30 de juny, Laporta, una altra vegada l’últim dia

A Joan Laporta li encanta transitar per la cornisa, esgotant fins a l’últim dia per aconseguir els objectius que es proposa. En el seu Barça, que presideix des del 7 de març, es viu al límit pràcticament des del primer dia. La seva directiva ha tingut temps per tancar l’acord amb Sixth Street, el fons d’inversió nord-americà, que li permeti superar, amb una injecció de més de 200 milions pel 10% dels drets televisius en els pròxims 25 anys, l’obstacle dels números vermells al tancament de l’exercici econòmic corresponent a la temporada 21-22. Laporta aguanta fins a l’últim dia de termini per segellar aquest contracte, les negociacions del qual van començar fa «dues setmanes», segons la versió que va donar Víctor Font, el candidat que va quedar en segon lloc en les eleccions passades. Unes converses amb Sixth Street, que ja té un acord amb el Madrid, però en aquest cas és diferent perquè ha pagat 360 milions per obtenir a canvi el 30% de la gestió comercial del nou Bernabéu. En el Barça, és una operació financera per evitar una tercera temporada consecutiva amb pèrdues. La junta necessita diners líquids per tapar l’immens forat que ha sacsejat la caixa del club, i Sixth Street l’hi ofereix just a temps. Gairebé amb la campana a punt de sonar, però hauria d’arribar per aturar l’hemorràgia i suposar tot un alleujament. Sense alleujar el ‘fair play’ Aquesta injecció del fons nord-americà no alleuja, però, el ‘fair play’ salarial, però sí que tindrà, si s’acaba firmant, tot i que sigui l’últim dia, un impacte per canviar els números vermells pels verds. I seria, alhora, el primer pas per atenuar el patrimoni net negatiu, superior als 500 milions d’euros, que escanya la vida del club. A Laporta li quedaria el mes de juliol que inicia altres vies alternatives per poder equilibrar els comptes. La primera seria també la venda del 15% restant, que es podria realitzar trossejada i en dues operacions diferents, amb l’objectiu d’aplegar, almenys, uns 300 milions més. La segona via seria la venda del 49,9% de BLM, l’empresa que gestiona el marxandatge del Barça. Avals, Griezmann, Auba... Laporta va rebre l’aval majoritari de l’assemblea (va obtenir el 84% dels vots) per a aquesta venda d’actius el 16 de juny. Des d’aleshores, es van intensificar les converses amb diversos fons d’inversió, una vegada descartada totalment l’opció de CVC com pretenia Javier Tebas, el president de LaLiga. I fidel a la seva tradició de resoldre els problemes en l’últim sospir, com ha estat fent en l’inici del seu segon mandat, el president esgota el temps. No, no és cap exageració. Ja va passar, per exemple, quan va haver de reunir l’aval de 124 milions d’euros per poder prendre possessió del seu càrrec. Ho va fer passades les dues de la matinada. Una cosa similar va succeir en el passat mercat estiuenc quan es va tancar la marxa de Griezmann (era a les 23.59 hores, un minut abans del temps límit), coincidint amb l’arribada de Luuk de Jong com a cedit, procedent del Sevilla. Idèntic procediment es va repetir en el tancament del mercat hivernal per segellar el fitxatge d’Aubameyang, també l’últim dia. La preocupació de Xavi I en aquesta situació es troba, de nou, Laporta, acostumat com està sempre a surfejar aquells anguniosos moments on el rellotge corre més de pressa que mai en contra dels seus interessos. Però en aquests tres escenaris (avals, Griezmann i Auba) s’ha sortit amb la seva, per molta pressió a què s’enfronti. Xavi, en canvi, no se sent tan còmode com el president, perquè el calendari se li tira a sobre i tot continua igual al vestidor. Sense que arribin els fitxatges, sobretot Lewandowski, que ha demanat i sense executar-se la liquidació que necessita per regenerar, i de veritat, el Barça.

El més llegit