¿El Barça pot retallar salaris després d’haver-se gastat 200 milions en fitxatges?

El Futbol Club Barcelona, el seu president-executiu Joan Laporta, el seu elogiat vicepresident esportiu Rafa Yuste, Mateu Alemany i Jordi Cruyff han demostrat ser molt bons amb diners, però tenen certes dificultats a treure’s de sobre, fins i tot a preu de saldo (acaben de veure’s obligats a regalar l’antiga perla del planter, Riqui Puig), tots els jugadors descartats per Xavi Hernández, fins i tot aquells que, tenint valor en el mercat, es resisteixen a abandonar la plantilla culer i/o rebaixar-se la seva fitxa. És evident que l’activació de les anomenades «palanques» (van camí de la quarta) té, com a raó de ser, la incapacitat de convèncer els futbolistes que es rebaixin encara més les seves fitxes o que acceptin un traspàs, una situació que obliga el ‘Més que un club’ a continuar activant solucions que fins i tot el president-executiu ha admès que no són del seu grat. Si l’operació sortida, liderada per Alemany, un bon executiu amb diners, més qüestionable quan no en té, no acaba de funcionar, la necessitat de continuar obtenint diners frescos serà l’única solució per poder inscriure els últims i grans fitxatges. Situació desesperada I és allà on el Barça comença a tenir greus dificultats poc més d’una setmana abans que comenci la Lliga, tot i que tothom és perfectament conscient que, d’una manera o d’una altra, amb una quarta «palanca», més endeutament o pressionant les vaques sagrades, les inscripcions acabaran realitzant-se. Això sí, respecte als ingressos futurs, ningú pensa ni verbalitza que el club està venent una cosa a 25 anys i s’ho està gastant ara. És a dir, el Barça es gestionarà els pròxims anys amb un 25% menys o es veurà obligat a ingressar un 25% més que ara, un objectiu possible només si es guanyen títols grans. Tot això en època d’obres enormes que impliquen una despesa ingent, préstecs milionaris i una reducció importantíssima, molt seriosa, tant en el tema vital com és la màquina de generar diners en la qual s’ha convertit el Museu del Barça, aviat reduït a un terç per les obres i, per tant, amb menys caixa, i el trasllat a l’estadi de Montjuïc, que suposarà una gran despesa i la reducció dels ingressos per taquilla. És evident, i així ho han expressat a EL PERIÓDICO totes les fonts consultades, que la directiva de Laporta tenia dues opcions. O el camí pacient, lent, ‘a l’estil Ajax’, com va assenyalar recentment Pep Guardiola al Pula Golf (Mallorca), de «tenir paciència, confiar en el planter, anar reduint el deute, construir a poc a poc un equip campió i confiar en la recuperació a llarg termini», o el camí triat pel president-executiu, de pit i collons. «Sé el que faig. No soc un jugador, volum riscos calculats», acaba de reconèixer en una entrevista a The New York Times, ni més ni menys. Hi ha qui considera que la via escollida per Laporta, amo i senyor de la situació un cop desapareguts els avaladors –el CEO Ferran Reverter, que ha fugit sense donar explicacions, i esborrat del mapa Jaume Guardiola, l’economista que havia de supervisar la situació econòmica del club en representació dels socis–, és la que comparteix la majoria dels socis, mínimament representats en les assemblees telemàtiques que han permès i autoritzat l’actual junta a prendre cada decisió. És a dir, la generació del ‘cercle virtuós 2.0’ és, diuen aquestes fonts, l’única via possible per treure el club de la ruïna. Tot va començar a l’hivern Però aquestes mateixes fonts, les favorables i les crítiques a aquesta actitud tan arriscada, creuen que al nou Barça només li queda una solució al repte llançat per Laporta, Yuste, Alemany, Cruyff i Xavi, que ha estat darrere de la inversió, de moment, de 200 milions d’euros, quan el club estava en fallida: guanyar, guanyar i guanyar. Altrament, la il·lusió (57.300 aficionats van acudir ahir a la presentació de Lewandonski), l’esperança i la motivació que s’ha generat (diuen que s’han esgotat les existències a la botiga del Camp Nou) no serà suficient per evitar el desastre total si no es conquereix almenys la Lliga i si no es lluita fins al final per la Champions, metes que el míster de Terrassa sí que creu, ara per ara, possibles. El que sembla difícil, i d’aquí l’activació de tantes palanques, és no només la venda dels jugadors descartats, que són la viva demostració que Ronald Koeman tenia raó al dir «això és el que hi ha» –ja que al gener el Barça va fitxar Aubameyang, Ferran Torres (primer gran desemborsament, de més de 50 milions d’euros), Alves i Adama i, després de treure’s de sobre Coutinho, ara no només prescindeix de Mingueza, Riqui Puig, Umtiti, Neto i fins i tot Memphis i De Jong, sinó que posa l’exigència que les vaques sagrades o similars acceptin la reducció de les seves milionàries fitxes. És aquí on les diferents fonts consultades, tant representants com advocats que participen en les negociacions, reconeixen que «difícilment algú que, de sobte, enmig de la ruïna, es gasta 200 milions d’euros a fitxar Ferran Torres, Koundé, Raphinha, Lewandowski i Pablo Torre (Aubameyang, Adama, Alvés, Kessie i Christensen van arribar lliures), pot exigir, alhora, adduint la difícil situació econòmica i l’establiment d’un nou sistema de remuneració, que futbolistes com Piqué, Busquets, Alba i De Jong, especialment aquest últim, es rebaixin la fitxa o acceptin una venda. El club que lidera, a nivell mundial, la despesa més elevada en fitxatges d’aquest estiu no pot demanar als seus empleats que es rebaixin el sou perquè ho exigeix la viabilitat del projecte», assenyala un dels representants d’un dels futbolistes implicats en les negociacions. Es pot recordar que una cosa és tenir diners per fitxar i un altre tenir marge de ‘fair play’ salarial per inscriure. A dins del club hi ha qui pensa que algunes de les renovacions, especialment les de Piqué i De Jong –dubten si la d’Alba també va ser així–, es van produir en els últims mesos del mandat de Josep Maria Bartomeu i pressionant de manera escandalosa l’antic president. «Fos com fos», assenyalen en l’entorn d’una de les estrelles afectades, «és un contracte legal i que el Barça, no el seu president, sinó el Barça, va firmar amb totes les conseqüències. O el compleixen o els acomiaden, però no ho poden fer perquè haurien de pagar-los el contracte sencer i això sí que seria la ruïna del club.» ¿Mòbing a De Jong? Del que no hi ha dubte és que el camí de pit i collons escollit per les cúpules directiva, executiva i esportiva del nou Barça consideren que podrien prescindir perfectament d’aquests futbolistes i, no només per les seves fitxes «fora de mercat», sinó fins i tot pel seu rendiment i escàs futur, ja que els substituts de tots ells (més difícil sembla cobrir la plaça de Busquets) ja han arribat a la plantilla culer. «Una cosa està clara: el que li estan fent a Frankie [De Jong] és molt semblant al que li van fer a Ronald [Koeman], és a dir, gairebé mòbing, assetjament laboral», assenyala una persona que forma part del cercle íntim del centrecampista holandès. «És evident que es podria denunciar, però també és evident que no hi ha cap jutge que consideri això assetjament laboral tenint en compte que el protagonista del mòbing guanya un munt de milions d’euros, però ho és, sí.» I, si no venen De Jong, hauran d’activar la quarta palanca i, tot i així, sembla que LaLiga es resisteix a considerar que els números del Barça són els correctes, com va intuir Laporta en la presentació de Koundé.

¿El Barça pot retallar salaris després d’haver-se gastat 200 milions en fitxatges?

Representants i advocats de les vaques sagrades i altres estrelles del Barça no entenen que Laporta els exigeixi nous descomptes quan el president-executiu és qui més diners ha gastat

L’‘staff’ esportiu, liderat per Mateu Alemany, ha demostrat ser molt eficaç amb diners calents, però s’ha mostrat inoperant a l’hora de vendre o desprendre’s de la llarga llista de descarts

El més llegit