L’invisible Piqué, cinquè i últim central del Barça

Acabat el partit, després d’una excitant golejada del Barça al Valladolid en un Camp Nou embogit, la pilota no va deixar de rodar sobre la gespa. Els titulars se’n van anar al vestidor i els suplents es van quedar participant en una llarga sessió d’entrenament. Va durar una hora. Allà estaven suant Piqué, Alba i Sergi Roberto, tres dels quatre capitans, als quals Xavi ha atorgat un rol secundari. Tot i que cap de tan eloqüent com el del central, que ha desaparegut abruptament de l’onze inicial. El lateral esquerre va començar sent titular davant el Rayo, va estar en els minuts finals de la golejada a Anoeta i ni va trepitjar la gespa davant el Valladolid. Sergi Roberto, en canvi, juga sempre, integrat a la zona noble de la segona unitat de l’equip que ha dissenyat Xavi. Piqué, en canvi, no figura en cap llista. Ni en la primera, on només hi ha lloc per als escollits (Busquets és l’únic capità que manté el seu braçal, influència i importància al Barça), ni en la segona, on hi ha un batalló de suplents lluitant per entrar-hi. Xavi ja l’hi va advertir Piqué és invisible. Tres jornades de Lliga, 270 minuts de competició i ni un de sol al camp. Ni tan sols surt a escalfar-se, enclaustrat com queda a la banqueta, digerint el nou paisatge que li va augurar el tècnic. «Abans d’anar-nos-en de vacances vaig parlar amb el Gerard. Vaig ser bastant clar. Li vaig dir que ens reforçaríem en aquesta posició i que no li seria fàcil, perquè hi hauria molta competència. És un jugador que ens pot ajudar en un altre tipus de rol, veurem com va, depèn d’ell», va advertir Xavi. No eren paraules buides. Missatge rotund del tècnic i fets més rotunds. Quatre dels cinc centrals que té Xavi a la plantilla ja han jugat. Ell, no. Eric, amb 270 minuts (100%), és el que encapçala aquest rànquing. «És un professional de l’hòstia. Amb 21 anys podria ser capità», va arribar a dir l’entrenador sobre l’exjugador del City després del seu espectacular partit contra el Valladolid en una reflexió que afecta directament un dels quatre amos del braçal. Araujo, amb 261 minuts (89%), és el segon, ja que li serveix a Xavi tant de lateral dret com de central dret. Christensen, que patia diumenge «un procés febril» que el va fer ser baixa, acumula 150 minuts de Lliga (55%), mentre que Koundé va ser titular hores després de ser inscrit en la Lliga (90 minuts, 100%) després de perdre’s les dues primeres jornades per l’encaix del ‘fair play’ salarial. Perfil extremadament baix ¿I Piqué? Res. Zero minuts en els 270 de competició. Invisible i silenciós va el capità, submergit, a més, en una complexa tempesta perfecta perquè ha coincidit amb la separació de Shakira. Ni juga, ni parla en el món real, ni tampoc en el virtual. 🔥🔥 https://t.co/9S7UVQ6yXQ — Gerard Piqué (@3gerardpique) 9 de junio de 2022 El seu últim missatge a Twitter data del 9 de juny, una eternitat per a algú com ell, acostumat a la sobreexposició mediàtica. Piqué té ara un perfil baix, extremadament baix, que entra en conflicte amb la seva tradicional manera de ser. «No podem dir que Jordi Alba o Piqué són suplents. En algun moment poden ser titulars i jugaran» Xavi, tècnic del Barça La transició sense les vaques sagrades Amb 35 anys i contracte fins al 2027, ha entrat en un nou rol, potser similar al que li va encomanar Luis Enrique a Xavi en la seva última temporada (14-15) al Camp Nou. Era el suplent de Rakitic. Però l’asturià mai va deixar el centrecampista tres vegades de manera consecutiva a la banqueta. I menys a l’inici, quan el missatge resulta més poderós perquè serveix de frontera per delimitar les noves jerarquies, amb Lewandowski assumint ja el paper de líder. El capità va arrencar i va acabar el curs amb el xandall de suplent. Com Piqué ara, per molt que el tècnic intenti endolcir que la transició de les vaques sagrades no està tancada del tot. Tot i que Xavi imposa ara la «meritocràcia» perquè té recursos al vestidor per executar-la. Ha fitxat dos centrals (Koundé, per 50 milions, i Christensen, a cost zero) que han anat acotant l’espai vital de Piqué. «Balde juga perquè s’ho mereix, és el seu moment», va remarcar l’entrenador, que després va revelar que «també hi haurà moments per al Jordi i el Gerard». Esperant les «rotacions» Aquells moments no arriben, tot i que a partir de dissabte vinent, coincidint amb la visita al Sánchez Pizjuán per enfrontar-se al Sevilla, començaran «les rotacions». Però Piqué surt des de molt enrere. És el cinquè i últim central. Amo, això sí, d’una inacabable ànima competitiva que l’ha fet mantenir-se en l’elit blaugrana durant gairebé tres lustres, oferint sempre un excel·lent rendiment. De moment, el seu rol és un altre. «No podem dir que Jordi Alba o Piqué són suplents. En algun moment poden ser titulars i jugaran», va afirmar Xavi, apel·lant a la «competència directa» que pot manejar ara mateix a la plantilla. I ell calla. Només en parlen els altres, de Piqué, que viu un dilema que no va veure venir. «Ho està passant malament, cal ajudar-lo. No feu cas d’aquestes notícies que volen deixar el futbolista com un frívol i sense sentiments», va arribar a dir Laporta fa més de dos mesos sobre el central que ha desaparegut del Barça. Piqué calla, però es resisteix a claudicar.

El més llegit