La història del Camp Nou: projectes fallits de reforma

El Barça va construir el Camp Nou el 1957, el va reformar en gran just abans del Mundial de 1982 a Espanya, es va remodelar i no de forma profunda el 1994 i després s’ha oblidat. S’ha oblidat, malgrat que fins a tres projectes (el Barça-2000 de Núñez, el de Norman Foster amb Laporta el 2007 durant el seu primer mandat i el de Bartomeu el 2014), van planificar la remodelació d’un estadi que s’ha anat fent vell, al punt que ara està desgavellat i desfasat amb respecte als grans temples del futbol mundial. No és només qüestió de necessitat econòmica («el Barça en els últims 20 anys ha ingressat 9.000 milions d’euros i només el 5% ha anat destinat a l’estadi», ha recordat Ferran Reverter, el CEO del club blaugrana) sinó també d’adequar-se als nous temps que necessita el futbol com a esport. I com a negoci. «Pràcticament res d’aquests diners s’han destinat a canviar i modificar les estructures del nostre estadi», ha dit el màxim executiu del Barça. El Camp Nou s’ha quedat tan vell que set dels clubs que posseeixen estadis per sobre dels 40.000 espectadors. Només dos equips no tenen casa nova. El València, l’obra del nou Mestalla del qual segueix encallada des de fa més d’una dècada col·lapsada per la crisi econòmica, i el Barça, que ha anat descartant projectes per aixecar una nova llar. La falta de cura de l’estadi va provocar que aquest estiu el club hagués d’invertir dos milions d’euros per garantir la seguretat dels aficionats, posada en risc com va rellevar el mateix Laporta. Es van haver de reparar, i de forma urgent, 900 patologies detectades el juliol del 2019, que no van ser resoltes per la junta de Bartomeu. Fins a 119 eren considerades ‘quick fix’, de caràcter urgent. El director general, Ferran Reverter, explica com serà l'assistència de públic a l'estadi durant els quatre anys d'obres previstos#SiTotsVotemGuanyarem pic.twitter.com/eJNPl40a94 — FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 1 de diciembre de 2021 No es tractava que hi hagués un problema estructural que pogués provocar amenaces de demolició ni tampoc que impedissin l’obertura total del Camp Nou. Però si no se solucionaven impedien, això sí, que es poguessin obrir algunes zones de l’estadi. «58 clubs ja han reformat els seus estadis», ha afirmat Reverter. El Barça, no. «I 67 estadis són més moderns que el nostre», ha dit després per justificar la necessitat cada vegada més evident d’emprendre unes obres, que engegarien l’estiu del 2022. La idea de la directiva de Laporta és que s’acabin el 2025. «Tothom ha fet els deures, tothom», ha afirmat el CEO barcelonista. Tan vell s’ha quedat el Camp Nou, que amb la nova reforma ampliaria la capacitat fins als 110.000 espectadors i seguiria com el de més capacitat d’Europa, que des de fa 26 anys no s’emprenen obres de reforma estructurals. 🗓️ La previsió és que les obres del Futur Camp Nou finalitzin a finals del 2025 #SiTotsVotemGuanyarem pic.twitter.com/QyptFSbxRc — FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 1 de diciembre de 2021 Núñez va fracassar en el seu treballat projecte de Barça-2000, tampoc es va sortir amb la seva Laporta, que va arribar a presentar la maqueta de Foster el 2007, perquè Sandro Rosell, a la seva arribada a la presidència el 2010, abandonés el projecte. Li va passar el mateix a Josep Maria Bartomeu, que ja va fer un reférendum el 2014 per obtenir el recolzament dels socis per a l’Espai Barça. Però set anys més tard l’únic que hi ha construït és l’Estadi Johan Cruyff, el cost inicial del qual, com ha dit Reverter, «era de quatre milions i n’ha acabat costant 20».

El més llegit