Pedri, el futbolista que ho té tot

«El míster em demana que xuti més». El míster demana i Pedri dona. Pedri xuta i marca. I el Barça tira endavant un altre partit, en aquesta espiral ascendent que no s’atura, que va començar més o menys a partir de l’entrada de Pedri que va coincidir amb les dues últimes derrotes blaugrana, davant el Madrid i l’Athletic. Va reaparèixer Pedri al gener després de mitja temporada recuperant-se de l’esgotadora campanya anterior, quan va establir un rècord de partits jugats entre el Barça, la selecció olímpica i l’absoluta, i va despuntar l’equip, necessitat més de la màgia de l’interior canari que dels seus gols, quatre, els mateixos anotats en 13 partits que en els 52 de la temporada passada. En el fons són cinc, però el cacau de Mestalla, que va fregar a l’esquena d’Aubameyang, l’hi van adjudicar al gabonès. Xavi Hernández li demana que xuti i Pedri xuta. Però no només fa això Pedri, «un futbolista per qui ja val la pena pagar una entrada», en paraules de Víctor Muñoz, excentrecampista i entrenador. La demanda del xut ja ha sigut corresposta i amb el canari mirant la porteria contrària poca cosa més se li pot demanar. Un altre truc de màgia Sobretot, l’endemà d’ensenyar un altre truc de màgia i firmar l’autoria del triomf sobre el Sevilla. En això coincideixen els entrenadors consultats: en reclamar alguna cosa a un futbolista de 19 anys. ¿Què se li pot demanar a un teòric aprenent que, en realitat, ha adquirit la categoria de decisiu en tot un Barça en la seva segona temporada a l’elit?. «¿La rematada de cap?», s’interroga Víctor a la recerca d’una deficiència. «Si als 19 anys arriba a aquesta excel·lència, només li falta regularitat en l’excel·lència», apunta Lluís Carreras sota la següent tesi: Messi era el millor del món pel seu talent; si és el millor de la història és perquè va ser el millor molt temps, de manera sostinguda. «Li faltava el xut i el va adquirint. ¿Què li podem demanar? ¿La rematada de cap? Pedri és el millor jugador del Barça ara» Víctor Muñoz / Exjugador del Barça i entrenador Noms majors No hi ha, no obstant, queixa del rendiment de Pedri, al qual es compara ja, en l’òptica blaugrana, amb noms majors com Messi i Iniesta. «A mi no em sorprèn», afirma Pepe Mel, el tècnic que el va empènyer cap al cim promovent el seu debut a Segona amb 16 anys al Las Palmas. «Pedri és millor perquè els seus companys són millors», afirma Mel, que a Catalunya Ràdio recentment va expressar la principal virtut de l’interior de Tenerife: «Entén el joc». I aquesta frase inclou múltiples virtuts. «Sap quan ha de passar la pilota, sap quan la jugada requereix un regat, quan un company necessita la pilota al davant per no frenar la carrera...», recitava Mel. «Té un físic privilegiat. És prim i àgil però fort, ràpid, potent i resistent i això no té a veure amb ser un musculat de gimnàs» Lluís Carreras / Exjugador del Barça i entrenador Formació de carrer Aquesta capacitat intuïtiva és un do, que no s’ensenya, sinó que es posseeix i sembla tenir-lo en la càrrega genètica, coincideixen Víctor i Carreras, que han conegut Pedri ja format. «Domina les dues cames, els dos perfils i la col·locació i la posició del cos és perfecta», afegeix l’ex del planter blaugrana, amb la sospita que el futbolista va polir les seves característiques «al carrer o a l’escola, en terrenys plens de sots, desnivellats i sorrencs, cosa que et dona un aprenentatge diferent». Aquest és un ensenyament propi de la metodologia del Barça, i Pedri va aparèixer a Sant Joan Despí ja format, amb tots els cursos aprovats. Però aquesta comprensió, tot i ser valuosa, en un funcionament sofisticat com el del Barça, no és suficient per brillar. Ho sap Víctor Muñoz, amb una carrera de 15 anys a Primera, set en el Barça. «Té més coses innates que adquirides», observa, per «la naturalitat» amb la qual juga, i aquest aparent poc esforç que sembla desplegar en les seves accions. Un efecte enganyós. «Quan ha de recuperar, recupera; quan ha de córrer, corre», ha observat Víctor, que el considera «el millor jugador del Barça ara». Hi ha una altra falsa aparença: la fragilitat física, sustentada, potser, en les lesions musculars que va encadenar a l’iniciar la temporada. La seva absència (només quatre partits d’agost a desembre) també va llastar el Barça. «Té un físic privilegiat. És prim i àgil però fort, ràpid, potent i resistent i això no té a veure amb ser un musculat de gimnàs», aclareix Carreras.

El més llegit