Barça-Messi, seqüeles sense fi del traumàtic divorci

Any u sense Messi. Any en blanc. Any u sense Leo i el Barça és orfe. Continua atordit sense saber quan podrà recuperar-se d’aquest tremend buit esportiu i, alhora, comercial. Any u de Messi fora del Barça i ni ell sembla el mateix. Any u a París i tot just sis gols en 26 jornades de la menor Lliga francesa avalen aquesta tristesa en el seu futbol perquè a més va marxar per guanyar la Champions, un títol que se li resisteix des del 2015, i va topar amb el Madrid. Tots han sortit perdent d’aquesta traumàtica separació, els motius de la qual, nou mesos després, encara continuen ocults sota una nebulosa indesxifrable. Ell no volia anar-se’n, però el van obligar a anar-se’n. Tots han perdut en aquesta ruptura, excepte el PSG, que es va quedar sense la seva corona europea, però va incrementar, això sí, en un 13% els ingressos per drets publicitaris. El Barça es va quedar sense la seva guia. No podia pagar-lo. I Joan Laporta, el president blaugrana, va assumir que la institució estava per sobre de qualsevol, inclòs Leo. Però l’equip el va trobar tant a faltar que ha necessitat fins a set davanters (Memphis, Aubameyang, Luuk de Jong, Ansu Fati, lesionat gairebé tota la temporada, Ferran Torres, Dembélé i Kun Agüero, que es va retirar del futbol el desembre passat per una arrítmia) per superar els números a la Lliga firmats per l’astre argentí en el seu últim curs al Camp Nou. Va marcar Messi 30 gols a la Lliga passada i els set junts han arribat a la xifra de 39, i fins i tot el club ha necessitat corregir la dramàtica situació esportiva amb el fitxatge de fins a tres davanters en el mercat hivernal. Crisi sense solució Amb Leo, l’inevitable procés de reconstrucció que ha d’afrontar el club s’hauria simplificat. Però tampoc era garantia d’èxit perquè el Barça està en una profunda crisi, a la qual no s’entreveu solució amb dos presidents (Bartomeu i Laporta) i fins a cinc entrenadors, inclosos l’interí Sergi, des de la conquista de l’última Lliga. Va passar el 2019. I amb Valverde a la banqueta, traient 11 punts al segon classificat (Atlètic) i 19 al tercer (Madrid). Títol gens celebrat llavors, satisfet el barcelonisme. Des d’aleshores, amb i sense Messi, l’equip ha sigut incapaç d’imposar-se perquè s’ha anat envellint, mentre l’aposta pels reforços (Dembélé, Coutinho i Griezmann) va ser tan cara com estèril en el camp. L’adeu de Messi, la bandera de la millor època de la història del Barça, ha despullat encara més els problemes estructurals que nien en una plantilla necessitada d’una altra enorme inversió per tornar a ser competitiva a la Lliga. I a Europa. No ho és ni tan sols en la segona divisió continental com es va demostrar amb la seva eliminació davant l’Eintracht de Frankfurt, qui va acabar sent el campió de l’Europa League. L’edifici blaugrana s’ha anat enfonsant a poc a poc, tot i que manté la seva condició de club més valuós del món, segons el rànquing que ha fet públic Forbes, la revista nord-americana especialitzada en el món dels negocis i finances. Li dona al Barça un valor de 4.760 milions de dòlars (4.435 milions d’euros), el qual ocupa la quarta plaça, però és el primer club de futbol ja que només és superat per Dallas Cowboys (NFL), New York Yankees (MLB) i New York Knicks (NBA). El Madrid és cinquè. De moment, només Spotify Aguanta encara el Barça l’‘efecte Messi’, però per poc temps ja que s’ha descapitalitzat esportivament i, per descomptat, en el pla comercial. Per ara, la junta de Laporta només ha pogut segellar l’acord global perquè Spotify sigui el patrocinador principal suplint Rakuten. El club cobraria 65 milions anuals per un pacte que inclou lluir la seva publicitat a les samarretes masculina i femenina col·locar el nom de Spotify al Camp Nou. Tot i que la directiva de Laporta no va voler donar xifres. El PSG sí que ha aprofitat l’arribada de Messi per reclutar una desena de nous patrocinadors. El Barça, en canvi, només va firmar amb Spotify, intensificant les negociacions per trobar nous recursos que activin «les palanques», que diria Laporta, per obtenir liquiditat. Té assumit el club que ha de buscar el segon o tercer estrat del mercat perquè les peces grans són inaccessibles i ja estan elegides (Haaland al City; Mbappé, a París), obligat per la pobresa del Barça sense Messi.

El més llegit