Laporta s’entrega a Xavi

Dijous a la tarda va entrar somrient al vestidor de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Sergi Barjuan, nou i interí entrenador del Barça, anava acompanyat del president Joan Laporta i el vicepresident Rafael Yuste. Va entrar feliç tot i que sabia que és una visita provisional, potser per només un partit (dos com a molt) si el club aconsegueix tancar el fitxatge de Xavi Hernández, el tècnic escollit per suplir el destituït Koeman. Sergi sap que el seu pas del filial al primer equip és fugaç perquè Laporta, després de molts mesos de dubtes, recels i desacords, s’ha entregat finalment a Xavi. Indignat per la derrota a Vallecas, no li quedada cap altra opció després d’acomiadar de matinada el neerlandès, incapaç com va ser a l’estiu de trobar un relleu que satisfés els seus desitjos. El dirigent el va buscar, però no el va trobar. Abandonada la via alemanya per cara i inaccessible, Laporta ha mirat cap a Xavi. El Bayern va pagar 25 milions d’euros al Leipzig per Nagelsmann, el somni prohibit del president, Klopp és feliç a Anfield i Tuchel és un tresor per al Chelsea campió d’Europa, a banda que Flick està entusiasmat amb el desafiament de regenerar la nova Alemanya. Després d’explorar sense èxit en aquesta escola que domina el futbol europeu, el dirigent s’ha hagut de dirigir cap a Doha per recuperar el pòster electoral de Víctor Font. A la tercera, sí Ja tenia al club Jordi Cruyff, que per al candidat perdedor en les eleccions era el seu secretari tècnic (ara amb Laporta exerceix de director de ‘scouting’ internacional) i aviat espera afegir-hi Xavi, destinat a la banqueta. Amb Font era mànager general esportiu i entrenador. Amb Laporta, només tècnic i no tindrà tant poder com li conferia el projecte de l’empresari de Granollers. Però ell ara sí que vol venir, malgrat ser conscient de la delicada situació de l’equip, submergit en un període decadent. Vol venir després de dir prèviament dues vegades no a Bartomeu. I qui més necessita que vingui és, curiosament, Laporta. De sobte, s’ha trencat el desglaç que havia presidit les relacions entre tots dos després de compartir temps de confidències i bona química durant la seva convivència en el primer mandat del president (2003-2010). Recompondre relacions En la contesa electoral, Xavi va eludir posicionar-se obertament a favor de Font. «Jo soc un actiu del Barça, però no soc proactiu de cap candidat», va dir a aquest diari, malgrat que aquest el tenia com a bandera del seu projecte esportiu, al costat de Jordi Cruyff. Apareixia als organigrames de Font, amb qui havia treballat durant anys, trencant l’antic bon rotllo teixit amb Laporta. Ha tardat temps a recompondre’s i s’ha fet gràcies a les gestions d’Alejandro Echevarría, cunyat del president i exdirectiu. La crisi del Barça de Koeman, allunyat de les posicions europees a la Lliga i amb el futur a la Champions seriosament compromès, ha deixat Laporta sense marge de maniobra quan s’ha arribat a finals d’octubre. I aquesta resistència («Xavi ha de tenir una mica més de recorregut», va dir el llavors candidat al febrer, just abans de guanyar les eleccions el 7 de març) ha donat pas a negociacions urgents amb l’Al-Sadd perquè el tècnic arribi al més aviat possible. Vuit mesos després, Xavi ja va completar, segons Laporta, el recorregut adequat per seure a la banqueta del Camp Nou. Núñez, Cruyff, Cambra... És un estrany gir de Laporta que té un precedent en la història blaugrana. El 1988, coincidint amb l’esclat del motí de l’Hesperia, en què la plantilla, acompanyada per Luis Aragonés, exigeix la dimissió de Josep Lluís Núñez, aquest s’apropia de la figura de Johan Cruyff i decideix fitxar-lo, malgrat que estava sent capitalitzat per l’oposició que, en aquell moment, liderava Sixte Cambra. Un any després, Núñez guanyava les eleccions, mentre Cruyff iniciava l’exitosa construcció del Dream Team. Ara, Laporta ha acudit al full de ruta de Font per escollir els líders que han d’impulsar la reconstrucció del Barça. La matinada de dimecres a dijous va trucar personalment el tècnic. Estrena a Vigo D’aquí les presses del president a reclutar Xavi, que vindrà amb Òscar Hernández, el seu germà i segon entrenador, Sergio Alegre, tercer tècnic, Iván Torres, preparador físic, i tres analistes, perquè la seva idea inicial de resistir amb Koeman, almenys fins al mercat hivernal, va esclatar pels aires amb les dues derrotes consecutives: Madrid i Rayo. Volia guanyar temps, i així s’entén la fictícia ratificació del neerlandès abans que el Barça perdés amb l’Atlètic, per triar l’entrenador del seu projecte ja que en tenia un d’heretat de Bartomeu. Al gener, el president hauria tingut més opcions. Ara ja no. Les converses amb Xavi ja havien arrencat fa algunes setmanes, accelerades ara perquè l’interinatge de Sergi Barjuan sigui el més breu possible. El Barça esperava que l’Al-Sadd desbloquegés la sortida del tècnic ja mateix, permetent així que pogués seure a la banqueta a Kíev, dimarts que ve. Però el club qatarià al·lega que té dos partits clau (demà contra l’Al-Ahli i el dimecres 3 davant l’Al-Duhail), que frenen el viatge immediat a Barcelona. A Xavi se l’espera dijous, per la qual cosa podria debutar a Vigo el dissabte 6 de novembre perquè Laporta s’hi ha entregat. S’ha posat a les seves mans.

El més llegit