El 26 de novembre de 2016 es va anunciar que Susana Monje deixava la junta directiva del Barça de Josep Maria Bartomeu adduint motius personals. Sis anys més tard, aquest dilluns s’ha conegut que l’exvicepresidenta econòmica blaugrana va llançar la tovallola per culpa de la mà negra de José Manuel Villarejo, farta del «xantatge» al qual la van sotmetre perquè corroborés unes informacions contra els Pujol.
«Van identificar persones que estàvem a la junta com a persones que podien pressionar. Vaig pensar que això afectava el club i vaig decidir dimitir», ha explicat Monje a RAC-1.
Tot havia començat el 2014, quan era la tresorera de la junta de Sandro Rosell, amb una sèrie de «notícies falses» que van anar apareixent en diversos mitjans digitals, com ‘OKdiario’, ‘Cronica Global’ i ‘El Confidencial’ sobre la seva empresa, la constructora Assignia, que comptava amb 10.000 treballadors, facturava 500 milions d’euros i tenia beneficis de 40 milions anuals. Les notícies sortien dels cèlebres informes apòcrifs policials que emergien dels embornals de les clavegueres de l’Estat. «Deia que la meva empresa era tot gràcies als Pujol, que tenia una relació amb no sé qui dels Pujol», ha comentat a RAC-1, després d’assegurar que mai ha conegut ningú de la família de l’expresident.
‘El Món’ ha publicat noves gravacions de Villarejo en què aquest es queixa del comissari Enrique García Castaño, àlies ‘el Gordo’, que, segons el seu parer, intenta fer «‘business’» amb Monje. Una font que Villarejo creu que cal cuidar perquè, segons Villarejo, tindria informació de «dos ‘zulos’ on hi hauria 50 milions amagats dels Pujol».
«En vaig sortir amb ganes de vomitar»
«Veure’m a la boca d’aquest senyor em fa rememorar els anys de calvari viscut», ha assenyalat l’extresorera. El comissari Eugenio Pino la va contactar perquè accedís a un «xantatge». «Feia temps que sortien notícies falses a mitjans digitals sobre la meva empresa. Em van deixar perfectament implícit que el que m’estava passant ho podien fer desaparèixer». La directiva va accedir a reunir-se amb un altre policia que no es va identificar. «La reunió va ser en un hotel de Madrid. Em diu que estan investigant uns delictes molt greus a Catalunya i que la meva posició privilegiada pot ser molt útil. Volien que corroborés mentides. En vaig sortir amb ganes de vomitar en una paperera. Sabia que aquesta gent podia fer-me la vida impossible». I així va ser.
La mort del seu pare
«M’hi vaig negar, i les notícies falses van continuar. La meva reputació i la de la meva empresa van patir molt. He pagat un peatge terrible. L’empresa va entrar en concurs de creditors». Però el pitjor va ser el peatge personal, ja que ella creu que aquest cas va fer que el seu pare, fundador de l’empresa, emmalaltís i morís. «Ens havien seguit pel carrer, a mi, al meu marit i als meus fills, i sabien a quina escola anaven...», ha afegit abans de revelar com va explicar, entre llàgrimes, a Bartomeu que deixava de ser vicepresidenta econòmica del club del seu cor. «Li vaig dir que ho deixava perquè estava tenint problemes a l’empresa derivats de la meva presència al Barça. Si no hagués estat al Barça, res d’això hauria passat. I que podien començar al mateix club. Ara s’entén, però en aquell moment era impossible que jo digués el que estava passant i que algú em fes cas, perquè sembla de ciència-ficció».