El gir de Laporta per confiar ara en Koeman

Joan Laporta, el president del Barça, va demanar un període de reflexió sobre el futur de Ronald Koeman a la banqueta del Camp Nou. Un període de dues setmanes, però el president no l’ha volgut esgotar, per això sembla disposat a oficialitzar aquest dijous, just després de la reunió de la directiva, que el neerlandès és el seu home. És el tècnic indicat per dirigir la reconstrucció després d’uns quants mesos de dubtes, perquè els desacords no procedeixen només de la breu i tensa cimera (tot just va durar mitja hora) mantinguda el 25 de maig a les oficines de l’estadi. Després de ratificar Koeman, completats els fitxatges del Kun Agüero, Èric García i Emerson, s’espera l’arribada de Depay i Wijnaldum, tots dos a cost zero. El club, segons va revelar ahir Catalunya Ràdio, té dissenyat ara un pla per enfortir la debilitada figura del tècnic. Debilitada des de l’interior perquè se li va dir que només continuaria al Camp Nou si no es trobava una alternativa millor en el termini de 15 dies. Un termini que no sembla haver necessitat esgotar. Koeman compliria el segon any de contracte que li va firmar al seu dia Josep Maria Bartomeu, a més d’oferir-li el club, com ja va insinuar la setmana passada Rob Jansen, l’agent del neerlandès, una temporada més (fins el 2023) amb un nou contracte, basat, sobretot, en variables per títols aconseguits. Segueix el tècnic el camí traçat també amb el Kun Agüero i Eric García, els dos primers fitxatges que van arribar a cost zero per iniciar la necessària remodelació de la plantilla. Una reestructuració ja dibuixada per Koeman amb Mateu Alemany, nou director de futbol del club, persona de màxima confiança de Laporta, i Ramon Planes, el secretari tècnic escollit per Bartomeu després de la dimissió d’Eric Abidal. Els dos executius sostenien en privat la necessitat que continués el neerlandès davant la dificultat que detectaven en el mercat d’entrenadors per trobar un recanvi de garanties, tenint en compte, a més, que l’alternativa de Xavi no era ben vista pel president. I per diverses raons. Creia i creu Laporta que el tècnic de l’Al-Sadd qatarià necessita encara més recorregut, a més que la seva vinculació total amb el projecte esportiu que liderava Víctor Font, el candidat que va derrotar en les eleccions del 7 de març, feien inviable el seu fitxatge. La frustrada via alemanya A poc a poc, el discurs, tant internament com en públic, de Laporta cap a Koeman ha anat canviant. El trànsit s’ha accelerat aquesta última setmana, obligat per les circumstàncies. Ja durant la campanya, el llavors candidat no es va mostrar excessivament còmplice amb l’heroi de Wembley, «un entrenador que ens hem trobat», segons va repetir després com a president. Ni tan sols haver guanyat la Copa de Rei, l’únic títol del Barça en els dos últims anys, va modificar la fredor laportiana, seduït per la via alemanya perquè, a més, li donava un segell propi al seu projecte. Primer va voler apostar per Julian Nagelsmann, després va triar la via de Hans Flick. Però ni l’un ni l’altre van escollir venir al Barça perquè el Bayern va pagar 25 milions pel tècnic de Leipzig i l’entrenador de l’equip bavarès va preferir dirigir la selecció alemanya. Laporta no tenia diners per competir ni tampoc tenia l’opció de convèncer Guardiola, vinculat primer per escrit i després també emocionalment amb el Manchester City. El cost de l’acomiadament de Koeman (sobre els 12 milions d’euros) dificultava, i molt, els plans del club. «Ronald dona el perfil» En la seva primera compareixença, després de gairebé tres mesos de presidència, el passat divendres 28, Laporta va revelar sobre Koeman que sí, però no. Que sí que buscava entrenador, però que no «el descarteu perquè Ronald dona el perfil». El dilluns 31, aprofitant la presentació del Kun, el president va dir que «la reflexió amb Koeman anava bé» i el dimarts 1, amb Èric García al costat, es va atrevir a posar un 1 a la travessa per la continuïtat del neerlandès. Aquest dimecres, amb una última cita entre Laporta, Yuste (vicepresident esportiu) i Alemany amb Koeman, es van acabar de perfilar els detalls finals d’aquest inesperat gir de guió. Al president, com li va passar a Núñez amb Cruyff (mai es van entendre, només es van suportar i no sempre de bon grat), li toca recuperar els ponts de diàleg que va trencar amb el seu tècnic. També Guardiola, coincidint amb l’entrada de Rosell en la presidència (2010), va viure una tensa relació entre els inquilins de la banqueta i la llotja, per això només van cohabitar dos anys més, malgrat viure’s el cicle més exitós de la història del club.

El més llegit