Umtiti, un jugador «estratègic» sense debutar

Samuel Umtiti és l’únic futbolista de la plantilla que no ha jugat ni un minut. Ni amb Ronald Koeman ni amb Xavi Hernández, tot i que el nou entrenador només porta tres partits. En l’accidentada temporada que ha portat a la gespa fins a 28 jugadors diferents, Umtiti no ha disfrutat encara de l’oportunitat de debutar. Malgrat que Joan Laporta el va qualificar de jugador «estratègic» després d’indultar-lo de l’acomiadament. No dona símptomes d’emersió la carrera d’Umtiti, que va arribar al cim l’estiu del 2018, amb una sèrie de bones notícies: campió de Lliga amb el Barça, renovació de contracte i campió del món amb França. Una plenitud que, no obstant, amagava l’origen dels mals futurs: el desgast del cartílag del genoll esquerre. Umtiti era un central que s’havia guanyat lentament l’apreci de l’afició blaugrana; el favor de Luis Enrique (qui el va fitxar) i el d’Ernesto Valverde (qui el va mantenir) el va obtenir amb rapidesa. A l’instant. Des del primer dia, des de la seva arribada el 2016 amb 22 anys procedent de l’Olympique de Lió per 25 milions d’euros, va ser un dels centrals titulars. Va jugar 83 partits de 118 de possibles, un 70%. Una ruptura muscular del bíceps femoral dret el va tenir dos mesos aturat. Va ser el sisè i el vuitè amb més minuts de la plantilla en aquestes dues campanyes. Corrent a renovar Amb tot, això no va ser un avís ni l’origen dels seus mals. Va arribar mesos més tard. Cap al final d’aquella segona temporada, consolidat ja fins al punt que Javier Mascherano va preferir marxar per jugar en un altre lloc i assegurar-se un lloc en la selecció mundialista argentina. Thomas Vermaelen, mentrestant, seguia a la infermeria. Aquelles molèsties al genoll esquerre preocupaven els metges, perquè la lesió detectada després del clàssic contra el Madrid no tenia un origen traumàtic, sinó degeneratiu. Però el cos tècnic i els executius, eufòrics i malgastadors després de la conquesta d’aquella Lliga, tenien pressa –també el futbolista– per renovar el contracte, atiats a més per una oferta del Manchester United. Samuel (14 de novembre de 1993, Yaoundé, el Camerun) va firmar, per descomptat. Va prorrogar la permanència en el Barça del 2021 al 2023, la seva clàusula va ser la primera en escalar fins als 500 milions (després de Messi) i el sou es va multiplicar. Es va concentrar amb la selecció, va viatjar a Rússia, va jugar cinc dels sis partits, va marcar el gol decisiu de la semifinal davant Bèlgica, i es va proclamar campió mundial. El conte es va acabar. Començava una altra història. Cap al zero Tot l’esforç d’Umtiti i tot el tractament pal·liatiu va col·lapsar al setembre. Després de disputar sis partits, va estar un mes aturat. Va reaparèixer un partit i va parar tres mesos. No va encadenar dos partits seguits fins al final. Només va jugar 14 partits. No va voler operar-se, com li suggerien els metges del Barça, i va optar per un tractament conservador amb metges francesos a Qatar. Va creure en aquesta solució, però a la següent campanya la millora va ser mínima: 18 partits amb constants aturades. I l’altra, l’última, 16 partits. Ara, zero. Del 70% d’actuació al 26%: només 48 partits de 183 de possibles ha jugat Umtiti, que estava en perill d’acomiadament l’estiu passat i va acabar sobrevivint. De transferible a «estratègic» va passar a ser Big Sam després d’una visita al despatx de Joan Laporta on es va posar a plorar després de la conversa, segons va revelar Mundo Deportivo. Set dies després, salvat gràcies al pietós president blaugrana, Umtiti no era un més, sinó un futbolista que Koeman havia de recuperar per a la causa. En el Gamper havia sigut xiulat per la grada segurament per l’escàs compromís detectat en el futbolista cap al club. Però no un «heroi» Va ser, o era, o és «estratègic» Umtiti, però no un «heroi», qualificatiu reservat per als futbolistes que s’han rebaixat, el sou. No consta que el francès, que va canviar de representant, hagi tingut el mateix gest que Piqué, Alba o Busquets davant la feble economia blaugrana de reduir-se la fitxa o com Ter Stegen, Lenglet i Frenkie de Jong que la van diferir en el temps. Messi i Griezmann van haver de marxar perquè no se’ls podia pagar i Alves ha sigut un reforç perquè arriba amb el sou mínim professional. «Són situacions heretades i compromisos adquirits que portem amb molt respecte», va explicar Laporta del sou d’Umtiti, un dels més alts de la plantilla. El més car de tots. Perquè no juga.

Umtiti, un jugador «estratègic» sense debutar

El defensa francès és l’únic component de la plantilla que no ha disputat ni un minut, quan ja han sigut utilitzats 28 futbolistes

El central jugava el 70% dels partits abans de la lesió del genoll esquerre; des del 2018 amb prou feines ha assolit el 26%

El més llegit