El Barça dels «avions»

Ja fa set anys, un central del Barça va posar una etiqueta simple, però contundent, a un atac de somni integrat per Messi-Suárez-Neymar (MSN). «Són tres ‘pepinos’», va dir llavors Gerard Piqué, sorprès com va quedar de l’impacte ofensiu d’aquests davanters tan diferents i, alhora, tan complementaris. Dissabte, a Sevilla, i després d’un inapel·lable 0-3, un altre central blaugrana va etiquetar un trio (Raphinha-Lewandowski-Dembélé) que encara no té nom resumit. Podria ser l’RLD. «A dalt tenim tres avions», va afirmar admirat Eric Garcia per justificar que el centre de gravetat del Barça de Xavi s’hagi traslladat, un altre cop, a l’atac, atesa l’eficàcia que han demostrat els tres últims partits: 11 gols ha marcat l’equip blaugrana (3,6 per partit) i només n’ha encaixat 1 (0,33), el d’Isak a Anoeta. Futbol vertiginós Són dimensions absolutament diferents entre els dos tridents. Però, en el fons, hi ha subjacent la mateixa ideologia tàctica perquè la força dels davanters arrossega de tal manera que es converteix en l’eix. I això en un club com el Barça, acostumat a debatre sobre el joc, suposa un inesperat retorn al passat –amb l’MSN es va aconseguir l’última Champions i el triplet el 2015– perquè xoca, almenys inicialment, amb l’essència. Però Xavi, com li va passar al seu dia Luis Enrique, ha d’explotar els recursos i, sobretot, les solucions que li proporcionen aquests davanters. Per tant, el Barça juga d’una manera vertiginosa. Al galop va tombar el Sevilla en menys d’una hora. Tot just 50 minuts i el partit ja estava resolt. I el seu futbol, tot i que sembli contradictori, està basat en la velocitat i contundència que exhibeix cada cop que trepitja l’àrea enemiga, resolt l’embús que va tenir al principi amb el 0-0 contra el Rayo, en què va pagar la seva falta de punteria. Els ‘avions’, segons els va qualificar Eric, obliguen el tècnic a simplificar el joc, transformant el mig del camp en una estació de pas fugaç, sense tanta elaboració. «Aprofitem molt bé les transicions, però jo em trobo més còmode amb el joc posicional» Xavi, tècnic del Barça Una cosa que el fa sentir «incòmode», segons va confessar el mateix Xavi, després del 0-3. «Aprofitem molt bé les transicions», va admetre l’entrenador, conscient que els tres gols van arribar pel camí més directe. En 11 segons es va gestar el 0-1 culminat per Raphinha. En 16 es va fabricar el 0-2 que va acreditar la qualitat per desmarcar-se de Lewandowski i la qualitat, per descomptat, en la definició. I només 8 va durar el 0-3 nascut de la pissarra de Sergio Alegre, el tercer ajudant de Xavi, que va dibuixar un córner executat en curt perquè Kounde, de cap, assistís Eric. De central a central. Simplificar i guanyar temps Xavi no renega d’aquest nou vestit tàctic. Ni molt menys. Però tampoc amaga les seves preferències, més emparentades amb la seva manera de jugar. «A mi m’agrada més el joc posicional», va reconèixer el tècnic al voltant d’aquest inesperat i inevitable gir tàctic que ha mostrat el seu equip. Voldria que el seu Barça fos com era ell com a futbolista. Pausat, instal·lat en camp contrari, dominant la pilota, sense entrar en partits d’anada i tornada, i ofegant el rival a través de la passada multiplicada escollint la via de la paciència per fer caure murs. Però el seu Barça és ara eficaçment diferent, amb la qual cosa li simplifica al tècnic el procés de construcció, tot i revelar que als seus jugadors els falta «pulcritud» en el joc, a més de cometre «massa pèrdues». El poder de Lewandowski Tota aquesta pausa i pulcritud que li agradaria a Xavi queda, tanmateix, eclipsada pel vol dels avions, amb Lewandowski com a pilot. Molt més que un 9 pur. Bastant més que un golejador (cinc gols en quatre jornades de Lliga). Ha arribat de Munic, ja amb 34 anys, disposat a enterrar vells prejudicis sobre períodes d’adaptació a noves escoles que, en realitat, són les mateixes perquè el talent s’escapa de les pissarres . És el cap del Barça, el nou líder, i això que amb prou feines porta dos mesos a la ciutat. El polonès vola tranquil perquè a l’altra punta del camp té el guardaespatlles de Ter Stegen, el millor copilot. Compta també Lewandowski que els seus socis en l’atac (l’esquerra de Raphinha és tan verinosa com generosa i Dembélé corre alliberat després d’un lustre de frustracions, tot i que li falta ser resolutiu) l’impulsen des de les ales. «És una meravella tenir Lewandowski amb nosaltres, és un líder natural», va confessar un Xavi alliberat i alleujat.

El més llegit