Les 12 claus dels 12 mesos del mandat Laporta

Afònic, Laporta va comparèixer en la nit del 7 de març anunciant que el seu mandat es caracteritzaria per la humilitat i l’alegria, l’optimisme i la valentia, l’ambició i el sacrifici, per recuperar un Barça moribund per una crisi econòmica sense precedents. També va dir que demanaria responsabilitats als anteriors rectors, sense rancors ni desitjos de venjança, mentre pregonava la renovació de Messi. Un club arruïnat La situació econòmica del Barça ha condicionat el mandat de Laporta. No es va arribar a les eleccions per la ruïna provocada per la junta de Bartomeu, sinó per escàndols com el conat de Leo Messi d’anar-se’n mitjançant un burofax, el 2-8 de Lisboa davant el Bayern i el Bartogate, campanya per la qual es vexava i insultava prestigiosos barcelonistes a les xarxes socials. La pandèmia va culminar l’erosió d’una directiva que havia patit també dimissions (Monés, Vilarrubí, arran de l’1-O del 2017, els vicepresidents Mestre, Monje, Rierol, Rousaud i Tombas i els directius Elías, Pont i Calsamiglia i la directiva Teixidor en bloc). La dimensió del deute va aflorar després. Comprèn els 1.350 milions després de dos exercicis de dèficit: 97 milions (19-20) i 481 milions (20-21). . La dramàtica marxa de Messi Cinc mesos va durar Messi en el Barça de Laporta. Des del març, quan el candidat i després president arreglaria la seva renovació amb un rostit, fins al 5 d’agost, quan el club va emetre un comunicat anunciant que marxava «per obstacles econòmics» just el dia en què tornava de vacances per firmar la renovació. El diumenge 8 d’agost, plorós, Messi s’acomiadava a l’Auditori, commocionat per igual com tot el barcelonisme. «He fet tot el possible per quedar-me», va assegurar entre llàgrimes. Als dos dies saludava des de París, fitxat pel PSG per a un retir daurat als 34 anys. Acomiadat el capità, perdut el símbol de l’era més premiada del futbol, quedava només el mite: 672 gols marcats en 779 partits disputats i 35 títols conquistats. Fitxatges a cost zero condicionats La falta de diners va ser crucial perquè no es pogués retenir el jugador més important de l’equip. Ni tan sols rebaixant-se la fitxa (la més alta del futbol mundial) a la meitat. La despesa salarial de la plantilla estava llavors per sobre dels ingressos de l’entitat. Tot i així, es van poder fer fitxatges. A cost zero (Agüero, Memphis, demanat per Koeman l’any anterior, Eric Garcia i Luuk de Jong), per mig milió (la cessió de Yusuf Demir, tornat a l’hivern al Rapid Viena) o per 9 milions (Emerson Royal), que va ser traspassat per superar l’invertit. Però també va caldre promoure sortides, com la d’Antoine Griezmann i la de Philippe Coutinho, les fitxes més altes, i renegociar-ne d’altres. Només un títol de futbol: la Copa La Copa del Rei del 2021 és l’únic èxit futbolístic de l’era Laporta, iniciada amb el pròleg d’un 0-4 davant el PSG que feia impossible la remuntada en el seu primer partit com a president. La golejada a l’Athletic (0-4) a la final de Sevilla va ser el punt culminant d’un equip que va malgastar les seves opcions a la Lliga amb una derrota davant el Granada (0-1) i dos empats amb l’Atlètic i el Llevant. Aquesta temporada, eliminats de la Champions, la Supercopa i la Copa i a 15 punts del Madrid, les opcions es redueixen a l’Europa League, tot i que l’objectiu és quedar entre els quatre primers. La mala gestió amb els entrenadors Malament va acabar Koeman la campanya passada i malament va començar l’actual, sense el suport absolut de Laporta, que durant l’estiu ja va debilitar la seva posició al manifestar que es prenia «dues setmanes de reflexió» per decidir si el mantenia o l’acomiadava. El va mantenir. Els mals resultats van condemnar Koeman, amb cinc triomfs en 13 partits. La punta va arribar després de la cinquena derrota, a Vallecas. Va ser acomiadat a l’avió. I Laporta continuava reflexionant i guanyant temps mentre Sergi Barjuan agafava el relleu. Aquesta vegada reflexionava el president per decidir si contractava Xavi Hernández, a qui ell i els seus pròxims abominaven, negant qualsevol opció perquè firmés per la seva falta d’experiència. L’equip es rejoveneix La necessitat ha catapultat un grup de joves que, amb continuïtat, van estructurant l’equip del futur. Araujo i Ansu Fati van debutar amb Valverde, Riqui Puig va ser creat per Quique Setién, Koeman els va consolidar a tots a més de Mingueza, Ilaix Moriba (traspassat per rebutjar la renovació), Pedri, Nico i Gavi, amb Sergi Barjuan va aparèixer Abde i Xavi va reclutar Ilias i Jutglà. Van ser solucions d’emergència que s’han foguejat en temps terribles i aquest ràpid procés de maduració els ha convertit en els nous pilars del Barça. Eric, Dest, i Ferran completen el procés de rejoveniment d’un Barça que torna a guanyar i entusiasmar per moments. Dimissions, renúncies i acomiadaments Convuls va ser el primer mandat de Laporta (2003-10) i convuls està sent el segon, amb constants abandonaments en les seves diferents fórmules. Jaume Giró, que havia de ser el vicepresident econòmic, va dimitir abans d’assumir el càrrec, només una setmana després de la victòria electoral. Va transcendir ahir que Laporta planeja acomiadar, segons RAC1, el ‘compliance officer’ (Xavier Mas) i el director de tecnologia (Juan Manuel Tabero), executius incorporats a instàncies de Ferran Reverter, el director general, que va dimitir el 8 de febrer. Pel camí van caure els executius de Bartomeu. Fins a 30 persones van anar firmant liquidacions: Òscar Grau, Román Gomez Ponti (tots dos investigats pel Bartogate, Albert Soler, Guillem Graell, Josep Vives... Alguns van durar dies, d’altres setmanes. L’Espai Barça reprèn la seva marxa L’Espai Barça es va aprovar amb una rotunda aprovació el 2014 en un referèndum organitzat per Bartomeu. Laporta també va convocar un altre referèndum. Era més una ratificació després de ser ratificat en una assemblea, perquè el primer costava 600 milions i la nova versió ascendia a 1.500. L’increment econòmic venia a ser una actualització de costos, segons la versió actual, i una fórmula diferent de finançament a través d’un préstec de Goldman Sachs a tornar en 30 anys. L’assemblea va aprovar el canvi, tot i que els compromissaris que van votar (455 persones de 4.457 de convocades) van demanar a Laporta compartir la responsabilitat que havien contret amb els restants 110.000 socis de l’entitat. El projecte del segle produeix vertigen per les seves dimensions. Planegen algunes incògnites encara. Per exemple: ¿Se n’anirà l’equip del Camp Nou a Montjuïc? L’any de les assemblees L’any de les assemblees. Aquesta assemblea havia quedat dividida en dos. Es va discutir i es va debatre en la segona part de la que es va suspendre una setmana abans. Convocada per a la tarda amb un dens ordre del dia, l’inici del Barça-València va induir a ajornar-la. Ho van demanar alguns socis i Laporta ho va acceptar immediatament, prèvia consulta dels estatuts. Només va donar temps per aprovar «els pitjors números de la història» (481 milions de pèrdues) i votar el pressupost, que preveia 765 milions d’ingressos i 19 de dèficit. No es complirà. Serà pitjor la pèrdua. Una setmana després, els compromissaris tornaven a ser convocats per a l’Espai Barça. Era la tercera cita i en el tercer escenari. El 20 juny havien sigut cridats al Camp Nou perquè votessin els penúltims comptes de Bartomeu que va defensar Jordi Moix, amb 97 milions de dèficit. L’orgull del Barça femení Entre el poc bo heretat sobresurt un tresor formidable: el Barça femení. Un equip fantàstic de veure, demolidor en el camp, dotat d’un carisma que l’ha elevat a cotes impensables. Per començar, jugarà un clàssic davant el Madrid de la Champions al Camp Nou. Laporta va poder alçar una altra Copa d’Europa i va poder lluir un altre triplet. El d’elles. El de les dones capitanejada per Alexia Putellas, que ha permès al president tornar a les gales europees de futbol i al club d’exhibir una altra Pilota d’Or a les vitrines del Museu. Alexia ha obtingut tots els trofeus individuals de la campanya passada, amb el triplet més preuat: Pilota d’Or, The Best i Millor jugadora de la UEFA. Amb Jenni Hermoso i Lieke Martens van reeditar el trident que van formar Messi, Iniesta i Xavi el 2011. El Barça segueix pel mateix camí. No ha perdut al camp, tot i que va canviar d’entrenador (Lluís Cortés va cedir el comandament al seu segon, Jonatan Giráldez). La crisi (i l’èxit) de l’handbol També va canviar d’entrenador a la secció d’handbol. Un relleu més polèmic quan a Xavier Pascual no se li va renovar el contracte, decisió que es va prendre abans que l’equip conquistés la Copa d’Europa. Amb Pascual, posseïdor de 48 títols des del 2009, també marxava el director general de la secció, l’incomparable David Barrufet (71 títols obtinguts a la porteria). Junts han recalat en el Dinamo Bucarest. Enric Masip, assessor esportiu de Laporta, va haver de multiplicar les seves aparicions per explicar els, aparentment, inexplicables acomiadaments. Antonio Carlos Ortega, un altre mite de la secció, va prendre l’equip. Un ‘forensic’ per denunciar Bartomeu La demanda de responsabilitats a Bartomeu es va consumar fa un mes, quan el Barça va denunciar l’expresident a la Fiscalia després de l’elaboració d’un ‘forensic’ destinat a detectar possibles accions delictives. Ho decidirà la justícia. L’informe va denunciar «una sèrie de conductes gravíssimes, grolleres, esperpèntiques i que no se sostenen des d’un punt de vista jurídic ni econòmic i que ofenen davant les dades i les proves objectives», segons va exposar el club, que va rebutjar una acció de responsabilitat. Administració deslleial, apropiació indeguda, falsedat comptable, pagaments il·legítims i comissions desproporcionades són els possibles delictes comesos. Bartomeu va ser detingut pel Bartogate, un cas pendent de judici.

El més llegit