La banqueta és la nova llar de les vaques sagrades del Barça

A Jordi Alba dissabte el superava l’avorriment. Badallava, una vegada i una altra, amb l’ensopiment d’un dissabte assolellat de fi d’estiu. Piqué, en canvi, tenia la mirada perduda en el triomf contra l’Elx. Aquesta mirada desconeguda fins ara. I Busquets, mentrestant, es prenia aquesta suplència com un element més de les «rotacions» que ha dissenyat Xavi per mantenir endollada tota la plantilla. A Sergi Roberto, que seguia afligit per molèsties físiques, no se’l va veure ni en la convocatòria. Però per una raó o una altra, els quatre amos del braçal van desaparèixer en la còmoda victòria del Barça, cinquena consecutiva en la Lliga. Ni un minut. Ni un sol minut. I, a més, va correspondre a Ter Stegen exercir l’honor de ser el capità blaugrana, un altre gest del nou ordre que s’està instaurant al vestidor del Camp Nou, on les velles jerarquies s’estan acabant. Busquets, l’únic intocable Tot i que hi ha classes en aquesta mutació que s’està vivint entre les parets de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Busquets, el primer capità, continua sent peça intocable per a Xavi; els altres, no. Tot i que el migcampista ja s’ha perdut tres partits (un per sanció, a Sant Sebastià, i dos per decisió tècnica, Viktoria Pilsen i Elx) dels vuit primers, símptoma que l’entrenador el vol dosificar (va fer 34 anys al juliol) per utilitzar-lo en els grans moments de la temporada. La situació de Jordi Alba i Gerard Piqué és diferent, molt diferent de la de Busquets. Després d’una dècada en què ha sigut l’únic amo de la banda esquerra de la defensa, el lateral ha perdut aquesta condició. No és el primer. Ni tampoc el segon. Alba és la tercera opció per a Xavi, que ja li va fer saber aquest nou i trist paisatge que se li presentava aquesta temporada. «Vaig ser molt clar amb ell», va argumentar el tècnic. El club, en canvi, no ho va ser tant. Es va voler desprendre del jugador (33 anys) l’últim dia del mercat forçant-lo a acceptar una cessió a l’Inter, disposat el Barça a assumir fins i tot un 60% de la seva fitxa. «A mi m’agrada anar de cara i que la gent vagi de cara», va dir Alba, queixós de l’actitud que va tenir el club amb ell. Xavi no només li va dir les coses amb claredat, sinó que les està complint. Fins a tres partits consecutius (Cadis, Bayern i Elx) ha encadenat el lateral sense abandonar la banqueta. Ni un minut ha jugat. Pitjor panorama encara viu Piqué, titular gairebé fix des que va aterrar al Camp Nou l’estiu del 2008. Ara, amb 35 anys, és el cinquè central de l’equip, relegat per Koundé, Araujo, Eric Garcia i Christensen. En cinc dels vuit partits ha sigut suplent, cosa que delata la seva posició d’extrema fragilitat. També Xavi el va avisar del que li vindria a sobre, obligats tots dos (Alba i Piqué) a gestionar ara amb tacte extrem una situació que mai no havien viscut. El lateral té contracte fins al 2024; el central, també. Però ni l’un ni l’altre entren en el pla de rejoveniment impulsat per Xavi, que aposta abans per Balde (fa 19 anys el 18 d’octubre) o Eric (21), Kounde (23) i Araujo (23), i retrata així el canvi de guàrdia al vestidor. I Ter Stegen, cinquè capità El Barça, amb una colla d’adolescents, va acabar dissabte amb un equip que tenia una mitjana d’edat de 22,6 anys on només hi havia un futbolista que arribava a la trentena. Era, precisament, Ter Stegen, el cinquè capità, amb 30 anys, en un equip que està protagonitzant canvis més profunds, que van més enllà del que es veu al camp. El públic, amb una mitjana de gairebé 82.000 aficionats per partit, avala l’aposta de Xavi, que envia les ‘vaques sagrades’ a la banqueta, amb Sergi Roberto fora del focus pels seus problemes físics. Un ràpid repàs de les xifres revela la veritable dimensió del canvi. Busquets va jugar el 91% dels minuts la passada temporada; ara en suma el 59%. Alba va ser utilitzat en el 84%; ara només el 30%; Piqué va fer el 64% dels minuts en el curs anterior; ara, un pobre 18%. Les dades de Busquets, Alba, Piqué i Sergi Roberto en el Barça 2022-23

El més llegit