Memphis Depay «La fe em dona pau interior. Déu em va donar un talent per divertir-me i divertir els altres»

Memphis Depay –prefereix obviar el cognom per un pare absent– ha caigut en gràcia tot just arribar al Barça. De seguida s’ha forjat una connexió especial amb els espectadors que han ocupat grada, potser perquè la majoria no sabien que bo que és. Acostumat a uns començaments rocosos, tant al Manchester United com al Lió, el neerlandès ha trobat per fi un entrenador que el fa sentir comprès. «Hi ha química entre nosaltres», afirma. Místic i madur després d’una infància complexa, Memphis garanteix esforç i passió, i abans que res busca llibertat. Comencem pels orígens. Quan va tenir la l’oportunitat el 2015 de triar on instal·lar una Cruyff Court, va decidir Moordreck, el petit poble en què va créixer. ¿Per què? ¿No hi havia bons camps de futbol quan era nen? És d’on soc. Sempre estava jugant. Hi havia alguns camps, sí, però no de molta qualitat. És un poble molt rural de menys de 10.000 habitants. Segurament va ser el millor sense problemes. Suposo que sí.... És molt petit. Però és a prop de Rotterdam, a 10 minuts amb cotxe. Tothom es coneix. ¿Com va sortir d’aquí? ¿Qui el va descobrir? Un dia hi havia proves a l’Spartak de Rotterdam. Tots els nens hi van i juguen partits entre tots. Vaig anar a un. Els va agradar el que van veure en el meu i van trucar la meva mare i el meu antic club. Tenia 9 anys. I així és com va començar tot. Després als 12 vaig triar continuar al PSV. Va despuntar al PSV i va arribar el seu traspàs per 35 milions a l’United amb 21 anys. Però no li va anar bé. ¿Per què? Òbviament, m’ho he preguntat molt. ¿Què és el que va anar malament? Hi vaig estar un any i mig, que és un període curt. La primera temporada em vaig haver d’adaptar i no va anar bé comparat a com m’havia anat al PSV. Vaig perdre una mica de confiança, he d’admetre, també la confiança de Van Gaal i el seu staff. Em va resultar dur. Després vaig començar la següent temporada, vaig notar que tenia més experiència, però van canviar l’entrenador. Va venir José Mourinho i vaig lluitar per entrar a l’equip però crec que al seu cap mai va tenir la idea de donar-me una oportunitat. I mai me la va donar. Mai. Vaig anar a la seva oficina... i, és igual. Va ser un període molt difícil, notava que estava entrenant bé i els mateixos jugadors no ho entenien. Pogba i Zlatan em deien: ‘¿Per què no jugues mai?’. Per mi aquesta va ser la confirmació que no tindria cap opció. I me’n vaig adonar que no volia estar en un club gran sense jugar. Vaig pensar que calia tornar a començar, ensenyar a tothom que podia ser un dels millors. I això que tenia un contracte llarg, de cinc anys, i un bon salari, però no em trobava a gust. Així que vaig marxar i va ser la millor decisió que vaig poder prendre. Òbviament hi ha detalls de coses que van passar de què prefereixo no parlar. «A l’United va ser un període molt difícil. Fins i tot els mateixos jugadors no ho entenien. Pogba i Zlatan em deien: ‘¿Per què no jugues mai?’» ¿Va arribar a dubtar de si mateix? Mai vaig pensar que la meva carrera s’hagués d’acabar. La gent llegeix coses als mitjans i de vegades els pot arribar el missatge que potser estava acabat, però en el meu cap mai vaig arribar a aquest extrem. Hi havia equips que em volien perquè coneixien la meva qualitat, i quan em van donar un rol important al Lió vaig poder demostrar la meva vàlua. També a la selecció. Va ser la meva finestra per demostrar que podia jugar a grans equips. ¿Al Lió va trobar el que necessitava? Al principi també va ser difícil. Vaig arribar a mitja temporada i m’havia de tornar a a adaptar. Hi va haver petits incidents i alguns de més grossos amb l’entrenador. De vegades estava fora de l’equip i no sabia per què. Però en la meva segona temporada, després del procés d’adaptació dels primers sis mesos, vaig accelerar. Vaig fer 22 gols, vaig donar diverses assistències i vaig marcar en partits importants. Des d’aquest moment, em vaig dir: ‘Confia sempre en tu mateix’. Em vaig fer més fort mentalment, sabia el que havia de fer tot i que les apostes estiguessin en contra meu. A partir de llavors em resulta més fàcil prendre’m les coses amb calma quan no em surten, o perds un partit, o jugues malament. Conec el que he de fer en termes de mentalitat per tornar a rendir al màxim. Em noto madur, perquè tinc experiència en la vida més enllà del futbol. Vostè s’ha confessat creient. ¿L’ajuda d’alguna manera aquesta fe? La fe em dona pau interior, em puc recolzar en la meva fe, en Déu, en les meves pregàries, així és com visc la meva vida, per això no em preocupo massa per les coses, perquè vull passar-m’ho bé, perquè el talent que Déu em va donar és per divertir-me i divertir els altres. Ho contemplo així. Al Lió va arribar després de contractar una companyia d’anàlisis de dades que l’identifiqués la millor destinació possible per a les seves aptituds. Una cosa nova. Vaig pensar que era interessant perquè soc un jugador a qui li agrada jugar amb llibertat, ja sigui per l’esquerra o des de la posició de davanter centre, i m’agrada tocar la pilota, i no em valia qualsevol equip. Em van ajudar a trobar el que buscava. Quan va fitxar pel Barça, Messi era part de l’equip. Ara no. ¿Decebut? Per descomptat, ens quedem sense el millor jugador del món i em vaig quedar sense l’oportunitat de jugar amb ell. Es perden molts gols i moltes assistències, i perds màgia. És la vida. ¿Va arribar a parlar-hi? No. Ni el vaig conèixer. Va venir tard a la pretemporada pel descans després de la Copa Amèrica i no el vaig poder ni saludar. Potser quan ens enfrontem en algun partit o potser quan torni, mai se sap. ¿Amb qui ha connectat bé del vestidor fora del camp? Amb tothom. Tots han sigut molt agradables i m’ho han posat fàcil. Piqué m’ha ajudat molt perquè el seu anglès és bo. Amb Jordi Alba també ens divertim molt. Per descomptat, Frenkie i Dest, perquè ja els coneixia. M’ha semblat que és un vestidor de gent molt agradable. «La connexió amb els seguidors està sent increïble. Fa que em trobi fantàstic i espero que continuï» Amb la grada hi ha hagut química de seguida. Intento aportar una cosa extra al camp, una cosa important per a l’equip, també alegria en el joc, per això la connexió amb els seguidors està sent increïble. Fa que em trobi fantàstic i espero que continuï. Ho donaré tot al camp perquè puguin disfrutar. Quan he jugat he percebut la seva passió i és una cosa amb què em trobo identificat perquè jo també tracto de jugar de forma apassionada. És evident que amb alguns entrenadors s’ha entès molt bé, com Koeman, i amb d’altres no tant al llarg de la seva carrera. ¿Què li demana vostè a un tècnic? Per mi, hi ha una cosa molt important que és la claredat. Ha de ser clar amb els jugadors. Si ets clar, miraré de fer el que em diguis el millor possible. Òbviament, soc un jugador que crea situacions del no-res de vegades i per fer-ho es necessita llibertat. Els creadors sempre són lliures. Lliures de cap, sobretot. Aquí amb Koeman sé el que vol de mi, sé el que he de fer, hi ha una química entre nosaltres i això és molt important. Per cert, ¿què li sembla el nomenament de Van Gaal com a seleccionador dels Països Baixos? Quan se’m va emportar al Mundial el 2014 va ser sensacional, una gran experiència, i vaig aprendre moltes coses, i quan em va fitxar per al Manchester United al principi va anar bé, però després vaig experimentar coses amb què no estava d’acord. És part del futbol. Va fer grans coses en el passat a la selecció i espero que les pugui repetir. És un nomenament molt positiu. Compon música, té una línia de roba... ¿És la seva manera d’expressar-se? Crec que tinc més d’un talent. Òbviament el futbol és la meva principal ocupació, és el que més m’agrada, però crec que tinc un bon sentit per a la moda i la música. Hi ha temps i espai per fer més coses. He triat aquests vessants artístics per una raó, també em donen pau. Així, quan torno al futbol, ho faig del tot. No penso que calgui estar 24 hores pendent del futbol. «Crec que tinc més d’un talent. Òbviament el futbol és el que més m’agrada, però crec que tinc un bon sentit per a la moda i la música. Hi ha temps i espai per fer més coses. No penso que calgui estar 24 hores pendent del futbol» Ha obert també una fundació. Ho vaig començar fa tres anys. No havia tornat a Ghana des que era petit. Hi vaig tornar i vaig notar una connexió immediata amb la gent. Ara ho visc com una celebració dels meus ancestres. I vaig mirar d’ajudar-los. Trobo que he de tornar alguna cosa del que tinc. Està pendent del que passa al món més enllà del futbol i l’art, doncs. De ben segur. La meva celebració quan marco un gol significa que em faig el cec i el sord davant les crítiques que se’m fan i funciona com una preparació mental per centrar-me en mi mateix i rendir el millor de què soc capaç. Però no significa que soc cec i sord davant el que passa al món. Tot i així crec que no has de fer cas tota l’estona perquè pot ser depressiu i no pots controlar tot el que passa. Una última curiositat, ¿quina és la història rere el seu nom, Memphis? No ho sé exactament. Sé que és una ciutat dels EUA, és clar, i una altra que es diu igual a Egipte, al costat del Nil i hi ha un passatge a la Bíblia que en parla. A Mississipí alguns dels meus avantpassats van ser esclaus. Vull pensar que és un nom amb un significat fort i els meus pares sabien que tindrien un fill fort.

Memphis Depay «La fe em dona pau interior. Déu em va donar un talent per divertir-me i divertir els altres»

El davanter neerlandès del Barça explica en una entrevista amb EL PERIÓDICO els seus inicis en el futbol, les relacions de vegades tempestuoses amb els seus entrenadors i per què cultiva altres passions com la moda i la música

El més llegit