Frenkie de Jong segueix en terra de ningú

Frenkie de Jong enfila l’equador del que havia firmat com a jugador del Barça. Ja porta dos anys i mig. Tot i que el seu contracte, signat per Josep Maria Bartomeu en aquell paquet de renovacions amb Piqué, Lenglet i Ter Stegen, es va ampliar fins al 2026. I l’enfila entre dubtes sobre el seu rendiment, que ha sigut decreixent sense arribar a tenir l’impacte que imaginaven quan el club va desemborsar per ell 75 milions d’euros més 11 en variables a l’Ajax el gener de 2019. Es van deixar veure coses més que interessants, especialment en el tram final del curs passat, quan Koeman va reformular l’equip amb el 3-5-2 que li va donar la Copa i el va portar a lluitar per la Lliga fins al tràgic desastre amb el Granada al Camp Nou. Set gols i vuit assistències certifiquen que van ser els seus millors dies de blaugrana. Ara, en canvi, es continua divisant la figura d’un centrecampista apagat. De vegades fins i tot se’l veu trist al camp. Sense l’atreviment i desimboltura que va captivar els grans d’Europa. Guardiola se’l va voler emportar al City. Però no va tenir èxit. Tampoc el París SG va lluitar pel jove que va sorprendre en l’Ajax de Ten Hag, convertit, al costat de Ligt, en els fars de la nova revolució oranje. Frenkie va escollir venir al Camp Nou, atret per l’empremta neerlandesa teixida al llarg de les últimes dècades, escoltant el consell definitiu de Ronald Koeman, que era llavors el seu seleccionador. Després va ser el seu entrenador al Barça. De Ligt va apostar per anar-se’n a Itàlia, pàtria de centrals de categoria. Però ni un ni un altre han exhibit el rendiment a Barcelona i Torí que els va fer ser joies de futur i, per descomptat, de present immediat. Sense química A Frenkie se’l continua esperant, com si no acabés d’establir una química completa amb Busquets, el guardià de les essències al centre del camp, l’únic supervivent d’aquell trio irrepetible format amb Xavi i Iniesta. No acaben de connectar i ara, a més, la competència ha augmentat de forma notable. Pedri ja torna. I la influència del jove canari en el clàssic de la Supercopa, on l’exjugador de l’Ajax va ser substituït en el descans, va ser immediata, cosa que es converteix, per tant, en una amenaça perquè hi ha recursos de sobres a la sala de màquines. Pedri, Busquets, Nico, Gavi i Riqui Puig (com a últim recurs), segons ha deixat clar Xavi. A Frenkie només se’l va veure en la jugada de l’1-1 quan va irrompre a l’àrea de Courtois cabotejant enrere perquè Dembélé servís el centre que es va convertir en una assistència per a Luuk de Jong gràcies al defectuós desallotjament de Militao. Poc, massa poc per a algú que ha de ser un futbolista estructural en la regeneració esportiva del Barça. Un d’aquests jugadors de classe mitjana que haurien de marcar diferències. Dues assistències i un gol Per una raó o una altra, Frenkie no acaba de trobar el seu lloc en aquest ecosistema tàctic que habita en el Barça, radicalment diferent al que fan servir els Països Baixos. Aquest De Jong no es veu enlluernador, fins i tot hipnotitzant, quan trencava rivals amb elegant conducció mentre cremava metres amb autoritat. No es pot, ni tampoc s’ha de comparar la seva importància per les estadístiques que ha firmat en aquest curs, el tercer com a blaugrana. Mai ha sigut un centrecampista amb massa gol. Però només porta un gol, el que va marcar al Vila-real (27 de novembre), en gairebé cinc mesos de competició. El problema és que només ha regalat dues assistències i queden excessivament llunyanes en el calendari. Totes dues a l’agost, totes dues al Camp Nou. Va donar el centre perquè Braithwaite marqués el primer dels seus dos gols a la Reial Societat (15 d’agost) i va connectar amb Memphis perquè aquest anotés contra el Getafe (29 d’agost). Xavi necessita recuperar aquesta versió perduda de Frenkie. Per això el va fer titular en el clàssic de Riad, tot i que després el va treure. A Bilbao se sabrà dijous si encara és un pilar o si ha sigut superat pels joves.

El més llegit