Les claus del canvi de Xavi: nova jerarquia, nou pla

El Barça venia de la «garrotada futbolística», segons el mateix Xavi, que va suposar l’empat amb el Rayo. En la segona jornada, el tècnic va agitar totes les estructures de l’equip. Ho va canviar tot i va golejar la Reial (1-4). No només el pla tàctic –va abandonar el 4-3-3 tradicional i es va refugiar en una atrevida línia de tres centrals–, sinó que també va modificar, i a més, de manera molt substancial la jerarquia del vestidor. L’entrada de Balde, el jove lateral esquerre del filial, per Jordi Alba, un dels intocables de la plantilla, va molt més enllà d’una simple modificació. Indica el desig, ja visualitzat en la suplència de Piqué (no ha jugat ni un minut dels 180 de Lliga), d’obrir una nova època en la gestió del vestidor. «No miro noms, ni edats ni miro res, miro el rendiment i que l’equip se’n beneficiï» Xavi, tècnic del Barça «No miro noms, ni edats ni miro res, miro el rendiment i que l’equip se’n beneficiï», va apuntar l’entrenador després de la golejada a Anoeta que avala la seva decidida aposta de trencar, ara sí, amb l’statu quo establert, a més de proporcionar-li calma i temps per aixecar el seu nou projecte. Les vaques sagrades, a la banqueta La primera decisió que va prendre Xavi va ser dissenyar a Sant Sebastià un Barça sense capitans. Era ja una tendència en els primers partits del nou curs, en què només Busquets, que estava sancionat a Anoeta, manté la seva condició d’intocable. Els altres, com es va veure amb Jordi Alba, ja han perdut aquest rol. El tècnic estava inquiet després de l’empat amb el Rayo i va triar mirar cap endavant amb Balde en comptes de refugiar-se a la zona de confort. No només va fer seure Alba, sinó que tampoc va escollir Sergi Roberto com a lateral dret i va repetir la fórmula d’Araujo, tot i que en el nou encaix dels tres centrals. Piqué ni va sortir a escalfar-se i s’està acostumant a aquesta nova vida de suplent. És, de moment, el cinquè central. I ni havent-hi quatre (Koundé continua sense poder ser inscrit, fet que «va molestar» i molt Xavi) hi ha un míním espai per a Piqué. Malgrat que l’entrenador estava pressionat per aquest empat en el debut de lliga, va triar el camí de «ser valent», com va reconèixer ell mateix, i li «va sortir bé». El Barça ja no es va articular a Anoeta sobre les vaques sagrades com ha passat en l’última dècada. Ara se’ls mirarà a ells amb curiositat per veure com reaccionaran en aquest rol secundari que els ha conferit l’entrenador. 3-4-3, vestit nou «La Reial jugava amb rombe i ens sobrava un defensa». Així va justificar Xavi la revolució tàctica que va executar a Anoeta. Es va oblidar del 4-3-3 i va dibuixar un 3-4-3 per «tenir la pilota i ser valents». Al darrere, Araujo era el central dret i Eric Garcia l’esquerre, mentre que Christensen s’instal·lava a l’eix. I al davant, un quadrat que tenia a la base Frenkie de Jong i Gavi, amb Ferran Torres (nova funció de mitjapunta, lluny de la banda) i Pedri completant aquests quatre centrecampistes. I en punta quedaven tres davanters: Dembélé, un tradicional extrem dret, amb Lewandowski, el nou de tota la vida, i Balde, un extrem esquerre líquid, d’anada i tornada, com es va apreciar als 45 segons amb la seva assistència de gol en el 0-1 firmat pel polonès. El dibuix era nou. Les funcions per als actors que l’havien de desenvolupar eren noves. «Havíem d’obrir bé el camp, he posat pivots per intentar que a Silva li fos difícil i per tenir nosaltres un jugador de cara al joc», va remarcar Xavi, assumint, això sí, que la seva proposta no va funcionar de manera fluïda. «En la primera part ens ha faltat calma, ens ha faltat paciència, havíem d’atacar més els espais», va admetre un autocrític Xavi. «Ho hem parlat en el descans», va dir després el tècnic. I a partir del minut 60, amb els canvis introduïts (Ansu per Ferran i Raphinha per Balde), el Barça del 3-4-3 es va alliberar i va deixar moments de futbol molt prometedors. «A estones hem jugat molt i molt bé. A estones, no tant quan hem perdut el control i ens hem complicat sols. Volíem treure-li la pilota a la Real i en moltes fases ho hem aconseguit. Per això he canviat de sistema i, al final, l’hem tornat a canviar», va argumentar recordant que el seu equip va acabar amb el model més clàssic. «Hem estat molt bé en els dos sistemes, tant en el 3-4-3 com en el 4-3-3», va sentenciar Xavi, després de recuperar els tres centrals, una fórmula, que, com va dir Pedri, «ja havíem utilitzat amb Koeman i ens va sortir bé». El valor d’Ansu, canvis que canvien El pla estava dissenyat i no es complia del tot bé. Fins que va aparèixer Ansu, camuflat a l’esquena de Lewandowski, executant un nou paper. El seu impacte en el partit va resultar tan immediat com demolidor. Va aparèixer ell i el Barça va començar a respirar alleujat. Va sortir en el minut 64, suplint Ferran Torres. Dos minuts més tard (min. 66) ja havia deixat un cop de taló genial a Dembélé, que va estrenar els seus primers moments a la banda esquerra, amb un xut sec que va retornar la calma al Barça (1-2). Dos minuts després (68) una altra assistència, en aquest cas a Lewandowski (1-3). Després de repartir llaminadures, Ansu volia retrobar-se amb el gol i va ser el polonès que el va deixar sol davant Remiro. Allà, fred i impassible com és sempre el jove, va definir amb senzillesa per completar un quart d’hora descomunal en què va rebentar un partit que s’estava complicant per al Barça. En les dues primeres jornades, Xavi ha triat la fórmula d’acumular davanters. Contra el Rayo no li va sortir bé. En va utilitzar cinc (incloent-hi Aubameyang), però sense eficàcia: 21 rematades, sis a porta, i zero gols. Davant la Reial, sí. En va utilitzar sis (incloent-hi la novetat de l’‘extrem’ Balde) i va trobar la punteria perduda: 15 rematades, set a porta, i quatre gols. Tot i que tot ho va desbloquejar la genialitat d’Ansu. Ter Stegen para, Pedri governa i Lewandowski remata Mentre l’equip –submergit en un complex procés de reconstrucció perquè s’estan canviant els fonaments– va prenent forma, la millor notícia per a Xavi és que Ter Stegen ha recobrat el seu millor nivell i que Lewandowski, com ja intuïa, no necessita cap període d’adaptació. A més, disfruta de la millor versió de Pedri –la seva absència per lesió en el tram final de la temporada passada va provocar la davallada de l’equip–. El porter alemany va ser decisiu per sostenir el punt contra el Rayo i es va fer gegant a Anoeta amb dues parades decisives, especialment la que va fer a Silva amb una acció prodigiosa d’elasticitat i força als peus per impulsar-se en el moment adequat per treure la pilota amb una poderosa mà esquerra. Quan ho va necessitar l’equip, Ter Stegen va aparèixer com en els vells temps. I per completar tan idíl·lic paisatge, Lewandowski va encertar tot just començar. Primera rematada, primer gol. Es pot fer un tractat sobre el desmarcatge amb els astuts moviments del polonès en el 0-1, que va marcar amb la cama esquerra. I al primer toc. L’1-3 va ser amb la dreta. També al primer toc. Cosint el poderós joc de les àrees exhibit pel Barça a Anoeta quedava sempre la figura de Pedri. I això que va tenir un rol diferent. Al principi, a la zona alta del quadrat, tot i que després es va acostar més a Frenkie de Jong per iniciar el joc. Mentre l’equip es va amarant del nou vestit de Xavi, la màgia del canari junt amb les mans de Ter Stegen i la contundència de Lewandowski ajuda que el procés sigui més eficaç i, sobretot, més tranquil.

El més llegit