El Barça té un estil de joc que no canvia. Hi ha una base programàtica invariable, una ideologia innegociable sigui quin sigui el rival i el camp, i després hi ha matisos específics per a cada moment. La pressió avançada i la pressió immediata després de la pèrdua de la pilota en la faceta defensiva, així com la voluntat de tenir la possessió del cuir i jugar a la parcel·la del rival són instruccions que mai canvien. En realitat, són manaments del model del Barça. Preceptes heretats des de Johan Cruyff sobre els quals Xavi Hernández edifica la seva proposta. La que volia ensenyar al Bernabéu, retocada amb els matisos concrets i exclusius que requeria l’ocasió.