Unzué uneix el Barça i el City en la seva lluita contra l’ELA

En l’inici de la temporada, amb el mercat encara obert i amb Xavi encara pendent de completar la seva plantilla, encara desequilibrada, i amb Guardiola refundant la seva obra del City encaixant l’impacte del ‘Bisó’ Haaland, la pilota es pren unes hores de descans. I assumeix el seu paper més solidari aquesta nit al Camp Nou, reunits els dos clubs per combatre l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica). «És un partit que neix des de l’amistat amb majúscules, s’ha demostrat la sensibilitat dels dos clubs, és alguna cosa d’agrair. No és fàcil», ha reconegut Unzué. «És un moment fantàstic per demostrar que el ‘mes que un club’ segueix vigent», ha afegit, revelant que els diners obtinguts per aquest partit es donaran, sobretot, per a investigació. «Aquí no només veuràs guanyar el teu equip, sinó que també pots donar un cop de mà per a una causa com aquesta». Juan Carlos Unzué, que va revelar fa dos anys i dos mesos que patia aquesta malaltia neurodegenerativa que no té cura ni tractament, ha sigut capaç d’unir el Barça i el City en aquest partit solidari del qual no existeixen precedents recents. És, per tant, molt més que un partit (21.30 h, TV3 i Barça TV), on tots els diners recaptats, inclosa una fila zero, aniran destinats a la Fundació Luzón. «El futbol no és només un negoci, és també compromís», va recalcar Unzué, orgullós que els dos clubs abandonessin les seves obligacions per bolcar-se en un partit que té un poderós missatge social. Una nit perquè el Camp Nou (ja s’havien venut més de 52.000 entrades) demostri que la pilota no només resumeix una passió o aquesta cada vegada més influent indústria, sinó que també serveix com a vehicle de conscienciació. Visibilitzar la malaltia No és un partit per a Unzué. Ni de bon tros. És un partit per visibilitzar una malaltia que no té cap cura, tan cruel que, a més, debilita i oprimeix les persones que no tenen recursos per gestionar aquells anys finals de la vida. Són malalts, però no són en hospitals sinó que passen aquest delicat procés pel qual no hi ha solució a la seva pròpia casa, amb el consegüent impacte emocional i econòmic que generen, necessitats com estan d’especialistes pràcticament durant les 24 hores. El Barça i el City no juguen per a Unzué, amo d’un somriure captivador que no ha pogut ser derrotat ni tan sols per l’ELA. Juguen per a l’equip d’Unzué, on hi ha 4.000 persones, que han trobat en l’exmeta blaugrana un espontani lideratge tan autèntic com pròxim. Unzué posa veu a una malaltia invisible i devastadora que amb prou feines tenia buit. Continua sense tenir-lo, com no para de denunciar, als àmbits polítics i administratius on les bones paraules desapareixen de manera immediata perquè no arriben els fets que reclamen i necessiten els malalts. Unzué és un més d’«aquest equip», com ell mateix ho va definir fa dos anys, quan va comunicar que patia aquesta terrible malaltia. Després de 13 anys al Camp Nou (dos com a porter, convertit a l’ombra de Zubi, a l’inici del Dream Team de Cruyff, i 11 com a ajudant de Rijkaard, Guardiola i Luis Enrique) aquesta nit trepitjarà la gespa en una cadira de rodes, amb els seus moviments cada cop més limitats. «No hauria pensat que jo, que sempre he necessitat el meu cos en la meva professió, seria feliç com soc ara en una cadira de rodes» Unzué, exporter del Barça Però no la seva voluntat i indestructible optimisme, capaç de fer caure murs de silenci que existien entorn de l’ELA, amb una personalitat devastadora que ha provocat que Barça i City, dues de les institucions més poderoses d’aquest esport (el vell ordre del futbol es mesura davant del nou) s’entreguin a la seva causa. La sensibilitat dels dos clubs «No hauria pensat mai que jo, que sempre he necessitat el meu cos en la meva professió i en els meus hobbies, seria feliç com soc ara en una cadira de rodes», recorda Unzué. O simplement Juan Carlos, aquesta persona que retorna a la seva antiga casa com a necessari capdavanter d’aquest nou equip en el qual juga. Va ser Juan Carlos, unit a la imprescindible sensibilitat de Joan Laporta, el president del Barça, el que obrirà la porta del Camp Nou gràcies a la connexió amb Guardiola i Txiki Begiristain, amics i excompanys del navarrès, que van fer de vincle juntament amb Ferran Soriano, el CEO del club anglès. El City va arribar diumenge a la nit a Girona, on ha fet una miniestada de tres dies amb entrenaments a La Vinya, la ciutat esportiva del club català. Bernardo Silva, amb el City S’obre l’antic temple blaugrana per acollir ara una nit mai vista. Sí, és veritat. Juguen Lewandowski, el nou 9 blaugrana, i Haaland, la bèstia que ha d’elevar el joc del City de Guardiola a una altra dimensió. I també, és cert, Bernardo Silva trepitjarà, per fi, el Camp Nou. Però ho farà amb la samarreta ‘citizen’. Tot i que tot resulta anecdòtic perquè els dos clubs juguen per reunir fons per a la investigació de l’ELA, aquesta malaltia incurable a què s’enfronta Unzué junt amb els seus milers de companys i companyes. Perquè, com ell recorda sempre, «la vida val la pena fins i tot quan les coses s’estan esfondrant». I aquest partit val més la pena que mai.

El més llegit