Així va provocar Bartomeu la fallida del Barça

¿Quan va començar tot? L’origen del caos econòmic arrenca a l’estiu del 2017. El París SG executa la clàusula de rescissió de Neymar i se l’emporta per 222 milions d’euros. «És una venda que genera 189 milions d’euros de benefici per al Barcelona», va afirmar Ferran Reverter, el CEO blaugrana. El punt de partida del declivi perquè el club malgasta aquests diners que ha rebut en el fitxatge de Dembelé per 105 milions + 40 en variables (estiu del 2017), Coutinho (gener del 2018) per 120 més 40 en variables i 16,5 en costos financers i Griezmann (estiu del 2019) per 120 milions i 15 més abonats mesos més tard. L’intercanvi Arthur-Pjanic li va costar al club 8,5 milions d’euros Mentrestant, el club realitza dos intercanvis: Cillessen per Neto amb el València i Pjanic per Arthur. «Aquest tipus d’operacions que pensem que són intercanvis i no tenen cap cost amb el Barcelona per generar un benefici a curt termini. La de Cillesen per Neto va generar 28 milions de benefici al ser valorats els dos jugadors en 35». Idèntica operació es va fer amb Arthur, valorat, segons Reverter, en 72 milions i Pjanic en 60. «Una operació que ens va generar 31 milions de benefici. ¿Però quin és el problema? Si anticipem, tenim un cost financer i de comissions. I l’operació Arthur-Pjanic li va costar al club 8,5 milions d’euros». ¿Què va provocar el caos econòmic? El Barça «perdia diners», segons Reverter, per quatre causes principals. «I la primera és l’increment salarial» que es va registrar en la plantilla, coincidint, precisament, amb la marxa de Neymar al París SG. «En aquest període, el club incrementa els salaris en un 61%», va indicar l’executiu del Barça, buscant una comparació amb la Juventus, un dels grans clubs europeus, per situar la dimensió del problema. «Per entendre aquesta xifra de 288 milions és la massa salarial de la Juventus». Els salaris esportius van augmentar en un 61% des del 2017 A més, «les despeses de gestió creixen en 60 milions». De nou, l’executiu ha acudit a una altra comparació. «60 milions és el pressupost que tenen cinc equips de Primera Divisió avui dia». Després, la despesa financera «és sis vegades més gran» del previst i «l’efecte Covid, el cost del qual en la temporada 19-20 és de 43 milions i en la 20-21 és de 65 milions». ¿Per què va pujar la massa salarial de la plantilla? El gran problema és que Bartomeu no va saber controlar el límit salarial al vestidor. «En el 2016-17, era de 473 milions», va precisar Reverter. En aquell moment, cohabitaven a l’equip Messi, Neymar i Luis Suárez. «Si no haguéssim pres les decisions que hem pres», va dir Reverter en al·lusió a Messi, a qui no podia pagar el Barça, i Griezmann, a qui va regalar a l’Atlètic l’últim dia de mercat, «la massa salarial serien de 835 milions, un 108% dels ingressos del club». Tot en quatre anys. Després, ha esmicolat les causes d’aquest desbocat augment. «La primera causa és l’arribada dels nous jugadors perquè el Barça va fitxar tres dels cinc millors jugadors de la història», va revelar sense donar els noms de Dembélé, Coutinho i Griezmann. «Aquí hem d’entendre una cosa. En aquest període, des de la temporada 16-17 als pròxims 12 mesos, el Barça assumeix en quatre jugadors, sí en quatre, una massa salarial de 1.400 milions d’euros», va confessar. Es referia als tres fitxatges més la renovació de Messi, tancada abans de la marxa de Neymar. Tancada i acordada, però no firmada. «El Barça assumeix en quatre jugadors una massa salarial de 1.400 milions d’euros» (Reverter) L’argentí va acabar firmant el novembre del 2017, amb noves condicions ja que el pacte anterior amb Bartomeu no li servia. Unit, a més, al fet que altres jugadors (Piqué, Busquets, Ter Stegen, Jordi Alba, Umtiti i Sergi Roberto, entre d’altres) anaven renovant augmentant notablement el seu salari anterior. De sobte, la massa salarial de Messi, Dembélé, Coutinho i Griezmann se situa entorn dels 1.400 milions. «Tenia un cost salarial de 300 milions per temporada i només en quatre jugadors. És més que el pressupost de la Juve, que és de 288. Ja podem imaginar els pressupostos d’altres equips», va afegir recordant «la política inflacionista» que adopta la junta de Bartomeu. ¿Què és la piràmide invertida? El Barça entra en combustió amb els nous fitxatges i xoca amb aquestes renovacions d’altres estrelles del club, que com ha recordat Reverter, «no pot fer front». I es crea el que ell mateix ha qualificat com «la piràmide invertida, o la política de salaris creixents». Una política que deixa en una situació molt més delicada el club. «A un jugador li paga nou milions, l’any que ve 19 i al següent 28, però això provoca una sèrie de conseqüències». Unes conseqüències, segons Reverter, dramàtiques per a l’economia blaugrana. «És una clara manera de finançar-se i una altra manera ho són els nous conceptes retributius, com els ‘loyalty bonus’, les primes de firma de contractes. És una manera de prorratejar els contractes», va argumentar l’executiu, recordant que «apareixen uns 48 milions en comissions que abans no existien». En el futbol, va indicar Reverter, les comissions normals estan entre «un 5% i fins a un 10% en algun cas, però mai, mai d’un 20% o un 33%». «Apareixen uns 48 milions en comissions que abans no existien» (Reverter) Això provoca que la massa salarial i el model esportiu del Barça que «no és sostenible perquè, a més, en els cinc últims anys només s’ha consolidat un jugador de la Masia». La dimensió de la crisi és que el Barça, com va dir el seu CEO, «és entre un 30% i un 50% per sobre de la resta dels clubs», a més d’«incrementar el deute de jugadors de forma encoberta». Això deixa el club, segons Reverter, amb les mans lligades per negociar amb els futbolistes que encara segueixen al Camp Nou. «Si com a nova junta i nous executius ens asseiem amb un jugador que té un salari de 28 milions, ell pensa que se li deu perquè ja va renunciar a una part d’aquest salari. Les negociacions són molt, molt, molt complexes». El club assumeix la seva posició de «debilitat» per negociar amb joves que tenen contractes curts La «piràmide invertida», com la va definir l’executiu, consisteix en el fet que «aquest sistema muntat per tirar endavant els salaris creixents ens fa trobar-nos amb jugadors més veterans, amb contractes més elevats i llargs i, per contra, als joves, als quals hem de renovar ara, que pugen de la Masia, amb contractes d’un any». Això situa el Barça «en una posició de molta debilitat a l’hora de negociar» amb aquests jugadors. ¿Pot fitxar el Barça? «Sí, el Barça pot fitxar». Així de contundent s’ha mostrat Ferran Reverter, malgrat la delicada situació econòmica que ofega el Barça. «El primer que ha de fer el club són els deures. N’hem fet una gran part, ha baixat la massa salarial, però cal continuar treballant i si això passa per descomptat podrem fitxar jugadors cracs», va indicar l’executiu. «El Barça té ‘fair play’ positiu i a partir de l’any que ve si continua fent els deures podran venir els jugadors que volem», va assegurar Reverter, posant fins i tot la xifra de 20 milions d’euros per reforçar l’equip, a més d’encaminar en la direcció adequada les renovacions d’Ansu Fati i Pedri, inclosos en la ‘piràmide invertida’. «Sí, es pot fitxar i renovar. Les renovacions d’Ansu i Pedri van pel bon camí» (Reverter) Necessita el club assegurar la continuïtat dels dos joves, els pilars de la reconstrucció esportiva del Barça. «Estan en el bon camí», va comentar Reverter, confirmant que «sí que es pot fitxar i renovar», després que «l’última sortida d’un jugador important», en al·lusió a Griezmann, que no va citar pel seu nom, li obre un buit per a reforços. «La feina no ha acabat i cal continuar baixant la massa salarial», va recordar Reverter.

Així va provocar Bartomeu la fallida del Barça

L’expresident va iniciar el declivi amb la marxa de Neymar al PSG, per la qual va rebre 222 milions però els va malgastar en els fitxatges de Dembélé, Coutinho i Griezmann

La renovació de Messi el 2017 va disparar també la massa salarial, que es va desbocar de manera que amb l’arribada de Laporta era del 108% respecte als ingressos del club

El més llegit