L’obsolet i desgavellat temple del Camp Nou

La casa s’ha fet tan vella que cau a trossos. El Camp Nou existeix des de fa 64 anys. I l’estadi s’ha anat quedant obsolet i desgavellat, fins a ser fins i tot un risc per a la seguretat dels aficionats que hi anaven abans de la pandèmia, segons va revelar la directiva de Joan Laporta, indignada perquè ningú va arreglar el que s’anava deteriorant amb el pas del temps. Fa anys que el Barça busca un nou temple, però els projectes s’encallen ja des de l’època de Josep Lluís Núñez, l’únic president que sí que va intervenir en la reforma de l’estadi. Per claredat i transparència. El penúltim punt Foto de l’informe tècnic del juliol de 2019 pic.twitter.com/7gaYkHL6PT — Elena Fort 🎗 (@Fortelena) 14 de octubre de 2021 La primera va arribar el 1982 coincidint amb el Mundial d’Espanya i la segona quan es va rebaixar el terreny de joc a tres metres (1994) perquè la UEFA no permetia localitats d’estar dret. Totes dues amb Núñez, que, no obstant, no va poder engegar el ‘Barça 2000’ que inicialment havia de generar més ingressos. Però aquest pla va topar amb l’oposició veïnal i va quedar truncat, obrint així un capítol fallit que ja porta més de dues dècades. «Corrosió» Mentre el Camp Nou cau, com va revelar Elena Fort, vicepresidenta de relacions institucionals en la directiva de Laporta, en el seu compte de Twitter, adjuntant «el resum de les patologies identificades» a l’estadi. N’hi ha una que era urgent, però no es va fer fins aquest estiu invertint dos milions d’euros per obtenir el certificat de seguretat necessària. «Carbonatació generalitzada de l’estructura del Tier 2 més enllà del recobriment, per la qual cosa s’ha iniciat fa anys el procés de corrosió a les armadures», segons es llegeix al document. «És urgent la intervenció sobre aquesta segons es descriu en el present informe», indicant que hi ha «83 patologies anomenades tipus ‘Quick Flix’, les que es deriven de l’existència d’un risc en l’estabilitat o integritat d’una part o el conjunt de l’estructura existent». Barça 2000, Norman Foster... Aquest informe, revelat per Fort, afirma que hi ha «83 patologies anonemades tipus Safety, les patologies que, si bé no comprometen l’estabilitat de l’estructura, si impliquen un risc de seguretat per als usuaris de l’estadi», a més de contenir unes altres «190 patologies anomenades tipus Maintenance», que no afecten, segons el club, «a l’estabilitat de l’estructura ni a la seguretat dels usuaris, però poden evolucionar amb el temps a alguna de les categories inferiors» si no s’actua. A poc a poc, el pas del temps ha trencat la resistència del vell Camp Nou, afegit, a més, a la falta d’acció de les últimes directives. El Barça 2000, que va coincidir, precisament, amb la dimissió de Núñez, que va abandonar la presidència després d’estar 22 anys en el càrrec. Va arribar Gaspart i el Camp Nou era el de menys. Quan va aparèixer Laporta va impulsar el projecte de Norman Foster, reconstruir l’estadi amb una inversió de 250 milions. Però era el 2007, esgotant el seu primer mandat, per la qual cosa l’arribada de Sandro Rosell (2010) va acabar amb la maqueta i el pla a les escombraries. Maqueta, però sense obres Després Josep Maria Bartomeu va arribar a la llotja després de la dimissió de Rosell i va posar en marxa l’Espai Barça, amb el referèndum del 2014 obrint la porta dos anys després tard al projecte japonès de Nikken Sekkei. Però, més enllà de la construcció de l’Estadi Johan Cruyff i la demolició del Miniestadi, no s’ha passat de la maqueta a les obres. Mentrestant, l’Atlètic fa quatre anys que disfruta del Metropolitano, un estadi que li ha permès apujar els seus ingressos. Abans, és clar, de la pandèmia. I el Madrid, que va aprofitar la pausa pel coronavirus, per accelerar les obres del nou Bernabéu, amb un final que s’ha fixat per al 2022. Amb un cost, a més, menor al que implica aixecar el nou Camp Nou, fixat sobre els 900 milions. «Els rivals ja han fet els deures amb aquests estadis nous que els incrementen molt els ingressos, no podem deixar passar el tren» Laporta, president del Barça L’Athletic va donar un exemple de com cohabitar perfectament el vell i el nou San Mamés fins a convertir-lo en una de les referències de l’arquitectura futbolística contemporània. L’Espanyol, després d’enderrocar Sarrià i viure rellogat a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, té casa pròpia des de fa més d’una dècada, mentre que l’Osasuna ha reformat el Sadar, igual com ha fet el Llevant (Ciutat de València), el Betis (Benito Villamarín) i el Sevilla (Sánchez Pizjuán). Tots han estrenat casa o reformat l’antiga, excepte el València, amb el nou Mestalla com a obra fantasmagòrica i parada des del 2009, i, per descomptat, el Barça. Ni una grua va entrar en aquest Camp Nou, corroït pel pas dels anys. «Els rivals ja han fet els deures amb aquests estadis nous que els incrementen molt els ingressos, no podem deixar passar el tren», va dir Laporta. El Barça encara no té fet cap deure. Aquest diumenge el president ha d’obtenir l’autorització de l’assemblea per disposar de 1.500 milions d’euros i arrencar, amb molts anys de retard, la construcció de la seva nova i «moderna», segons Laporta, casa.

L’obsolet i desgavellat temple del Camp Nou

Va ser construït el 1957 i reformat amb tots els ets i uts per acollir el Mundial-82 d’Espanya i després el 1994.

Mentre els grans clubs aixequen i disfruten de les seves noves cases, el Barça viu encara a la del segle passat.

El més llegit