Chelsea i Barcelona, més divisió que entesa

Amb el Chelsea hi havia d’haver una entesa, alguna mena de complicitat. Al cap i a la fi, el Barça aspira a reconstruir la defensa amb la captació de peces a l’engròs de Stamford Bridge. El central Christensen ja forma part de la nòmina blaugrana sense necessitat de negociar res amb els anglesos. Molt fàcil. Per Marcos Alonso i Azpilicueta, en canvi, fa falta continuar trucant a Londres, pactar un preu pel lateral, que acaba contracte el 2023, i també pel polivalent navarrès, prorrogat un any més pel seu notable rendiment. Pel mig ha irromput un xoc d’interessos personificat en Jules Koundé, central francès de 23 anys del Sevilla que atrau els dos clubs. Els dos han posat xifres de diners fabuloses sobre el tapet sevillista, una mica més els anglesos, segons diuen els que segueixen al minut les incidències del mercat. Semblava una partida tancada en favor del club que ara presideix el nord-americà Todd Boehly, però el Barça no la dona per perduda. El pols segueix, tot i que es dona per descomptat que sembla difícil que l’entitat blaugrana guanyi totes les mans. Si el que es mostra de cara al públic serveix d’indicació es diria que al Chelsea no hi ha satisfacció precisament amb la direcció barcelonista. Thomas Tuchel, el tècnic dels ‘blues’, va admetre estar «una mica molest» per l’opa sobre Azpilicueta. Pel fet en si mateix i per les quantitats discutides. La comparació La comparacióEl Chelsea va pagar recentment 40 milions al Nàpols pel central Koulibaly, de 31 anys, i el tècnic alemany hi va al·ludir. «Només he de fer la comparació entre el molt que ens ha costat portar Koulibaly, que també és internacional i més o menys de la mateixa edat». El Barcelona estudia quantitats molt menors per importar el navarrès, una cosa que no entén Tuchel. «Nosaltres tenim un internacional espanyol que és capità aquí. Els veig al mateix nivell, però el Barcelona no, així que no estic segur si li vull donar el que vol, perquè és un gran jugador. El meu treball no és només donar-li a ell el que vol, sinó buscar el millor per al Chelsea». Fa la sensació que l’arribada de Koundé al Barça inclinaria el Chelsea a posar barreres a la sortida dels seus laterals, de la mateixa manera que si el francès aterrés a Stamford Bridge podria lubrificar l’arribada d’Azpilicueta i/o Marcos Alonso al Camp Nou. Diferències notables Si l’operació Koundé es frustrés, la direcció esportiva barcelonista ha temptejat la contractació d’Iñigo Martínez, de l’Athletic i també de 31 anys. Un pla b més curtterminista en comparació amb la mirada de futur que reflecteix el central del Sevilla. Per no parlar de la diferència de consistència i polivalència (Koundé es pot espavilar també en el lateral dret) que ofereixen un i l’altre. Si es pretén espantar Gerard Piqué, millor amb el sevillista. El desemborsament necessari en cada cas hauria de resultar revelador, tot i que aquest ja no sembla un problema. Segons els comptes de Joan Laporta, al Barça encara li queden gairebé 100 milions, la meitat dels 200 que s’ha marcat per a fitxatges aquest estiu. Pel que sembla, la venda del 25% dels drets de televisió donen per tot això. n

El més llegit