«El primer derbi de Cruyff va ser especial. Era el líder, com Xavi»

«Quan va arribar Cruyff ens va dir a Carrasco i a mi que ens havíem d’abaixar el sou. Carrasco no va voler i va marxar al Sochaux. Jo, que la temporada anterior era gairebé qui més cobrava, després de Schuster, vaig acceptar», explica Julio Alberto. «Al final de la temporada, Johan va venir amb un sobre i un taló personal seu amb la diferència que m’havia tret, per agrair-me que m’hagués comportat com ho havia fet». Cruyff era fins avui l’únic tècnic en tota la història blaugrana que havia debutat en un derbi amb l’Espanyol al Camp Nou. Si el geni neerlandès va haver de reconstruir el Barça després del motí de l’Hesperia, Xavi té ara el repte de tornar a construir un conjunt sense Messi i des de les cendres econòmiques de Josep Maria Bartomeu. L’entrenador egarenc podrà seure aquest dissabte a la banqueta, a diferència de Cruyff, que va haver de veure el primer partit de la temporada 1988-1989 des de la grada del Camp Nou. La federació no va validar el títol de l’exentrenador de l’Ajax fins al segon partit, a la Recopa contra el FRAM de Reykjavík, i va haver de veure des de la llotja l’inici oficial de la seva segona etapa al club. Un derbi que es va saldar amb una victòria per 2-0, amb dos gols en dos minuts (62 i 64) de Txiki Begiristain i Robert Fernández. En aquest primer onze van saltar al camp Julio Alberto i Miquel Soler, que encara recorden que llavors estaven intentant pair tots els nous conceptes que intentava implantar el nou i trencador entrenador. «Ens va trencar per complet els esquemes. Teníem moltes manies adquirides i ell a base de treballar al camp, al vestidor i psicològicament ens va canviar la manera de pensar», assegura Julio Alberto. «Va començar a canviar moltes coses que donàvem per fet que estaven molt ben fetes: el treball que fèiem els laterals, que sabéssim llegir bé quan havíem de defensar i projectar-nos en atac, poder jugar-ne tres darrere, que els dos extrems oberts obliguessin a fixar dos defenses...». «Xocava amb tot el que qualsevol jugador havia vist fins aleshores. Ens miràvem entre nosaltres i dèiem: cinc per fora, un per dins i tres a perseguir la pilota, amb això no farem ni tres passades. A base d’insistir i repetir es va anar imposant la seva tesi», comenta Soler. Tots dos recorden la pretemporada, «al·lucinant», com defineix Julio Alberto, no només pel canvi en la manera d’entrenar sinó per l’allau d’amistosos: 22 en un mes. «Amb els amistosos i els rondos vam anar començant a aprendre la importància de tenir la possessió i formar triangles al camp, passant del laboratori de l’entrenament al partit», revela Soler. La plantilla era gairebé nova, després de la sortida de 14 jugadors pel motí de l’Hesperia i l’arribada d’11 de nous, entre els quals Soler. «Érem molts jugadors nous i quan arribes a un lloc nou obres absolutament les orelles. No arribes a la defensiva, ho vols fer bé. Crec que això va beneficiar Johan, perquè no n’hi ha prou de ser un líder, també fa falta una plantilla que vulgui ser liderada. Si la gent no ho vol no tens res a fer», comenta el carriler, fitxat aquell any de l’Espanyol. Cruyff també va comptar amb la complicitat de veterans com Julio Alberto, que van contribuir a guanyar la Recopa. Un títol que va coronar un primer curs de Johan que va començar amb eufòria a les grades al guanyar el primer derbi. «Aquests derbis eren molt potents, es començaven a jugar al principi de la setmana i no es jugava a les xarxes socials sinó als diaris, les teles i les ràdios... Arribaves al cap de setmana amb un ambient espectacular», diu Julio Alberto. «Johan era apassionat i li agradaven aquests derbis igual que a mi i els sabia portar amb una fredor tremenda i qualsevol cosa que digués o fes era motiu per fer aixecar un estadi». Soler, que va jugar tant al Barça com l’Espanyol, considera que generalment al vestidor blanc-i-blau se solien viure amb més intensitat. «Al Barça potser s’agafava com un partit més mentre que a l’Espanyol es vivia d’una altra manera, amb més rivalitat. Però aquest derbi va ser especial per ser el primer de la temporada, amb un nou entrenador que tenia una manera de jugar absolutament nova, per veure com funcionaria. Hi havia més tensió i quan això passa costa més concentrar-se i que surtin les coses no és fàcil». El líder, a la banqueta Una situació similar a què es trobarà el Barça en l’inici de l’era Xavi. «Cruyff llavors era el líder perquè va arribar amb idees disruptives després que el Barça trenqués amb tot. Ara amb Xavi el líder és l’entrenador per primer cop en molt temps, perquè des de Guardiola el líder era Messi. Ara es pensa que Xavi serà la clau de les victòries en aquest Barça de transició per la devaluació de la plantilla, el pressupost i els jugadors que han marxat». «Xavi ho tindrà molt més fàcil que Cruyff perquè el futbol ha evolucionat i és molt més fàcil transmetre qualsevol idea», apunta Julio Alberto. Per ell, més enllà d’una millora tàctica, la seva arribada reactivarà emocionalment el Barça en tots els àmbits. «És important perquè ha tornat la il·lusió al barcelonisme, a l’equip, a la directiva i a l’entitat. La il·lusió és el primer pas de qualsevol projecte de la vida. Creure en tu per poder creure en els altres».

«El primer derbi de Cruyff va ser especial. Era el líder, com Xavi»

El neerlandès es va estrenar a la banqueta blaugrana en un derbi contra l’Espanyol, igual que Xavi, i jugadors de l’equip de 1988 recorden el partit i el germen del Dream Team

«Johan em va fer abaixar el sou i al final de curs em va donar un taló personal seu amb la diferència», rememora Julio Alberto

El més llegit