Els dos mons de Busquets

En una final on habitaven Mbappé i Benzema, dos dels millors davanters del planeta, el premi a millor jugador de la Lliga de les Nacions va recaure en les discretes mans de Sergio Busquets, un home poc habituat al reconeixement individual, discutit des de fa anys a casa seva, el Camp Nou, perquè no va d’acord amb la monumental obra que ell mateix ha construït des del 2008. Transformat des de fa anys en un mig centre de referència, figura que serà d’estudi quan abandoni la seva càtedra, se’l posa sota sospita quan vesteix de blaugrana. Acudeix, no obstant, al retrobament amb Luis Enrique, el tècnic que li ha construït en la selecció espanyola un hàbitat per allargar la seva carrera (té 33 anys i ho ha guanyat tot, tot és tot), disposat com està Busquets a demostrar que el seu futbol no envelleix. França va guanyar la Lliga de les Nacions amb un gol polèmic, l’1-2 de Mbappé, però qui va guanyar realment va ser la idea de Luis Enrique, que ha injectat energia, entusiasme i un pla a una Espanya que anava fent voltes des del 2021. I el rostre d’aquesta idea no és la cara pueril de Gavi, un adolescent andalús capaç de barallar-se amb Verratti, el seu ídol de la infància, al costat d’Iniesta, o tirar a cops Pogba, un gegant inabastable. Ni tan sols és la també refrescant aparició de Yeremi Pino, un extrem canari, dels del carrer, dels de tota la vida, atrevit i valent, a més de verinós. Una Espanya i dos líders Hi ha una Espanya i dos líders: Luis Enrique, a la banqueta; Busquets, al camp. Seva va ser l’assistència en l’1-0 d’Oyarzabal. Seva va ser la música al centre del camp, on la selecció juga al ritme que toca. Amb Espanya, es veu el Busi de sempre. Al Barça, en canvi, pateix i pateix més del compte. I això que ara té un soci comú en aquesta descomunal aparició que suposa l’arribada de Gavi. 🗣️@LUISENRIQUE21: "@5sergiob ha sido nombrado mejor jugador del torneo, eso demuestra su nivel". ➡️ "Es un gusto verle jugar y es el pilar en el que basamos nuestro juego en ataque y defensa". ➡️ "Hemos ganado confianza en este torneo".#VamosEspaña #NationsLeague pic.twitter.com/V4hutntA22 — Selección Española de Fútbol (@SeFutbol) 10 de octubre de 2021 La barra i l’empenta de l’andalús (17 anys, a qui gairebé dobla Busi en l’edat) l’acompanya en les dues aventures. Però al Camp Nou, exposat a un equip en el qual Koeman no ha trobat la tecla de l’estabilitat i la solvència, el mig centre viu turmentat. Amb ‘la Roja’ és feliç, com si hagués tornat al túnel del temps emparentat en la idea de jugar amb el Barça de Guardiola, el tècnic que va detectar en aquest futbolista alt i desgarbat, que va començar sent davanter, un centrecampista únic. Des del 2008 es troba ubicat en l’encreuament de camins del Camp Nou. En aquesta llarga i exitosa ruta ha anat perdent els millors socis que mai va tenir: Xavi i Iniesta, a qui va igualar a San Siro amb 131 partits com a internacional. El trànsit ha sigut dolorós per a ell, sentint-se desemparat en molts moments, descobrint elements estranys (Paulinho, Arturo Vidal) en l’ecosistema del centre del camp blaugrana. Amb Espanya, la idea del 4-3-3 no es negocia. Al seu voltant, n’hi ha prou de veure el que va passar en aquesta Lliga de les Nacions, canvien els interiors (Koke va ser titular contra Itàlia; Rodri contra França), tot i que Gavi es va mantenir sempre. Igual com Busi, amo de dos braçalets. Un al Barça, un altre a la selecció. Heretant el llegat de jugadors plens d’història com Messi al Camp Nou o Sergio Ramos amb Espanya. Ell, aliè al soroll mediàtic (té Twitter, però amb prou feines l’utilitza), ni participa en esdeveniments de ‘streaming’, i continua fent-se gran amb la pilota. Com va dir Luis Enrique, que el va esperar a l’Eurocopa malgrat que tenia coronavirus (es va perdre els dos primers partits) enmig d’una gran tempesta de crítiques per tanta paciència, «és un incomprès». El rendiment de Busquets a la Lliga de les Nacions Però la força del seu futbol acaba aixafant-los a tots. «És vital per a nosaltres, és el nostre pilar en el joc de defensa i d’atac», va recalcar el seleccionador. «Quan el veus jugar et tranquil·litza. Fa goig veure’l», va sentenciar. Aquest món feliç i còmode en què habita Busquets es transforma en una llar àrida i incòmoda quan arriba a casa seva. Ja va haver, després de Piqué, de rebaixar-se el sou per permetre al club inscriure jugadors adequant-se al nou ‘fair play’ de la Lliga. «És vital per a nosaltres, és el nostre pilar en el joc de defensa i d’atac. Quan el veus jugar et tranquil·litza. Fa goig veure’l» Luis Enrique, seleccionador espanyol I el Barça, que transita entre el 3-5-2 on Koeman se sent còmode i el 4-3-3 que exigeix el credo cruyffista de Laporta, no li ofereix la xarxa necessària per expressar la seva millor versió, malgrat que té Gavi al seu costat i Frenkie de Jong, barreja que no acaba de ser perfecta, malgrat que fa dos anys que ja conviuen. Busquets requereix d’un equip curt, que jugui a 35-40 metres, amb línies de passada al seu voltant teixint una xarxa de socis pròxims, instal·lat en camp contrari sense temor de deixar latifundis a l’esquena. Com més a sobre de la cornisa, més tranquil es troba. Tot el que ha trobat a l’Espanya de Luis Enrique, fins a acabar recollint, de mans d’Aleksander Ceferin, el president de la UEFA, el trofeu de millor jugador de la Lliga de les Nacions. Tímid com és sense la pilota, tot just va somriure quan va tocar aquest guardó, un dels pocs individuals que han entrat a casa seva i no a la de Mbappé, Benzema, Griezmann, De Bruyne, Lukaku, Chiesa... Busquets va alternant aquests dos mons.

Els dos mons de Busquets

El capità blaugrana, elegit millor jugador de la Lliga de les Nacions, enlluerna amb Espanya, però segueix sota sospita al Barça

El més llegit