A Nàpols, el Barça de Xavi va emetre el primer missatge contundent a Europa (2-4), en el segon nivell de l’Europa futbolística després de les seves dues inicials ensopegades, el 0-0 amb el Benfica, que el va fer fora de l’elit, i el cruel 3-0, amb què el Bayern Munic va sacsejar el tècnic i va situar el barcelonisme al soterrani. A Istanbul, el Barça de Xavi va aconseguir sobreviure remuntant un partit que tenia perdut (1-2). I ara visita el camp de l’Eintracht, un club ple d’història a Alemanya –va ser un dels fundadors de la Bundesliga–, tot i que el seu present no convida a l’optimisme, perquè deambula per territori de ningú al novè lloc de la classificació.
Però el club de la Baixa Saxònia té una afició tan fidel com entusiasmada, capaç d’arribar fins a gairebé les 300.000 peticions d’entrades per veure el reconstruït equip blaugrana. Però només n’hi caben 48.000 a causa de la normativa de la UEFA que prohibeix als seguidors estar dempeus. «Haurem d’igualar la extramotivació o ens passaran per sobre», va remarcar ahir Xavi, excitat «perquè venir a Alemanya sempre és un luxe».
Memphis, baixa
Un luxe, com va recordar el tècnic, malgrat que l’Eintracht no és una de les grans potències del renascut futbol germànic, governat de manera dictatorial pel Bayern Munic. «No hem tingut sort en el sorteig», va arribar a dir fins en tres ocasions l’entrenador del Barça, recordant que s’enfronten aquesta nit a un equip singular «que juga diferent, amb tres centrals i carrilers llargs, que és molt físic i, a més, fan les transicions en quatre o cinc segons».
Està alerta Xavi («l’elogi no ens pot confondre»), conscient que viurà la seva estrena a la casa de l’Eintracht sense l’aclaparament del tot o res –va ser res– amb el Benfica o el drama que mai oblidarà de Munic que el va enfrontar als seus propis dimonis. No tindrà Memphis, que es va quedar a Barcelona, ja que arrossega molèsties musculars, ni disposarà tampoc d’un lateral dret específic: Alves no està inscrit i Dest continua lesionat.
«Una muntanya russa»
El Barça arriba embalat, escurçant a la Lliga tantes posicions (al novembre era novè, a l’abril és segon) que el camí per ser en la pròxima edició de la Lliga de Campions se li ha aplanat. Xavi ni tan sols en el seu millor moment com a entrenador del Barça està tranquil. «Això és una muntanya russa. I com a tècnic has de saber gestionar tot això i ser equilibrat, els jugadors també», va remarcar, i va recalcar en diverses ocasions que «l’Eintracht pot ser que no sigui tan conegut com altres equips, però està molt ben ordenat i juga amb un sistema diferent», va precisar.
«Ens veuen ja en semifinals i com a favorits, però serà dur», va comentar el tècnic, feliç perquè la renovació d’Araujo està «gairebé tancada», una cosa que, no obstant, no pot dir amb la de Dembélé, un «jugador fonamental» en el seu sistema. «Tant de bo decideixi quedar-se. Jo ja no sé què més dir de l’Ousmane. Si es queda serem millor equip la temporada vinent, però no estem en la millor situació financera de la història. Ell està sent exemplar i ja ho vaig dir el primer dia, ben treballat pot ser el millor del món en la seva posició», va recalcar, de nou.
El tècnic està tranquil, però expectant. L’Europa de primer nivell no la va poder disfrutar en cap moment, torturat com va quedar el Barça d’abans del mercat hivernal. L’Europa del segon esglaó és més còmoda i més encara després d’aquests cinc fitxatges, incloent-hi el retorn del lesionat Pedri. Però desconfia d’aquests afalacs sense fi perquè s’encamina a un desconegut mur alemany.