Francisco Javier González Urrutikoetxea hauria fet 69 anys al febrer i segur que faria broma amb l’edat, el pas del temps i la proximitat de la setantena. Ell, tan jovial i pròxim, sociable i cordial. En canvi, el 24 de maig arribem a dues dècades sense la seva presència, la d’Urruti. L’inoblidable porter de l’‘Urruti, t’estimo’ amb el qual Joaquim Maria Puyal va eternitzar la conquesta de la Lliga de Venables, assolida a Valladolid quan el basc li va parar un penal al gran Màgic González a falta de pocs minuts per a la conclusió d’aquella trobada decisiva en el campionat 83-84. Va saltar com un felí a la seva dreta per blocar el xut ras del salvadorenc sense concedir-li ni tan sols una segona opció. Es va aixecar per rebre l’abraçada del lateral Gerardo, va afluixar la pilota a l’altra punta del camp i va començar a fer botifarres al destí, recordant-li que la seva intervenció acabaria amb una sequera blaugrana prolongada durant una llarga dècada des que Cruyff, Marcial, Asensi, Sotil i companyia van ‘campionar’ en aquell curs del 0-5.