Laporta aixeca contra rellotge un súper Barça amb suspens

Comença la Lliga de les palanques amb el Madrid d’Ancelotti transformant en rutina la conquesta de títols, obligant el Barça de Laporta, Xavi i Lewandowski a executar un pla més curtterminista que mai (venent actius ha recaptat 737 milions en temps rècord per sobreviure, fitxar per guanyar i guanyar urgentment per recuperar ingressos), mentre l’Atlètic es fia, de nou, al mètode de l’etern Simeone. Un torneig que rep, una altra vegada, l’il·lusionant i refrescant Girona de Míchel i dona empara una temporada més a l’Espanyol, que va canviar de cap (Diego Martínez va suplir Vicente Moreno), supeditat tot a la voluntat de Raúl de Tomás, la seva estrella. Però la Lliga 2022-2023 té cognom abans fins i tot que es posi en marxa. És la Lliga de les palanques, terme encunyat per Joan Laporta, el president del Barça, que s’ha vist obligat a vendre tot el que tenia per injectar múscul esportiu a un equip que s’havia desplomat. Comptes que encara no quadren per al ‘fair play’ Tant amb Messi (no guanya una Lliga des de fa tres anys) com sense ell. És la venda d’actius. Primer va ser el 25% dels drets de televisió a Sixth Street. En dues fases. Palanca u (10%, 28 de juny, 207 milions). Palanca dos (15% restant, 22 de juliol, no es va donar xifra oficial però estava entorn dels 330). Però no va ser suficient per equilibrar els comptes. Palanca tres (24,5% de Barça Studios a Socios.com, 1 d’agost, 100 milions). I palanca quatre (un 24,5 % de la divisió de continguts audiovisuals al grup GDA Luma, propietari del Cirque du Soleil, 9 d’agost, 100 milions més). Xavi té gairebé tot el que demanava Però ni així s’aconsegueix inscriure els cinc fitxatges (Christensen, Kessié, Raphinha, Lewandowski i Koundé), ni el renovat Sergi Roberto, ni el refitxat Dembélé. Els comptes encara no surten perquè la palanca Frenkie de Jong, que si fos venut al United o al Chelsea s’alleujaria la desbocada massa salarial de la plantilla, encara no s’ha activat. Mentre el Madrid es mantenia en un perfil discret en el mercat, tot i que Tchouaméni, per qui va pagar 80 milions, hagi sigut el fitxatge més car de l’estiu, el Barça accelerava per donar-li a Xavi tot el que demanava. I, a l’espera que els pugui inscriure, el tècnic blaugrana ja té el que volia. Potser li falta Azpilicueta, el capità que no ha volgut esperar més el club blaugrana i que s’ha compromès amb el Chelsea, mentre Xavi espera que Marcos Alonso faci el viatge Londres-Barcelona abans del 31 d’agost perquè Jordi Alba no visqui tan còmode com sempre, sense competència. Set fitxatges en dos mercats De gener a agost, Mateu Alemany, director de futbol, i Jordi Cruyff, director esportiu, li han donat al tècnic set jugadors (quatre davanters, dos centrals i un centrecampista) per un cost de 200 milions d’euros. Lluny, molt lluny, per tant, d’aquells temps de malbaratament i vida boja que enarborava Josep Maria Bartomeu (2015-2020), capaç com va ser d’invertir 360 milions en tres jugadors: Dembélé, Coutinho i Griezmann. Només Ousmane continua com a blaugrana. Piqué, de prescindible a valuós El Barça encara continua pagant aquell desastre, enredat de tal manera que no s’ajusta a la fórmula del ‘fair play’ salarial que fixa la Lliga ni tan sols després d’haver recollit gairebé 800 milions en 45 dies de frenètica venda d’actius. El president va quantificar aquesta xifra en 868, malgrat la diferent interpretació que afirma la Lliga presidida per Javier Tebas. A Laporta ja no li’n queden més per vendre, per la qual cosa toca mirar un altre cop a la butxaca dels capitans, que tenen uns contractes, firmats en l’opulenta era Bartomeu, inassumibles en aquest moment. A més, es dona la perversa situació que Piqué s’enfronta a l’any en què menys important sembla en el camp (se li ha col·locat l’etiqueta de cinquè central, per darrere d’Araujo, Koundé, Christensen i Eric Garcia), però és el més valuós a fora perquè està disposat a rebaixar, i molt, el seu sou galàctic per permetre la inscripció dels set nous. Tocar la butxaca a les ‘vaques sagrades’ Ja ho va fer l’estiu passat per obrir la porta a Memphis i a Eric. Busquets, el primer capità, està en el mateix escenari perquè el club li demana un esforç de rebaixa, tot i que això impliqui renovar-lo un any més (acaba el 2023) per ajustar els pagaments. A Jordi Alba, el tercer capità, igual. El Barça fitxa nous jugadors però depèn, tant en el camp com fora, de les vaques sagrades. El club viu al dia. Al més pur curt termini, obligat a fugir d’aquesta crisi galopant (1.350 milions de deute) que conflueix, a més, amb la posada en marxa, ara sí, de l’Espai Barça, pel qual ha hagut de demanar un crèdit de 1.500 milions a Goldman Sachs, al marge dels 575 inicials que també va rebre del mateix fons d’inversió nord-americà tot just Laporta va arribar a la llotja per pagar nòmines i posar en marxa l’activitat ordinària del club. Sense espai per als joves Xavi també viu a curt termini. Més recursos, més pressió, menys paciència. No hi ha espai ni per als joves de La Masia. Es busca gent amb ofici i experimentada per esquivar l’abisme, entregats als gols que ha de marcar Lewandowski. Només els elegits (Ansu, Gavi, Araujo) han sobreviscut al costat de Pedri, el far que ha de crear el nou Barça. No hi ha lloc per a Riqui Puig, exiliat en el glamur de Los Angeles; ni per a Nico, que es disposar a viure l’Erasmus futbolístic a València amb Gattuso; ni per a Mingueza, que va trobar lloc en el Celta. I molt menys per a Abde o Collado, mentre que Jutglà, per qui el Bruges va pagar cinc milions d’euros, ha deixat més diners que totes les altres sortides juntes, excepte les de Coutinho (20 milions) i Trincao (3+7). Amb les palanques, Laporta li dona a Xavi els recursos necessaris per acabar amb el tranquil Madrid d’Ancelotti, que defensa la seva corona amb els gols de Benzema i les mans de Courtois. Però ni el president ni el tècnic tenen més temps. Horaris i TV de la jornada 1 de la Lliga 2022-2023

El més llegit