Luuk de Jong, un nou ‘low cost’

No portarà el nou perquè és de Memphis. Però li tocarà assumir aquest rol, especialista com sempre ha sigut Luuk de Jong a instal·lar-se al mig de l’atac. Viu a l’àrea. O arriba a l’àrea i remata, amo com és d’un poderós joc aeri, un dèficit seriós en la nova estructura ofensiva del Barça. Un equip pel qual han desfilat tota mena de nous en els últims anys, tot i que, potser, cap de tan específic i concret com l’exsevillista. Un nou diferent, rescatat a última hora del Sánchez Pizjuán, on ha deixat una targeta discreta en l’eficàcia (19 gols en 94 partits), tot i que l’Europa League aconseguida sobre l’Inter (3-2) l’agost del 2020 porta la indiscutible firma de Luuk de Jong. Dos gols del neerlandès li van fer guanyar la batalla al llavors equip de Conte. És l’obra mestra del neerlandès amb el Sevilla. Dos cops de cap, dos gols. Va anotar l’1-1, igualant el gol inicial de Lukaku, atacant el primer pal de la porteria interista. Va aconseguir el 2-1 amb un frentazo des del segon pal. Retrat de què és Luuk de Jong, la «concessió» que li ha donat la directiva de Laporta l’últim dia de mercat, per la qual cosa va obligar el davanter a modificar els seus plans. D’Eindhoven a Barcelona D’Eindhoven a BarcelonaEstava negociant el retorn al PSV Eindhoven, el club on realment va fer eclosió com a golejador (112 gols en 204 partits), però el va trucar el tècnic del Barça i va canviar de destí. Amb 31 anys se li obren les portes del Camp Nou, un estadi poc acostumat a un nou així. Tan contracultural amb l’estil de joc que ha viscut el club en els últims anys. És alt (fa 1,88 m), físic, que és més feliç quan remata que quan combina o passa. Un estadi, a més, on el fals nou, o sigui Messi, havia anat devorant especialistes de tal calat que Ibrahimovic, una estrella de dimensió mundial, tot just va resistir un any com a blaugrana. Va arribar, hi va ser, va jugar bé quatre mesos i després va desaparèixer, prolongant el seu èxit allà on va anar. Golejadors a la banda Golejadors a la bandaPerò al Barça la torre gegant sueca (Ibra fa 1,95 m) sobresortia i grinyolava en l’harmoniós estil dibuixat per Guardiola, en què el nou, fals i de veritat, era Leo Messi, envoltat dels ‘petits’ Xavi i Iniesta. Fins i tot Villa, un davanter precís i solvent en la definició, es va haver de confinar a la banda esquerra com també li va passar al seu dia a Eto’o, indomable i rebel golejador, reclòs fins i tot a la dreta. I també li va passar a Henry, que era el rei de l’Arsenal i França, tot i que va haver d’assumir el rol de patge al Camp Nou, submís com corresponia a l’ordre tàctic de Leo. Només Luis Suárez, que també va començar jugant a la banda (va debutar al Bernabéu com a extrem dret), va aconseguir trencar aquests mecanismes per instal·lar-se, i amb la contundència que li dona ser el tercer màxim golejador de la història del Barça, darrere Messi, és clar, al veritable lloc del davanter centre. Una lloc on ara viu, tot i que de manera circumstancial, Memphis, que porta el 9 blaugrana, però es mou per tot l’atac. Amb Luuk de Jong tornarà l’inquilí de tota la vida, amb un protagonisme que augmentarà tot just arribar per les lesions de Kun Agüero, un nou amb un centre de gravetat baix, llest i astut a l’àrea, Dembelé, a qui Koeman va utilitzar al Parc dels Prínceps com a fals nou, i Ansu Fati, un jove i modern nou, tot i que portarà el 10 que va portar Messi, dinàmic i llest, com si hi portés tota la vida. Luuk de Jong encarna, en canvi, la tradició. Els últims ‘9’ del Barça

El més llegit