L’incalculable valor del fitxatge de Cruyff

Primer va arribar el futbolista, després l’entrenador. Johan Cruyff (Amsterdam, 1947 – Barcelona, 2016) va transformar el Barça i després va canviar el futbol mundial. Les dificultats de cada contractació van quedar llargament compensades amb els incalculables beneficis, impagables, que va brindar la primera estada (1973-1978) com la segona (1988-1996). Les aparicions de Cruyff en l’univers culer representen el que realment significa un punt d’inflexió. Les dues. El 1973 es tractava de l’adquisició del millor futbolista del món, líder d’un Ajax tricampió d’Europa consecutiu i doble Pilota d’Or (la tercera la va obtenir vestit de blaugrana). Era un fitxatge que perseguia el Reial Madrid, que negociava amb l’Ajax a l’esquena de Cruyff, que va reaccionar amb la rebel·lia que el caracteritzava. No va fitxar pel Barça per insubmissió al club de la seva vida ni per despit al Madrid. Johan simpatitzava pel club blaugrana per diversos motius: havia tingut com a entrenadors Vic Buckingham i Rinus Michels a l’Ajax i havia estat diverses vegades a Barcelona. Mesos abans de la seva adquisició, el Barça va convidar Cruyff perquè conegués el Camp Nou. Li va fer de guia Carles Rexach, que tenia la seva edat, era un futbolista conegut per ser internacional amb Espanya i parlava una mica d’anglès. D’allà va néixer la seva amistat, que es va enfortir a partir del moment en què van compartir habitació. No només va començar la seva amistat. Carles va passar a ser Charly. El país de les trampes Però als despatxos es jugava un partit d’intrigues. La iniciativa blaugrana va començar malgrat que estava prohibit el fitxatge de futbolistes estrangers. Només es permetia els oriünds, presumptes descendents d’espanyols emigrats a Sud-amèrica, i les trampes al país del Lazarillo, Rinconete i Cortadillo estaven a l’ordre del dia. L’informe de Roca Junyent va exhibir la xarxa de falsificacions del futbol espanyol, la possible amenaça de la FIFA i es van obrir les fronteres per als estrangers. El Barça, sense guanyar la Lliga des de 1960, es va llançar a la recerca del millor. I el millor era Cruyff. Hi va haver una altra connexió fonamental per a l’èxit de l’empresa. El negociador del club era Armand Carabén, el gerent. Un home avançat al seu temps, intel·ligent cultivat i poliglot. La seva dona, Marjorie van der Meer, era holandesa. «Els meus pares coneixien els Cruyff des d’abans que arribessin a Barcelona. Es van conèixer a través del despatx Vilaseca», recorda David Carabén, el seu fill, la veu de Mishima i comissionat del 125è aniversari del club barcelonista. «Els meus pares coneixien els Cruyff des d’abans que arribessin a Barcelona. Es van conèixer a través del despatx Vilaseca» David Carabén / Cantant de Mishima Més dificultats El factor humà va prevaler sobre els diners, tot i que el Madrid mai va igualar les xifres del Barça. L’operació amb l’Ajax es va pactar amb un pagament de 60 milions de pessetes i un compromís de tres anys amb Cruyff. El contracte, firmat el 13 d’agost, no es va completar aquell dia. Ni de bon tros. Encara quedaven més dificultats. A Holanda i a Espanya. Jaap van Praag, el president del club holandès, va retardar al màxim l’entrega del transfer internacional, enfadat amb Johan perquè havia amenaçat de retirar-se del futbol i negar-se a acudir al Mundial d’Alemanya de 1974 si mantenia les converses amb el Madrid. Tampoc hi havia cap predisposició en els organismes espanyols. Ni pressa. El Barça tenia a la recambra el fitxatge de l’alemany Gerd Torpedo Müller, del Bayern Munic, l’altre ‘9’ del moment però que no s’assemblava gens a Johan. Ni en el número, perquè aquest portava el 14. Com que es necessitava un permís de l’Institut de la Moneda Estrangera (IEME) per importar productes i que la legislació no preveia el fitxatge de futbolistes, va haver de buscar una influència burocràtica i una solució imaginativa. El Barça va sol·licitar l’autorització per a la compra d’un semovent: un terme que s’aplica al bestiar però que en realitat, segons termes jurídics, són ens que tenen la propietat de moure’s per si mateixos. 4-0 i dos gols en el debut Cruyff, naturalment, no va poder començar la Lliga l’1 de setembre. Va trigar a debutar fins al 28 d’octubre, en la vuitena jornada. Mentrestant, l’equip va caure eliminat en la UEFA contra el Niça i va arribar a ser penúltim durant tres setmanes. L’astre va debutar amb un 4-0 contra el Granada i va anotar dos gols. En la jornada 13 el Barça ja era líder i es va coronar com a campió a cinc jornades del final. Així d’imperial i veloç va ser la trajectòria dels semovents. Una Lliga (1974) per començar i una Copa per acabar (1978) van ser l’escàs saldo de títols recollits pel lustre del futbolista, tot i que Cruyff va deixar lliçons més valuoses que grans tardes de futbol, l’inoblidable 0-5 del Bernabéu i la recuperació de l’autoestima dels catalans, entre altres beneficis. Va deixar un record inoblidable: la llavor d’una filosofia de futbol. Una Lliga (1974) per començar i una Copa per acabar (1978) van ser l’escàs saldo de títols recollits pel lustre del futbolista, tot i que Cruyff va deixar lliçons més valuoses que grans tardes de futbol, l’inoblidable 0-5 del Bernabéu i la recuperació de l’autoestima dels catalans, entre altres beneficis. Va deixar un record inoblidable: la llavor d’una filosofia de futbol. Deu anys després, el 1988, es va produir el segon punt d’inflexió. Més influent, més durador i més exitós, fins al punt que encara dura. Cruyff va rebre una oferta per tornar al Barça com a entrenador després de l’acomiadament de Terry Venables el 1987. De Josep Lluís Núñez, l’encara president del Barça, que havia iniciat el seu mandat coincidint amb la marxa de l’holandès. «¿Tu què faries?», va preguntar Johan al seu amic Charly. «Ni se t’acudeixi», va contestar. Però la hipotètica tornada va quedar de manera latent. La segona trucada, mesos més tard, va trobar una resposta diferent. La situació era dramàtica al club (35 futbolistes en nòmina, sisè en la Lliga a 23 punts del Madrid quan la victòria valia dos punts, el motí de l’Hesperia que va reclamar la dimissió de Núñez...), però això no el va apartar. Ni Cruyff ni Rexach, que estava exercint d’ajudant de Luis Aragonés. El gener de 1988, Cruyff havia trencat amb l’Ajax. Un dels possibles obstacles, que era negociar una altra vegada amb el club d’Amsterdam, desapareixia. Això no implicava que Núñez es pogués estalviar una quantitat de fitxatge. En absolut. La va pagar. Però no a l’Ajax ni a Johan, sinó al Ministeri d’Hisenda. Havien quedat pendents uns impostos dels quals ni Montal ni Núñez ni Cruyff se n’havien fet càrrec el 1978. Informació directa El PERIÓDICO DE CATALUNYA va ser testimoni d’excepció del procés de fitxatge. Joan Patsy, llavors redactor d’aquesta casa, va viatjar a Amsterdam la nit de Reis a la recerca d’una primera entrevista amb Cruyff. Li va costar. Amb el temps va anar relatant en temps real el progrés de les negociacions i va passar a ser el seu portaveu. Va començar a freqüentar Amsterdam. Portava notícies de Barcelona i vídeos de partits. Patsy també col·laborava amb TV-3. Alguns els mirava Johan i d’altres Tony Bruins Slot, el seu fidel ajudant. Aquesta relació va estar a punt de trencar-se. Algú amb mala fe va trucar a Cruyff informant-lo que El Periódico havia publicat una cosa que no es corresponia amb el text. I era cert. Un comandament va voler anar més enllà en un titular. «M’han dit que heu tret això», va etzibar Cruyff a Patsy. «No he posat cap paraula que no m’hagis dit», va respondre el periodista. «Porta’m el diari i quan ho llegeixi, et creuré», va concloure. «La rotativa d’El Periódico va tornar a imprimir aquella pàgina amb el titular original i l’hi vaig portar a Amsterdam», explica Patsy, que va passar a ser el seu «amic» de forma oficial davant el Barça el dia de la presentació de l’equip. Estaven tots dos al bar de l’Hotel Princesa Sofia, a la Diagonal, al costat del Camp Nou. Ricard Maxechs, llavors director de comunicació del club, va anar a buscar Cruyff per pujar a la suite i exposar-li el desenvolupament de la presentació. «Anem cap a dalt», diu, però Maxenchs el corregeix: «Joan no pot pujar perquè és periodista». «És el meu amic», va tallar Cruyff. Núñez volia Clemente No va ser aquest el senyal ni un motiu de la tensa relació que en diversos moments va tenir el futur entrenador del Dream Team amb Núñez i la seva junta. La relació va néixer i va créixer en la desconfiança mútua. «Núñez volia Clemente i temia que Cruyff fos l’entrenador de l’oposició i acabés perdent la presidència», relata Patsy. «Núñez volia Clemente, però Javi, en un gest d’honradesa, li va dir que no. ‘La premsa de Barcelona em vol matar amb el que va passar amb Schuster i Maradona i tu, que no estàs més fort que mai, no em deixaràs caure. Per això no vull fitxar’, va raonar Clemente», corrobora Anton Parera, llavors director general. «El contracte es va firmar a l’hotel Le Richemond, a Ginebra. «Només sé que era Setmana Santa perquè me’n vaig anar amb el contracte firmat a Gstaad per reunir-me amb la família», remarca. Joan Gaspart / Exvicepresident del Barça Entrenador sense títol Entrenador sense títolVa fitxar Cruyff, avalat per la conquesta de dues Copes i una Recopa en l’Ajax en dues temporades i mitja, tot i que no tingués el carnet oficial d’entrenador. «El contracte es va firmar per Setmana Santa a l’hotel Le Richemond, a Ginebra», explica Joan Gaspart. «Vam estar reunits Johan, el seu sogre i jo, de 10 del matí a quatre de la tarda», explica l’exvicepresident de l’època, que va trucar a Núñez per informar-lo de l’acord. «No recorda el dia. Només sé que era setmana Santa perquè me’n vaig anar amb el contracte firmat a Gstaad per reunir-me amb la família», remarca. Cruyff es va mantenir vuit temporades com a entrenador. El club va conquerir per primera vegada quatre Lligues consecutives (de 1990 a 1994), la primera Copa d’Europa (1992) i la primera Supercopa d’Europa (1993) entre els 11 títols obtinguts. El Barça va adoptar un estil de joc que s’ha mantingut amb el temps. El cruyffisme és una religió.

L’incalculable valor del fitxatge de Cruyff

L’arribada al Barça de Johan Cruyff, tant del futbolista el 1973 com de l’entrenador el 1988, va suposar el que veritablement es coneix per un punt d’inflexió en el futbol espanyol i mundial

El més llegit