Una defensa del Barça per a cada dia

1. Dues rematades que van posar en perill l’èxit. Dues victòries i un empat mantenen invicte Xavi en la seva breu etapa al Barça. Només vuit dies. Dues victòries i un empat que haurien pogut ser dues derrotes i un empat. La prioritat del tècnic és que l’equip aixequi el vol, si pot ser amb el model que ell porta. Els resultats han sigut positius, però haurien pogut ser negatius. Començant pel derbi, en què va alinear una defensa de quatre convencional. Ni tan sols cridava l’atenció que Òscar Mingueza fos el lateral dret, de tantes vegades que va jugar en aquesta demarcació amb Koeman. El Barça no va patir gens durant dos terços del partit. Però l’Espanyol va disposar d’ocasions per empatar o fins i tot guanyar. Dimata i De Tomás van rematar de cap sols a l’àrea en els cinc últims minuts. De Tomás va llançar una falta que va fregar el pal i va xutar fora en una altra clara ocasió. L’interval Mingueza-Piqué era la zona feble de la defensa i per això De Tomás es va situar allà, escorat cap a la banda esquerra del seu atac. Els problemes clarament visibles del Barça van començar quan l’Espanyol va retirar David López i va estirar l’equip, però, sobretot, van començar amb el desordre blaugrana a partir de la retirada de Sergio Busquets. Riqui Puig va entrar pel capità i De Jong va passar a l’eix del mig del camp. Es va perdre també la possessió de la pilota i l’Espanyol va amenaçar l’estrena de l’era Xavi. 2. Una elecció pel físic dels rivals Dues idees imperaven al cap de Xavi abans del duel contra el Benfica. Una era fonamental: la victòria brindava el pas als vuitens i estalviava molts dies d’angoixa i el greu perill de no derrotar el Bayern a Munic. Per això va idear l’esquema més ofensiu possible. El camí consistia a mantenir sotmès el Benfica en la seva meitat de camp, desactivant així l’altra virtut lusitana que preocupava l’entrenador: la capacitat física dels davanters. I hi va afegir físic, donant entrada a Araújo i Lenglet, per contenir Rafa Silva, Iaremtxuk i Everton (la sorpresa, ja que s’esperava Darwin Núñez). Després va entrar Seferovic, autor de l’errada més greu «en 30 anys», segons va confessar Jorge Jesús, l’entrenador del Benfica. Va ser un contraatac de dos contra un (Eric) quan el Barça buscava desesperat el gol que trenqués el 0-0. Els números van acreditar que la fórmula va fer efecte. El Barça va rematar 14 vegades, el doble que el Benfica (7). Però només hi va haver tres xuts ben dirigits de cada equip. El defecte va ser a la davantera. 3. Un híbrid de defensa que va vorejar la tragèdia. Xavi va reconèixer que el Barça havia tingut «una mica de sort». El marcador enganyava. «El Vila-real no ha merescut perdre», va admetre, mentre el discurs d’Unai Emery incidia en els errors de l’àrbitre. No va parlar dels errors del Barça, que també n’hi va haver. I molts. La tornada a la defensa de quatre va ser un híbrid de les dues anteriors, perquè pretenia ser de tres i que Alba pogués estirar-se més. Qui es va estirar va ser Eric al sortir de la seva zona assetjant Moi Gómez. El central va exercir de lateral dret i va passar una mala nit que va començar amb una catastròfica passada enrere que va topar amb Danjuma i va provocar el penal de la polèmica. Moi Gómez es va emportar Eric d’excursió, provocant que aquesta zona del camp que havien d’ocupar tots dos quedés buida. Araújo tenia assignada la vigilància de Danjuma i Jordi Alba es va aparellar amb Yeremi Pino. El valuosíssim espai lliure quedava a disposició de Danjuma per anar a buscar alguna pilota, o per a Pedraza, que aprofundia i obligava Abde a perseguir-lo. Aquest duel, entre un defensa atacant o un davanter defensant, el va guanyar Pedraza, mentre Moi continuava distraient Eric. Lenglet es va escalfar quan es van lesionar Piqué i Alba, però va acabar entrant Mingueza, el quart central, com a lateral esquerre. Va tornar a passar-ho malament i va sortir a la foto del gol, sense poder tancar la cadena d’errors que es va concatenar.

1. Dues rematades que van posar en perill l’èxit.

El més llegit