Alexia Putellas, una pionera per impulsar el canvi

A Eli Segura, la seva mare, no la deixaven caminar tranquil·la per Mollet quan anava a treballar, mentre ella, Alexia Putellas, es llevava orgullosa a Sevilla després d’haver dormit al costat d’una Pilota d’Or. I de París, abandonada la pompa d’una gala farcida de glamur, a la gespa de La Cartuja per vestir-se amb la samarreta de la selecció espanyola. «Això acaba de començar», va proclamar feliç la capitana del Barça, i d’Espanya, per tenir a les seves mans una pilota tan preciosa. No ho deia només per ella. Ni de bon tros. Ella l’acariciava («és un premi individual»?, però no se l’arrogava («és, sens dubte, un èxit col·lectiu i jo ho sento així»), conscient que la seva condició de pionera li atorga un rol essencial en la lluita per dotar de les condicions adequades el futbol femení. «Això acaba de començar, és un abans i després» Alexia Putellas, jugadora del Barça Un futbol que viu profundes contradiccions. Instal·lat en l’elit mundial (Alexia Putellas va ser la primera i Jenni Hermoso, davantera del Barça i de la selecció, es va apropiar de la segona plaça), però sense la visibilitat i consideració professional. «Això és un abans i després», va cridar amb dignitat des del plató més mediàtic que es pot tenir –el futbol estava reunit al Theatre du Chathêlet parisenc– per defensar els drets que encara no tenen les dones quan juguen un partit. ❝Es un premio individual pero sin duda es un éxito colectivo❞ 💪 #MasQueEmpoderamiento@alexiaputellas @FCBfemeni pic.twitter.com/N1MbWKBVdO — FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 29 de noviembre de 2021 Alexia Putellas se sent «una privilegiada». És la número u del món, després de ser coronada per la UEFA com la millor d’Europa aquest estiu passat, imatge de tres marques (Nike, Visa i Hublot) i acaba de renovar pel Barça fins al 2024 després de conquerir el triplet. Tot i que no té, de moment, l’activisme social i fins i tot polític de la seva predecessora a la Pilota d’Or, la nord-americana Megan Rapinoe, ni posseeix l’impacte mediàtic que irradiava la noruega Ada Hegerberg, la primera a fer el petó a una pilota tan preuada. 📹 ¡Así ha celebrado la @SeFutbolFem el Balón de Oro de @alexiaputellas! 🙌 Las jugadoras han seguido la gala desde su concentración en Sevilla. ⭐ Nuestra capitana se lo ha dedicado especialmente a su padre: "Allí donde estés, esto va para ti".#JugarLucharYGanar #BallonDor pic.twitter.com/BFZVT5tT7H — Selección Española Femenina de Fútbol (@SeFutbolFem) 29 de noviembre de 2021 Ella, tímida a l’inici, s’ha reconstruït com a futbolista (va començar sent extrem esquerrana, ara és interior i amb gol), adquirint, a més, una fermesa en el seu discurs, ple d’arguments inqüestionables. Se sent una privilegiada i no es refereix només a aquest premi, sinó perquè habita en l’ecosistema del Barça, un model d’èxit, estable, coherent i ben argumentat sota la direcció de Markel Zubizarreta. Però això és, desgraciadament, una excepció en un país on també sobresurt la cara oculta, simbolitzada en les penúries que ofeguen, i de forma indigna, el Rayo Vallecano. ¿Hasta cuándo van a permitir esta situación? Tendrá que pasar algo verdaderamente grave para que se actúe... Este equipo merece más. ¡NO PODEMOS SEGUIR ASÍ! @RayoFemenino RESPETO Y DIGNIDAD.@rfef@deportegob@afefutbol#SoluciónYA https://t.co/x8B0vbH70J — Paula Andújar Jiménez (@paula_andu7) 14 de noviembre de 2021 Cohabiten els dos clubs en la mateixa competició, però viuen universos diferents. A Vallecas, les jugadores estan instal·lades en la precarietat. No tenen ni metge, com es va veure quan els doctors de l’Athletic van haver d’atendre la xilena Camila Saéz per un cop al cap. El crit del Rayo («¿Fins quan permetran aquesta situació? ¡No podem demanar més! Respecte i dignitat», va tuitejar Paula Andújar) és devorat pel silenci institucional. Del club i dels organismes que envolten l’estructura del futbol femení. Juga per la memòria del seu pare Alexia Putellas, en el seu emotiu discurs on van cohabitar l’ús del castellà i el català davant una audiència planetària, va tenir el to reivindicatiu d’una dona compromesa amb el seu ofici. I amb la seva passió. No portava res escrit, com va recordar la seva mare. Tampoc feia falta perquè fa gairebé una dècada que juga per la memòria del seu pare, que va morir quan ella tenia 18 anys. Se sabia de memòria el que volia dir. I a qui volia dir-ho. «No hi ha excuses perquè tothom tingui dret a poder somiar a ser futbolista i a fer-ho amb unes condicions dignes per ser professional» Alexia Putellas, jugadora del Barça «No hi ha excuses perquè tothom tingui dret a poder somiar a ser futbolista i a fer-ho amb unes condicions dignes per ser professional», va exigir la nova Pilota d’Or, entossudida a defensar les seves companyes, investida com està ara de l’autoritat moral i, sobretot, mediàtica que li proporciona aquest nou estatus. Sense acord per a la Lliga professional Una vegada aconseguit el cim, i després de recórrer un camí ple de corbes sinuoses (quan tenia 12 anys va haver de deixar el Barça perquè no hi havia plaça per a ella, acollida a l’Espanyol primer i el Llevant després, clubs exemplars en la construcció del relat del futbol femení d’aquest país), vol que la seva veu sigui escoltada. Alexia no parla d’Alexia. Parla de les que estan ara jugant en un torneig, la Lliga Iberdrola, amb escassa visibilitat mediàtica, en permanent desacord, incapaç de consensuar en aquests sis últims mesos uns estatuts per constituir la futura Lliga professional. No s’entreveu tampoc un pacte imminent que permeti convocar unes eleccions per elegir la figura que posi en marxa aquest campionat. 👎🏻 Un NO rotundo ante la injusticia 🤚🏻 Paramos medio minuto antes del partido en defensa de nuestros derechos 📸 @LaLiga #OrgullGranota pic.twitter.com/zWpFnNiMHL — Levante UD Femenino (@LUDfemenino) 13 de noviembre de 2021 Les jugadores, i Alexia entre aquestes, és clar, ja n’estan cansades. Fa dues setmanes van expressar la seva indignació perquè no s’avança en aquest assumpte capital per al futur del futbol femení. Del cansament perquè no es veu solució van passar als gestos, interrupció de 30 segons i després d’un minut en els partits de Lliga, unit que les futbolistes de la Reial Societat i Llevant es van tapar amb la mà el pegat de l’escut de la federació. I flotant en l’ambient fins a la possibilitat d’una vaga, irritades com estan perquè no s’avança gens. Apagats els llums de París, i mentre no s’aturen els reconeixements individuals (la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi hores després de la Pilota d’Or), Alexia segueix fent la seva, avalant amb energia la idea de dues companyes seves al Barça (Andrea Pereira i Patri Guijarro), que juntament amb l’advocada Amanda Gutiérrez, posen en marxa avui el FUTPRO, sindicat especialitzat únicament en futbol femení. La pilota que habitarà a la casa de Alexia Putellas és d’or. Però totes les altres coses, no.

El més llegit