La reconstrucció del Barça femení: les 115 trucades a Immaculada Cabecerán

El novembre de 1970 tenia 18 anys. No era ni major d’edat. En aquella època ho era qui en tenia 21. Però ella es va plantar a les oficines del Camp Nou per parlar amb Agustí Montal Costa, president del Barcelona. «Era una dona amb un caràcter molt decidit i impulsiu», recorda Manel Tomás, historiador del club. Va ser una conversa de 30 minuts, on ella li va exposar la necessitat o aspiració que el club tingués una secció femenina de futbol. La resposta de Montal va ser afirmativa, sempre que ella muntés l’equip. Va sortir feta un mar de dubtes i sola, ja que no sabia què fer per reunir tantes jugadores i, a més, cap de les seves amigues era futbolista ni ‘futbolera’. Tot això en una època on la gesta de crear un equip femení de futbol era més que titànica. Anys finals del franquisme Espanya –i Barcelona– viuen en l’última etapa del franquisme. Gràcies a l’entrada del turisme, així com al Pla d’Estabilització i Desenvolupament la mentalitat comença a obrir-se i els joves absorbeixen una sèrie de canvis a través de la música, el cine i la cultura que més tard s’expandiran cap a la resta de la societat. Cinc anys després de la visita d’Inmaculada Cabecerán al despatx de Montal va morir Franco, cosa que suposaria un alliberament social amb la transició a la democràcia i la igualació en llibertats polítiques i socials a la resta d’Europa. Tot això havia d’arribar, però el 1970 la realitat encara era molt distant d’allò que passaria uns anys més tard. «En aquells temps, que a una dona li agradés el futbol i el volgués practicar com els homes era una cosa insòlita alhora que revolucionària», explica Tomás, escriptor del llibre ‘Barça Femení: Història des dels orígens fins al triplet’. Un relat construït a través dels testimonis personals de les futbolistes que van ajudar a construir l’actual femení blaugrana. Explorant la història A causa de la dificultat de trobar trets documentals sobre els quals consolidar una història realista, Manel Tomás es defineix a si mateix com un «explorador que entra a la selva verge amb un matxet i va traient la brossa al trobar-se en un terreny desconegut». De la mateixa manera que Immaculada Cabecerán quan va sortir de les oficines del Camp Nou, sumida en la incertesa, Tomás ha hagut de muntar un fil conductor coherent a través dels records de diferents protagonistes. Hi va haver un periodista de la Revista Barcelonista que es va assabentar de la trobada i es va posar en contacte amb Imma Cabecerán per proposar-li que s’anunciés a la seva revista per a la creació de l’equip femení. Com ja va passar el 1899 quan Joan Gamper va decidir posar un anunci en el número 34 del setmanari ‘Los Deportes’, a la Revista Barcelonista va aparèixer el següent: ‘Futbol femení a la vista’ «El futbol femení s’està obrint pas. I està arribant a Barcelona. Tant és així, que una simpàtica senyora ve a nosaltres per sol·licitar-nos ajuda en el seu desig de completar una plantilla de bones jugadores. Immaculada Cabecerán, es diu així, té el projecte d’organitzar un equip de futbol femení dins de l’esfera del CF Barcelona. Per això ja va fer el primer pas, que va ser parlar amb el senyor Montal, qui ha acollit la idea amb simpatia però ha advertit que donarà el ‘sí’ sempre que l’equip guanyi tots els partits. La senyoreta Cabecerán ja compta amb diverses jugadores, però en fan falta més. Per això espera que totes aquelles senyoretes que estan compreses entre els 18 i els 25 anys i desitgin, naturalment, formar part d’aquest equip de futbol femení, truquin al telèfon 247 84 67 i la senyoreta Cabecerán els informarà de tot. Les possibles aspirants a jugadores han de tenir en compte que el debut de l’equip serà el dia de Nadal a l’estadi barcelonista. Com a informació complementària, diguem que al Nord ja hi ha 24 equips femenins i a Madrid 3. Així que, senyoretes, a jugar a futbol». Immaculada Cabecerán va posar el telèfon de casa seva i va rebre 115 trucades de noies que volien jugar a futbol. «Va caldre fer un procés de selecció, no sé com el van fer, però finalment van quedar 16 noies amb coneixements tècnics escassos, però que eren tot voluntat, i es va muntar una història tan bonica com aquesta», recalca Tomás. Una setmanes més tard es va disputar el primer partit de futbol que va jugar un equip femení del Barcelona. Va ser el dia de Nadal de 1970. El partit va enfrontar al Camp Nou les jugadores blaugrana, entrenades pel mític exporter barcelonista Antoni Ramallets, contra la UE Centelles. De blanc i sense samarreta blaugrana Aquell equip no estava reconegut pel club, i per tant no va poder lluir la samarreta blaugrana ni utilitzar el nom del FC Barcelona. La Selecció Ciutat de Barcelona, nom de l’equip, va vestir amb samarreta blanca, pantalons blaus i mitges blaugrana. Aquestes van ser la primeres 16 jugadores que van defensar l’actual Barça femení: Mínguez, Gimeno, Gazulla, Vilaseca, Arnau, Jaques, Maite, Cabecerán, Llansà, Estivill, Blanca, Lolita, Pérez, Nieto, Ros i Glòria. Després de la trobada a l’estadi blaugrana va arrencar una època de dificultats per a la Selecció Ciutat de Barcelona, després anomenada Penya Femenina Barcelonista i més endavant Club Femení Barcelona. «Cal reconèixer aquelles heroïnes que van estar al peu del canó, mastegant terra i portant a terme una travessia pel desert», diu Tomás. Un recorregut que va durar 32 anys, fins que el 2002 el FC Barcelona va integrar el femení a l’estructura del club. Manel Tomás parla de les condicions en què van haver de sobreviure: «Jugaven en camps infames, amb males condicions, entrenaven de mala manera i a hores intempestives, per no parlar de segons quins ambients trobaven amb un públic mal educat que els deia tota mena de grolleries. No parlem de títols perquè ja feien prou tirant endavant una secció amateur i posant diners de la seva butxaca aguantant improperis masclistes i de tot tipus». L’altre gran nom: Núria Llansà Uns temps en què va emergir la figura clau de Núria Llansà, portera del club durant els 70 i qui va organitzar i va dirigir l’equip des de la dècada dels 80. Montse Vidal, exfutbolista blaugrana, va expressar a la web del club que per a ella era «entre una mare i una amiga». 🗣️ Alexia: "Mañana puede ser el inicio de una nueva era. El partido va a inspirar a muchísimas personas, especialmente a niñas, y en un futuro se recogerán los frutos" pic.twitter.com/DturcXk9GI — FC Barcelona Femení (@FCBfemeni) 29 de marzo de 2022 Llansà va intentar que les jugadores només haguessin de preocupar-se per jugar mentre que ella es preocupava pels equipaments, botes, portava els diners i feia tot el que fes falta. Pilar Moreno, una altra exjugadora del club, destacava en un acte d’homenatge a Llansà que és «gràcies a ella que el Barça és on és ara». «Núria Llansà va ser presidenta del Club Femení Barcelona des de 1984 fins al 2003 i abans havia sigut portera (1970-73). Va fer de tot, era una autèntica dona orquestra, gestionava els viatges, formava els equips, organitzava els entrenaments, exercia de mare, i fins i tot de psicòloga amb algunes jugadores que ho passaven malament en aquells moments. Totes aquelles pioneres la consideren una peça clau de l’equip i del club. Fins i tot posava diners de la seva butxaca i així va evitar la desaparició del club», afegeix Manel Tomás. Inma, Núria, Alexia... Tomás reconeix d’una banda que «si no hagués sigut per Immaculada Cabecerán no s’hauria arribat fins aquí», però també parla de Llansà com la segona gran figura per entendre el Barça femení actual. Sense ella, el club segurament hauria desaparegut i la possibilitat de tot el que s’està vivint en l’actualitat també. El fil argumental arrenca amb Immaculada Cabecerán com a fundadora del primer embrió del que ara és l’equip campió d’Europa i Núria Llansà per mantenir flotant el barco quan semblava enfonsar-se. «Ara tothom puja al tren, però l’aspecte complicat és construir-lo. Quan està acabat hi puges i ja està, però les obreres, en aquest cas, són les qui tenen tot el mèrit», sentencia Tomás. 🗣️ Alexia: "No me imaginaba jugando en el Camp Nou. Me siento muy orgullosa de que el Barça lo haga posible, creo que puede marcar un antes y un después en el fútbol femenino" pic.twitter.com/NetZqi1azv — FC Barcelona Femení (@FCBfemeni) 29 de marzo de 2022 Tantes pioneres que han treballat per un objectiu acaben, de moment, en la generació de futbolistes actuals, encapçalades per una referent, tant dins del terreny de joc, com fora. «Alexia té molt de mèrit pel que està fent pel futbol femení, la dona i les esportistes en general. Té un discurs molt coherent. M’agrada molt quan diu que l’emociona que moltes nenes vulguin ser futbolistes gràcies a ella i les seves companyes. És fenomenal tot el que està fent dins i fora de la gespa. El gran pas és que hi hagi nois que la tinguin de model. Que nens de 5 o 6 anys diguin que volen ser com Alexia és un salt qualitatiu espectacular», opina Manel Tomás. El Nadal de 1970 Immaculada Cabecerán va aconseguir que la Selecció Ciutat de Barcelona disputés el seu primer partit al Camp Nou. 50 anys després, molt treball i lluita pel mig, el 6 de gener del 2021, el Barça va tornar a disputar una trobada al feu barcelonista davant l’Espanyol (5-0), tot i que sense públic a causa de la pandèmia. Aquest dimecres 30 de març del 2022, el Camp Nou obre les portes per viure un Barça-Madrid de quarts de final de Champions League (1-3 en l’anada per a les blaugrana) davant una entrada de possiblement més de 60.000 persones. «A totes les pioneres i veteranes que hi vagin o puguin veure el partit per la tele els caurà alguna llagrimeta», diu Tomás. Són les netes i besnetes d’Immaculada Cabecerán.

El més llegit