Laporta, credibilitat davant el fracàs

Sempre hi ha hagut el temor que Leo Messi se n’anés del Barça com tantes figures en el passat. De mala manera, entre retrets, conseqüència d’una gestió matussera. És a què estàvem acostumats i el burofax de l’agost passat anticipava el desenllaç histriònic de sempre. Impossible de preveure que el futbolista més determinant de la història marxés per una cosa tan administrativa com la falta de marge salarial. ¿Qui ho podia imaginar? Un comiat ben insòlit, d’allò més fred. El FC Barcelona és ara un marquès arruïnat a ulls de tot el món. Perd la seva icona i pel mig intervé un llegat catastròfic, regles estrictes de despesa salarial, un fons d’inversió de capital risc, un president de patronal amb set de venjança cap a la Superlliga i, aviat, un club a París finançat per un Estat que pot assumir qualsevol incorporació sumptuosa. Que el futbol s’ha convertit en terreny abonat per al capitalisme més brutal ho sabem des de fa temps; que tot això confluís en la pèrdua del castell més gran del comtat resulta desconcertant i inesperat. 🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆 Copa del Rey 🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆 LaLiga 🏆🏆🏆🏆 Champions League 🏆🏆🏆 Mundial de Clubes 🏆🏆🏆 Supercopa de Europa 🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆 Supercopa de España 🐐🔵🔴 — FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 6 de agosto de 2021 Joan Laporta, solvent a la tarima com acostuma, va sortir airós de la papereta d’explicar per què ha caigut sense avís previ una bomba nuclear al Camp Nou. No era fàcil i torna a demostrar que la seva habilitat comunicativa li servirà al club per atenuar les crisis d’avui i demà. Fins al desgast final, és clar, que el vent a favor no dura sempre. Laporta va exposar el seu sentit de la responsabilitat davant la crisi de credibilitat. Al cap i a la fi va gallejar durant mesos de la seva capacitat per seduir i retenir Messi. I la veritat és que no va enganyar. Amb Messi i el seu pare, segons va dir, van arribar a fer una encaixada després d’acordar un contracte de dos anys. Però no en va tenir prou amb el seu carisma per doblegar les raons subjectives, més enllà de les objectives, que marca LaLiga de Tebas respecte al límit salarial. Finalment, li queda un fracàs sonor en el seu historial de la nova etapa. Per les seves promeses. Però no va fugir i fa l’efecte que el carrer no l’atacarà. L’opinió pública futbolística no és diferent d’altres àmbits de la vida i buscarà un o diversos culpables de la sortida del de Rosario. Si fos per Laporta, les mocadorades s’haurien de dirigir a l’anterior directiva. Nefasta, calamitosa, delictiva... Són adjectius amb acarnissament que va fer servir cap a l’herència del seu antecessor. Una defensa efectiva: el barcelonisme encara es troba en fase d’assumir la dimensió de la ruïna de l’entitat i sembla entendre que el president té davant seu una missió homèrica. Una muntanya massa costeruda. Una pujada que no ha posat ell. Mesurat amb Tebas Laporta no va ser dur amb Tebas. Sardònic en algun moment. Podria ser un blanc convenient. No ho va aprofitar, malgrat el pols per la Superlliga, que va per llarg. Tampoc hi va haver retrets a Messi, tot i que un té la impressió que mai abans havia sigut tan mesurat en els elogis al ‘10’, senyal que la reunió de dijous amb el pare no es va desenvolupar amb resignació ni va acabar entre llàgrimes emocionades per una ruptura no volguda. Joan Laporta: "Ronald Koeman es un hombre de club y un gran profesional. Lo he visto muy motivado porque esta nueva etapa sea esplendorosa" pic.twitter.com/kG1z00rGlW — FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 6 de agosto de 2021 Es va mostrar també respectuós amb els jugadors que queden fins i tot sabent que la permanència d’alguns ha impedit la continuïtat del mite. No els va responsabilitzar de res. Tota la culpa, del president que no sabia dir que no i que va buscar guanyar-se l’afecte del vestidor amb fitxes oneroses, i ni així ho va aconseguir. El Barça és el club que més diners ingressa, és lògic que sigui el que millor pagui, es deia llavors. Mirant enrere, sort que el maleït xeic del PSG es va negar qualsevol dels últims estius a vendre Neymar al Barça. La ruïna seria doblement mastodòntica. La caiguda de l’imperi Laporta es guardarà els seus secrets sobre el desenllaç de la relació amb Messi. Ha de ser així. No hi haurien d’haver filtracions que puguin erosionar la figura del de Rosario, el futbolista que més felicitat ha escampat entre moltes generacions de barcelonistes. Va fer un esforç per mirar endavant, que hi ha plantilla per competir, però Koeman és el primer que sap que l’absència de Messi és com la caiguda de l’imperi romà. També per al fisc espanyol, per cert, una mica més pobre. Laporta es venjarà del mal trago d’ahir i del deute que haurà d’assumir del seu primer any de mandat amb la divulgació pròximament d’una auditoria que promet deixar en molt mal lloc la directiva de Bartomeu. O en un lloc pitjor, en vista dels avisos. Va ser un dia procliu per caure en melancolies. Potser per això sembla d’allò més apropiat que Laporta i mitja directiva assistissin ahir a la nit a un concert de José Luis Perales a Cap Roig. Un clau en treu un altre.

El més llegit