Els 100 dies agitats de Laporta en la presidència del Barça

Joan Laporta es va proclamar president del Barça fa avui 100 dies i des d’aleshores, des d’aquest 7 de març, els seus dies al capdavant de la nau barcelonista han sigut d’una navegació agitada. Va ser una victòria incontestable sobre Víctor Font i Toni Freixa, més plàcida en el resultat final de l’esperat després d’una allargada campanya. Però a partir de llavors les complicacions s’han succeït, començant per ajuntar un monstruós aval de 124,6 milions que li exigia la Lliga. Més enllà d’això, Laporta ha encarat un repte monumental que requereix tanta valentia com inspiració. La pandèmia que ha arrasat amb tot i la màniga ampla de l’anterior directiva han portat el club a la situació delicada que tothom coneix. Aquest diumenge, en l’Assemblea de Compromissaris, es revelaran els detalls. En aquest context es mou un Laporta que ha entrat en el club amb una maleta plena de cartes d’acomiadament, tant en oficines com a la Masia i el Palau. Moltes d’aquestes decisions s’han entès més com una voluntat de col·locar persones de confiança i de l’entorn propi que com a impugnació a la tasca realitzada pels sortints. En qualsevol cas, cap decisió resulta més transcendent que el que pren entorn del primer equip. La renovació a punt de caramel de Messi, l’accidentada continuïtat de Koeman i els fitxatges a pèl han jalonat aquests 100 primers dies. Aquests són els 11 episodis més destacats que han passat des d’aquest 7 de març: La retirada prematura de Jaume Giró. L’exdirector general de Caixabank era un dels homes forts de la candidatura de Laporta, clau en la reparació de la fracturada economia del club. Però menys d’una setmana després de la victòria electoral, es va comunicar que es retirava. Marxava a Londres, es va dir no se sap molt bé per què. En realitat se’n va anar poc després a la Conselleria d’Economia. El ‘thriller’ dels avals. De matinada, amb el compte enrere amenaçador i el fantasma d’una repetició electoral de fons, Laporta finalment va reunir els 124,6 milions d’aval al préstec del Banc de Sabadell. Els directius van acabar cantant l’himne del Barça a la gestoria de la Diagonal després de l’assoliment. Com si haguessin guanyat una Champions. La investidura triomfal. La millor versió de Laporta en aquests 100 dies es va mostrar en el seu discurs d’investidura en què en va presentar un per un els 19 directius, amb una sola dona, Maria Elena Fort. Una amalgama d’amics de tota la vida, com el vicepresident esportiu Rafael Yuste, i empresaris disposats a aportar molts diners, com Eduard Romeu i l’empresa de la qual procedeix, Audax Renovables. Aquell dia Laporta va insuflar optimisme al club amb un discurs de mitja hora sense papers, divertit en algun moments, emotiu en algun altre. Després es va fer esperar moltes setmanes per tornar a comparèixer en públic fins que el silenci es va fer insuportable. La renovació de Messi. En el discurs d’investidura va llançar una picada d’ullet ja a Messi per a la seva renovació. Durant tota la campanya va convertir el tema en una de les seves prioritats i certament el seu carisma personal ha ajudat a convèncer el de Rosario que es quedi. Missatges, trucades i dinars amb el pare Jorge han col·locat costa avall la firma. No hi ha res oficial, però fins i tot a Agüero se li va escapar que el tema sembla molt mastegat. La continuïtat de Koeman. Si amb Messi Laporta ha actuat amb eficiència, en el cas de l’entrenador no pot dir-se el mateix. Ell mateix va reconèixer al ratificar el tècnic que no havia mesurat bé l’impacte del període de reflexió que havia reclamat. Un eufemisme per sospesar alternatives que no va trobar. El menyspreu al qual va ser sotmès Koeman, heroi de Wembley, no admet discussió. Però després de les picabaralles, la pau, i Laporta s’ha fet seu Koeman. Ja no és només l’entrenador elegit per l’anterior directiva Els canvis en el primer equip. Ha executat el més senzill fins ara. Ha incorporat dos jugadors que arriben gratis (Eric Garcia i Sergio Agüero) i un altre per una quantitat petita (Emerson). Queda pendent alguna més, com Depay. El difícil, no obstant, serà expulsar futbolistes amb contracte. O que es redueixin la fitxa. La massa salarial està disparadíssima, del 110% dels ingressos, va dir el president un dia. Insostenible. Li espera al president i els seus dirigents tècnics un estiu agitat. La Superlliga. 7) La Superlliga. Laporta va prendre el seient d’acompanyant en el desafiament dels clubs rics a l’status quo de la UEFA i la FIFA. Les coses es van torçar de seguida, amb tumults de carrer inclosos a Anglaterra. La UEFA va adoptar el paper de venjador i Florentino Pérez va liderar la defensa. De moment sembla que hi ha taules. L’Assemblea de Compromissaris s’haurà de manifestar respecte a això. Revolució al Palau. Laporta ha entrat a les seccions a bord d’una piconadora. Pocs càrrecs queden de quan va entrar. Se salva Jasikevicius. En bàsquet precisament es va carregar el director tècnic, Nacho Rodríguez, per col·locar Juan Carlos Navarro. En handbol va treure la retallada i va eliminar David Barrufet i Xavi Pascual. En futbol sala va rellevar l’entrenador; en hoquei el director tècnic. Va contractar Xavi O’Callaghan per supervisar-ho tot. Revolució a la Masia. L’última dels sotracs imponents. Adeu a Garcia Pimienta, a tècnics de tota la vida com Aureli Altamira i Jordi Roura. José Ramón Alexanco, nou cap del planter, ha col·locat també el seu fill en el departament de metodologia. No s’ha explicat la necessitat de tant sotrac. Relleu d’executius. Cada president ubica personal de la seva confiança. En tots els departaments. Laporta ha sigut particularment actiu en oficines, d’on se n’han anat executius amb salaris molt elevats com Albert Soler (director de les Seccions Professionals), Roman Gómez-Ponti (responsable dels Serveis Jurídics), Pere Jansà (director de l’Àrea Social) o el CEO Òscar Grau. Adeu també a Guillermo Amor en relacions institucionals. En aquest espai Laporta ha caigut en un nepotisme poc estètic. Ha contractat la seva germana per a un nou càrrec associat al Compliance Officer (recordi’s, l’oficina que vetlla per la pulcritud de la gestió presidencial) i planeja anunciar la seva cosina germana per dirigir la Fundació. Dues designacions importants i mediàtiques han sigut la de Mateu Alemany com a director de futbol i Jordi Cruyff com a assessor, o comodí com va dir Laporta. És la peculiar etiqueta amb la qual se l’associarà. L’auditoria. Tot queda a expenses del resultat de les diverses auditories empreses per la nova junta. Diumenge s’exposaran els resultats. Sabrem de veritat com està el club. S’ha filtrat que l’acció de govern del nou president començarà amb un dèficit de més de 300 milions. Una llosa molt considerable. A partir d’allà, aprovats o no els comptes,es posarà en marxa de veritat el comptador per a Laporta i els seus. Un comptador, quin remei, marcat per l’austeritat.

Els 100 dies agitats de Laporta en la presidència del Barça

El president blaugrana ha pres mesures expeditives en un context econòmicament delicat des que va prendre possessió del càrrec

El més llegit