L’adeu de Reverter reforça el poder absolut de Laporta

La dimissió de Ferran Reverter va causar ahir una d’aquestes convulsions espasmòdiques que afecten periòdicament el FC Barcelona. Reverter era considerat una cosa així com el Messi de les oficines, el director general que havia dissenyat la reconstrucció econòmica de l’entitat. Però no ha durat més que vuit mesos en el càrrec. Darrere del formalisme que necessita «dedicar més temps a projectes personals i familiars» s’amaga una cosa que no va tardar a transcendir per diferents vies: els desacords cada vegada més constants entre ell i Joan Laporta sobre la gestió del club. La sortida de Reverter evidencia que el FC Barcelona s’ha convertit en una aventura personalista de Laporta. La disciplina germànica del CEO, el qual va aterrar al club procedent d’un grup de distribució d’electrònica de consum a Alemanya, del qual era conseller delegat, ha col·lidit amb les maneres de funcionar dels clubs de futbol i sobretot amb el desenfadat estil del president, que perd al seu contrapès. A ell van votar els socis i el seu criteri preval en totes les esferes del club, en l’esportiva i també a les oficines. En realitat, la dimissió de Reverter ve a reforçar la idea que si algú se sent el Messi de l’entitat és el president. Des que es va alliberar de les cadenes dels avals, a principis d’any, existeix un Laporta d’abans i un altre de després. El d’ara és un mandatari més fidel a si mateix, dependent de pocs o ningú i la devastadora personalitat del qual amara el funcionament de tot. És un Laporta que es recolza en un entorn cada vegada més pròxim i és també més complaent amb els seus deutes emocionals a l’hora d’incorporar personal extern. Sortida amistosa La sortida de Reverter s’estava coent des de feia setmanes. No serà immediata, ja que segons fonts del club continuarà fins que se li trobi substitut. Pel que sembla, no és tampoc una ruptura agra i carregada de testosterona. Simplement s’ha posat de manifest una incompatibilitat. Reverter, per exemple, s’havia lamentat de diferents decisions, en particular de la contractació d’alguns executius, molts d’aquests pròxims a directius o el mateix Laporta i no avalats pel seu criteri rigorós de CEO. Ferran Reverter deixa el càrrec de director executiu del FC Barcelona Més informació 👉https://t.co/68M6TFhtdI pic.twitter.com/8HeCyk6eYF — FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 8 de febrero de 2022 En aquest sentit, un catalitzador de la dimissió va ser l’acord amb Spotify, encara no oficial, per patrocinar la samarreta del primer equip, del femení i, per primera vegada, el Camp Nou. Discrepàncies amb retocs i clàusules modificades o introduïdes sense ser consultat, o de les quals directament ha discrepat, s’interpreten com la gota que va fer vessar el vas. Sobre les espatlles de Reverter es carregava la gestió diària del club i de fet la setmana passada va estar de viatge pels EUA buscant el millor acord per al finançament de l’Espai Barça de 1.500 milions. Durant aquest viatge es van produir alguns d’aquests canvis amb Spotify que el van enutjar. Reverter va començar a conèixer que el Barça no és una empresa com les que estava acostumat quan en plena tasca titànica de sanejament es va veure en l’obligació de censurar a un vicepresident el consum a compte del club de dues ampolles de vi de 350 euros cada una en l’‘stage’ d’Alemanya. Però les discrepàncies s’han estès a assumptes de més calat com, per exemple, la relació amb CVC o les inversions en fitxatges. Primera aparició de nivell Reverter va ser nomenat CEO del FC Barcelona l’1 de juliol del 2021 en lloc d’Òscar Grau i durant aquests mesos ha liderat el projecte de transformació del club. Transmetia una imatge de rigor, com es va constatar el dia que va presentar els resultats de la ‘due dilligence’. Va ser la seva primera aparició pública i va impressionar per la seva eloqüència a l’exposar la situació heretada de Bartomeu. La seva sortida és, doncs, tot un cop per a la reconstrucció en marxa. Laporta, en qualsevol cas, està acostumat a lidiar amb crisis internes. Va patir una desbandada de consideració en el seu primer mandat. En dues tandes se li van acomiadar directius de pes com Sandro Rosell, Ferran Soriano, Marc Ingla, Javier Faus o Evarist Murtra. I ara sembla tornar a aquella època d’inestabilitat, just ara que l’equip s’encarava cap a una recuperació. Les conseqüències de la sortida de Reverter es veuran en el futur, tot i que el cert és que Laporta pot sentir-se alliberat després de l’absència d’avals que l’obligaven a dependre de persones que van entrar en el club pel mer fet de tenir diners, més els recomanats d’aquests. Quants d’ells acabaran marxant ara és una incògnita. «Aquests mesos han sigut apassionants i agraeixo al president la seva confiança i, especialment, el seu entusiasme i capacitat de lideratge», va posar Reverter en una nota que s’esforçava per visualitzar el caràcter amistós de la ruptura.

El més llegit