La dispersió extraesportiva de Piqué porta de cap al FC Barcelona

Gerard Piqué va completar als seus 35 anys una temporada excel·lent, rendint a alt nivell, complint amb escreix en el camp el que s’exigeix a un futbolista de la seva planta i categoria. No obstant, fora del terreny de joc les seves actuacions no resulten tan convincents fins al punt que s’ha convertit en incòmode tema de conversa entre el cos tècnic i l’àrea presidencial del Barça sobre com gestionar-ho. La complexitat de la personalitat de Piqué, acostumat a conduir-se pels seus propis criteris i les seves pròpies necessitats personals i empresarials, ha generat diversos episodis de malestar fins i tot amb el mateix Xavi Hernández. Expliquen fonts pròximes al cos tècnic que l’entrenador li ha demanat ser millor exemple, adequar-se a les pautes de conducta del grup, rebaixar el seu perfil de vers solt, imprescindible per a un entrenador novell que busca unir i compactar la plantilla. No s’ha sortit del tot amb la seva. Piqué sempre ha considerat que sap compartimentar, que pot compaginar perfectament les seves múltiples aficions amb el màxim rendiment sobre el terreny de joc. En aquest sentit, no li falta raó: des de fa anys Piqué diversifica les seves atencions sense que el seu rendiment, llevat de comptades temporades, se n’hagi ressentit i, de fet, en aquesta última campanya ha jugat de forma molt competent. L’equip tècnic que dirigeix Xavi no té cap queixa respecte a això. Al contrari. El mateix Xavi considera el central català la millor de les seves defenses. Hi ha, doncs, una ambivalència cap a la seva figura a la zona zero del FC Barcelona i Piqué, amb la seva remarcada personalitat, no és algú que sigui fàcil fer-lo canviar de posició. Ni tan sols per a una persona de la naturalesa afable i el caràcter pròxim de Xavi. Soroll extraesportiu Una ambivalència que es trasllada a la llotja, on prima la satisfacció pel seu rendiment i pel seu ràpid compromís cada vegada que es reclama un esforç salarial, però on tampoc acaba de convèncer la seva vida dispersa, en el sentit que el soroll no sempre positiu de les seves activitats empresarials s’associa inevitablement al Barça. Li convindria molt a la presidència prescindir del seu elevadíssim salari, rebaixat i prorrogat en quatre ocasions en tres anys, però tot i així molt car de mantenir per a la fràgil economia blaugrana. Josep Maria Bartomeu va firmar al defensa català un contracte de 28 milions per temporada abans de deixar la presidència, segons va revelar Esport3 fa uns mesos. El seu agent va saber esprémer al màxim un president que sempre va mirar d’agradar, sense sort, als futbolistes. Amb Piqué no va acabar bé, en vista d’alguns retrets públics del defensa. Però el seu caràcter individualista i gamberro no només ha enutjat presidents i entrenadors, sinó també companys de plantilla. Pel que fa a petició de Bartomeu va accedir a ampliar el seu contracte per reduir el cost anual, i ho va fer al marge de la decisió del grup, Piqué es va trobar un dia a la pissarra del vestidor barcelonista una pintada cruel en contra seu. Lesió a l’adductor La situació d’ara no és fàcil, ja que Piqué encara té contracte (fins al 2024) i malgrat la lesió que l’ha apartat de l’equip en les últimes jornades de Lliga, una lesió complexa a l’adductor, s’ha demostrat que encara pot oferir un alt rendiment. Té, a sobre, tirada popular. I, com es deia abans, quan Joan Laporta li va sol·licitar un compromís amb el seu salari, va accedir. A més, prescindir d’ell, en vista d’escassa capacitat de sortir al mercat del club per trobar-li un substitut, s’entendria com una enorme temeritat esportiva. I Piqué, en dificultats en la seva vida personal com és ben notori, sembla determinat a seguir. Ara el Barça vol reduir la massa salarial del primer equip de forma considerable, segons va explicar a Rac1 el vicepresident econòmic Eduard Romeu. Passar dels 560 milions actuals els 400 milions, en línia amb altres grans clubs europeus. I el sou dels capitans i altres pesos pesants de la plantilla torna a col·locar-se en el punt de mira. Entre ells el de Piqué, un personatge tan valuós com difícil de gestionar.

El més llegit