Ni amb set fitxatges n’hi ha prou, Xavi encara en demana més

Ha començat la Lliga de mala manera per al Barça amb aquest empat al Camp Nou contra el Rayo i la certesa que encara queden assumptes essencials per millorar a la plantilla. El mercat continua obert fins al 31 d’agost i Xavi continua demanant fitxatges per enfortir el seu projecte, malgrat que s’hi han invertit més de 200 milions d’euros. Però no és suficient. En vol més. Amb set incorporacions (dos a l’hivern i cinc en aquest frenètic estiu) no se sent encara el tècnic complagut, que reclama la incorporació de dos laterals per enfortir la defensa després d’insistir, alhora, en l’arribada de Bernardo Silva, el centrecampista del Manchester City, malgrat que està taxat en 100 milions d’euros. El Barça continua incomplet al camp. I al vestidor. El temps se li tira a sobre a Mateu Alemany, el director de futbol del club, que ha tutelat amb Jordi Cruyff, director esportiu, la llarga i profunda reconstrucció de la plantilla. Llarga perquè va arrencar el gener (Ferran Torres i Aubameyang van ser llavors dos fitxatges de present immediat per salvar la temporada i colar-se a la Champions) i profunda perquè amb Lewandowski, Koundé i Raphinha s’apuntalaven les zones sensibles del projecte (un nou, un central i dinamita ofensiva per minimitzar la dependència de l’imprevisible Dembélé), a més d’omplir l’armari amb recursos nous i barats: Kessié i Christensen van arribar gratis al Camp Nou. Però Xavi en demana més. Xavi considera que en necessita més. En el seu pla inicial ja estava anotada l’arribada de dos laterals. Azpilicueta li hauria vingut de meravella al flanc dret perquè hauria aportat ofici, jerarquia i lideratge al vestidor, a més de polivalència perquè coneix també la vida en l’eix de la defensa. El forat que va deixar la negativa d’Azpilicueta Tot i que el navarrès (32 anys), després d’esperar el Barça, va decidir no moure’s de Stamford Bridge on és capità i símbol del Chelsea després d’encadenar 10 temporades plenes de compromís. Va deixar, per tant, un forat per omplir per al tècnic blaugrana, que ha de mirar ara cap a segones o terceres opcions. A la banda esquerra tres quarts del mateix. Marcos Alonso, el lateral del Chelsea, és l’elegit, però el Barça ha d’alleugerir abans massa salarial i encaixar el ‘fair play’ perquè Koundé no està inscrit encara. Com pretenia amb Azpilicueta, Xavi necessita jugadors d’impacte immediat per competir amb Jordi Alba, l’únic jugador que no té doblat el lloc en aquesta luxosa plantilla que té entre mans. Aposta per impacte immediat I Marcos Alonso reuneix aquest perfil que reclama el tècnic en aquesta zona del camp en la qual no veu convenient apostar en un curs de tanta exigència per Balde (18 anys), el jove que ve de la Masia. No hi ha temps per a aprenentatges perquè Xavi també sap, una vegada elevat el nivell d’exigència, que no té temps. És ara o ara. Aquesta necessitat resulta peremptòria perquè al Barça van coincidir, per exemple, el duel contra el Rayo amb Sergi Roberto (lateral dret inventat per Luis Enrique) i Jordi Alba (l’únic propietari de l’esquerra des de fa ja més d’una dècada). Símptoma que la renovació no ha arribat a aquesta posició, que ha adquirit una transcendència espectacular en el futbol modern. N’hi ha prou amb veure el City de Guardiola o el Liverpool de Klopp, on les ales defensives resulten capitals en l’estructura de joc. El Barça s’ha quedat antiquat. I Xavi, conscient d’aquest dèficit, reclama un esforç econòmic (serien, almenys, entre 20 i 25 milions per les dues noves peces) per regenerar les bandes abans que la persiana del mercat es tanqui el pròxim 31 d’agost. I perquè la felicitat del tècnic sigui completa n’hi hauria prou amb la que considera imprescindible arribada de Bernardo Silva, un interior que sí que s’ajusta al que ell demanda, capaç com és el portuguès d’adaptar-se a diversos rols, disposat com està a deixar ja Manchester per descobrir la Lliga espanyola. També necessita Xavi un centrecampista experimentat com el lusità (28 anys) per contrastar el gran talent juvenil de Gavi (18) i no dependre únicament de la màgia de Pedri (19), les lesions del qual la passada temporada van deixar l’equip a les fosques. Però aquests plans d’última hora per completar la plantilla amb un esforç final queden tots pendents d’encaixar el ‘fair play’ salarial, a més, és clar, que les sortides (Memphis, Dest, que ni va ser convocat davant el Rayo, Umtiti i Braithwaite i, potser, Frenkie de Jong o Aubameyang) es facin abans del 31. Per això, Xavi insisteix i pressiona. Insisteix per reequilibrar una plantilla que està descompensada (no hi ha, per exemple, ni un sol central esquerrà o lateral esquerre més enllà d’Alba) i pressiona per tenir els recursos necessaris per destronar el Madrid a la Lliga.

El més llegit