va reservar un 10% d’una futura venda. En canvi, sí que va assegurar el 50% de la de Trincão si se’n va de l’Sporting. De tornada a casa (va estar cedit al Wolves d’Anglaterra) s’ha retrobat a si mateix: tres gols en nou partits. Lluny sí que triomfen D’exblaugrana titulars com Jutglà i Trincão als seus nous equips n’hi ha molt pocs. Dani Alves va anar al Pumas de Mèxic i, efectivament, ha disputat els 11 partits íntegrament, tot i que només ha obtingut una victòria. També Riqui Puig s’ha enlairat a Los Angeles Galaxy dels Estats Units, amb sis titularitats de set possibles, amb dos gols i dues assistències. I Miralem Pjanic, l’últim a marxar, al Sharjah dels Emirats Àrabs Units. Martin Braithwaite és el segon davanter de l’Espanyol juntament amb Joselu (dos gols en tres partits), i Aubameyang és la referència del Chelsea, de moment, malgrat l’acomiadament de Thomas Tuchel, que va ser qui el va contractar. A la Premier, Clément Lenglet, cedit al Tottenham, només ha participat en quatre dels deu partits i Coutinho no ha aparegut en la meitat de les alineacions de l’Aston Villa. Neto ha acabat debutant al Bournemouth després que al seu col·lega Mark Travers li fes nou gols el Liverpool. A Rey Manaj li va cada cop pitjor al Watford, de la Championship, amb zero minuts en els quatre últims compromisos. Moussa Wagué intenta reconstruir la seva carrera al Gorica després de la greu lesió que el va deixar inactiu més d’un any. Sergiño Dest va estar de pega en el Milan-Nàpols (0-1) al cometre un penal que va avançar els de blau cel al marcador després d’entrar en el descans. Era la seva tercera aparició en cinc partits, totes partint des de la banqueta. Almenys corre, sua, intervé. El pobre Samuel Umtiti no aixeca el cap. Rebut a l’aeroport per il·lusionats fans del Lecce, ja no l’han vist més: cinc partits al fons de la banqueta. Ni un minut disputat. La realitat dels del planter Els jugadors del planter del Barça miren també d’adaptar-se a la nova realitat lluny del Camp Nou. Abde Ez té enlluernada l’afició de l’Osasuna amb els seus regats, però encara no és titular. Tampoc Nico González al València, on pretén progressar a través de l’acumulació de minuts. Dues titularitats de sis possibles, amb un gol marcat. Un altre gol s’ha apuntat Àlex Collado a l’Elx, que no va jugar al Camp Nou diumenge passat. Òscar Mingueza no s’ha fet un lloc a la defensa del Celta. Només va disputar un parell de minuts davant l’Espanyol –i va tenir la desgràcia de cometre un penal– i set davant el Cadis. El Barça que va heretar Xavi Hernández al novembre era novè en la Lliga a 12 punts del Reial Madrid. L’entrenador va assumir el càrrec de Sergi Barjuan, substitut al seu torn de Ronald Koeman, després d’un empat a Vigo (3-3). L’equip va malbaratar un 0-3 en el primer temps. I això no va ser el pitjor. La sensació de derrota va augmentar amb la pèrdua per lesió d’Ansu Fati, que va reaparèixer breument al gener (dos partits) i al final de la Lliga (cinc partits al maig). Encara no ha tornat a ser el mateix. Només quatre titulars De la seva primera alineació en el derbi davant l’Espanyol es mantenen quatre titulars al cap de deu mesos: Ter Stegen, Eric, Busquets i Gavi. En els plans de Xavi, que repeteix que donarà minuts i oportunitats a tota la plantilla, Frenkie de Jong i Memphis han passat a ser suplents, Mingueza i Nico han sortit del Barça i Piqué i Alba són terceres opcions. Ilias va tornar al filial. Però ara té Pedri ja recuperat, també Dembélé, Fati i Sergi Roberto, amb qui no podia comptar per lesió, i vuit fitxatges nous per intentar assaltar el liderat del Madrid. Però des d’una distància de només dos punts.

¿Què n’ha sigut, dels 18 descartats del Barça d’aquest estiu?

Només Aubameyang ha acabat en un equip del nivell del blaugrana, el Chelsea, i només Jutglà, al Bruges, ha millorat com a futbolista

El més llegit