El dia que Xavi Hernández es va atipar dels seus divos

És possible, molt possible, que de l’actual situació per la qual passa el Barça no tingui la culpa (únicament) Josep María Bartomeu i la seva gestió esportiva i econòmica. És possible, molt possible, que el mateix president-executiu Joan Laporta, que tan aviat estima Leo Messi i arregla la seva renovació amb un ‘asadito’, com l’acomiada sense saludar-lo, com, ara, lamenta dolorosament l’ocorregut, també tingui molt a veure en la descomposició d’un vestidor en el qual, en aquests moments, s’ha de lamentar, per haver-l’hi permès tot, que Gerard Piqué «estigui patint i hàgim d’ajudar-lo». També, sí, és clar, fins i tot el mateix Xavi Hernández té molt a veure, com anteriors entrenadors, amb la delicada i extrema situació que ha viscut ell i el seu quadro tècnic durant els seus primers set mesos de gestió que, ara que ja ha passat tot, ara que ja s’han activat les palanques que, potser, ajudin a netejar les catacumbes del Camp Nou i activar el que podria denominar-se (tot i que no del tot, perquè els diners no donaran per a tant) el primer projecte de Xavi, es pugui comentar. Poca professionalitat Malgrat saber que no venia al paradís, malgrat saber que aterrava en un club en fallida que travessava una situació esportiva delicadíssima, malgrat informar-se a través d’algun veterà amic, especialment Sergio Busquets, EL PERIÓDICO ha pogut saber que les sorpreses que Xavi s’ha trobat al llarg dels seus primers mesos al capdavant de la plantilla blaugrana han sigut múltiples, difícilment assumibles i d’una deixadesa i falta de professionalitat tremenda. Potser d’allà tots els seus comentaris al llarg de la temporada i, molt especialment, els seus avisos que o es complien les normes de comportament, que havien desaparegut per complet del vestidor, o seria impossible arribar als mínims objectius esportius. Pot ser, sens dubte, que els elogis continus que Laporta, el president-executiu, ha estat llançat sobre els jugadors del Barça, necessitat de la seva complicitat i, fins i tot, de l’acceptació de les rebaixes salarials, no hagin sigut la millor manera d’ajudar Xavi, que tampoc ha explicat tota la veritat del que estava succeint dins del vestidor, en els entrenaments i determinades actituds d’alguns, de molts, dels futbolistes que vesteixen la samarreta del Barça i cobren suculents contractes. La necessitat de remuntar del novè al segon lloc, valorat, el novembre, com un autèntic títol de Lliga, va fer que el president-executiu i l’entrenador silenciessin i s’empassessin un estil de vida i una manera d’afrontar el repte poc professional i molt sobrada de bona part de la plantilla, que pretenia mantenir els privilegis amb els quals es vivia en l’època que aquest vestidor era governat per Leo Messi i el seu amic Luis Suárez, «quan guanyaven els partits amb cinc moments d’inspiració de qualsevol de les seves estrelles, cosa que, ara, no només per la composició de la nostra plantilla sinó per l’alt rendiment dels rivals, és materialment impossible», assenyala un dels col·laboradors de Xavi. El miracle de Xavi Analitzats aquells set mesos, la plantilla tan descompensada que té el club, els reforços hivernals i els mals costums de bona part dels integrants del grup, és evident que són molts els que qualifiquen d’«autèntic miracle» l’aconseguit per Xavi, que, ara sí, ha dit prou i no només en el ‘cas Piqué’, que, com en el ‘cas Messi’, tracta de redreçar Laporta, sinó en l’aplicació d’un llibre d’estil que ha de regir els comportaments, vida i entrenament de la plantilla millor pagada del futbol espanyol. Amb aquesta plantilla i aquesta forma de viure i treballar, Xavi es va fer càrrec del Barça quan estava en la novena posició de LaLiga i va acabar segon. Cert, a 13 punts del Madrid (només va perdre un punt respecte al campió), però recuperant-li 9 punts a l’Atlètic, 13 punts al Sevilla, 11 punts al Betis i 21 punts a la Reial Societat. Tot això es va aconseguir contra vent i marea, mentre el nou quadro tècnic mirava, no només de recuperar, en el dia a dia, la disciplina i serietat necessària per competir al més alt nivell, sinó, molt especialment, preparar els fonaments per al canvi, que, se suposa, arribarà ara amb l’activació de les palanques econòmiques recentment aprovades. És ara, doncs, quan millor s’entenen alguns dels comentaris que Xavi ha anat desgranant al llarg de la temporada. Aquell «és estrany que hi hagi jugadors del Barça que no entenen el joc de posició», o aquell de «la falta de pulcritud d’algun dels nostres futbolistes» i, per descomptat, la declaració de Laporta a ‘L’Esportiu’ quan va assegurar estar «enfadat i decebut amb la falta d’actitud i caràcter de l’equip», que és, insisteixo, cosa que ha anat descobrint Xavi al llarg de tots aquests durs set mesos. L’amistós de Sidney I és que, com va recordar recentment el vicepresident Eduard Romeu, la plantilla del Barça és, per molt, la que més diners guanya, ja que la massa salarial és de 560 milions d’euros per 400 del Reial Madrid o 300 del Bayern de Munic. Potser per això, un dels moments més significatius del desencant amb què Xavi i el seu equip d’ajudants van viure aquesta primera fase del seu aterratge en el Barça es va produir dies abans que el Barça jugués, el passat 25 de maig, un amistós a Sidney (Austràlia), davant A-Leagues All Stars, pel qual el club blaugrana va ingressar cinc milions d’euros. Quan els jugadors es van assabentar que havien de tancar la temporada viatjant a Austràlia a jugar aquest amistós, van posar mala cara, tan mala cara que Xavi els va reunir al vestidor i es va veure obligat a dir-los que aquest partit es jugava «per poder pagar els nostres sous, així que si ara, aquí, poseu a sobre de la taula cinc milions d’euros de les vostres butxaques, jo els hi porto al president i no anem a Austràlia». I van viatjar a Austràlia, és clar.

El dia que Xavi Hernández es va atipar dels seus divos

Els jugadors van fer mala cara quan van saber que hi havia un amistós a Austràlia i el ‘mister’ els va dir que si ells posaven els cinc milions que li pagaven al club, no farien el viatge

Quan el tècnic de Terrassa va recordar que només complint les normes de comportament, ja oblidades, i sent professionals es podia remuntar la crisi, sabia del que parlava

El més llegit