Laporta agafa el timó de l’equip

Acabada la Lliga, la mirada no es posarà només en la continuïtat de Koeman, convençut que pot, i ha de seguir, ni tampoc en el futur de Messi, encara no resolt per molts senyals positius que vagi emetent, sinó en la fins ara silenciosa figura de Joan Laporta. El president va aparèixer ja la setmana passada per donar per enterrada una etapa: «El cicle s’ha acabat», va certificar amb una inusual contundència anunciant la tempesta de decisions que començarà a executar aquesta setmana. Per començar, Laporta ha de decidir si permet que Koeman compleixi el segon any del contracte que li va firmar al seu dia Bartomeu, l’autor intel·lectual d’una herència enverinada. Tremendament enverinada perquè li ha llegat a Laporta la plantilla més cara del món, amb un cost salarial que està per sobre dels 500 milions d’euros, que a més «no té el nivell» adequat, com va confessar Koeman després de l’estèril triomf sobre l’Eibar, per competir amb opcions. Ni a Espanya –queda la Copa com a consol– ni tampoc a Europa. Un problema per a la caixa del club, on no hi ha ni cinc, i també per a la necessària reconstrucció esportiva. Players and staff, thank you for an eventful year. A season with the first trophy of a new era 🔵🔴 #ForçaBarça #CopadelRey - Jugadores y staff, gracias por un año lleno de acontecimientos. Una temporada con el primer trofeo de una nueva era 🔵🔴 #ForçaBarça #CopadelRey pic.twitter.com/aOVsMOj3ic — Ronald Koeman (@RonaldKoeman) 23 de mayo de 2021 Tot per fer El president ha tingut més de dos mesos i mig de pacient observació de l’enderrocat edifici esportiu que va rebre. Temps per estudiar i dissenyar al costat de Mateu Alemany, el nou director de futbol del Barça, les mesures de xoc per sacsejar un equip que s’ha anat consumint en els últims anys, producte d’una erràtica planificació, que ha vist desfilar quatre entrenadors (Luis Enrique, Valverde, Setién i Koeman) en cinc anys. Pitjor encara ha sigut als despatxos amb cinc secretaris tècnics (Zubi, Robert Fernández, Pep Segura, Abidal i Planes, que és qui exerceix ara el càrrec) en els sis últims anys, prova més que evident de la desorientació. A Laporta se li acumula ara la feina. Ho té tot per fer i el temps se li cau a sobre. Només un parell de mesos i sense marge d’error després de tants errors comesos en les anteriors reestructuracions de la plantilla que l’han debilitat de tal manera que no té la qualitat necessària, segons va sentenciar Koeman, fins i tot un parell de vegades, per portar la samarreta del Barça. Un problema difícil de resoldre, a més, perquè tots els jugadors tenen contracte més enllà del 2021. Només Messi acaba el seu vincle aquest 30 de juny. Buscant un pilot Primer ha d’escollir Laporta el tècnic que piloti amb autoritat el seu projecte, condicionat també per un mercat que no li deixa gaire marge. El jove entrenador alemany Julian Nagelsmann, un dels seus favorits, se’n va anar al Bayern Munic, previ pagament de 25 milions d’euros, una mica inassumible per al Barça, que si prescindeix de Koeman s’enfrontaria a una liquidació econòmica del segon any del seu contracte, dificultant encara més l’escenari de la reconstrucció. Fins ara, el dirigent ha eludit, fins i tot en els millors moments de l’holandès, unir-s’hi per sempre. Tampoc s’hi ha distanciat massa, per si de cas necessita, finalment, de la figura de Koeman per dirigir el segon any de transició, ja amb una plantilla nova. O gairebé totalment nova, com busca el club. El més cruyffista, però sense els seus gurus Laporta, assessorat per Alemany, que serà l’executor del seu pla, i Planes, herència de Bartomeu, vol canviar els pilars del Barça. La casa s’ha fet vella i té goteres per tot arreu. No està el president, no obstant, tan acompanyat com el 2003 o el 2008 quan va posar la seva firma a dues remodelacions exitoses, escoltant el savi consell de Cruyff i actuant, en el dia a dia, amb la intel·ligència de Txiki Begiristain. Ara és Laporta, el més cruyffista del nucli de poder, amb Alemany, Planes i sota la tutela econòmica de Ferran Reverter, el nou CEO del club, qui es posa al timó de l’equip, obligat a arraconar la seva amistat amb la plantilla, especialment amb les ‘vaques sagrades’ perquè aquestes han de ser les primeres a entendre que el cicle s’ha acabat. Al nou president, evaporat el període d’eufòria que va viure després d’arrasar en les eleccions, li correspon gestionar des de la misèria (no hi ha diners) el nou cicle que es mantindrà, com és habitual en els tres últims lustres, en el talent de Messi. Però amb Leo, que ha firmat 30 gols a la Lliga, no n’hi ha hagut prou. A Laporta li toca canviar gairebé tot el que hi ha al voltant del ‘10’.

El més llegit