Laporta prem el botó nuclear de la revolució al Barça

S’ha acabat la jerarquia i el govern dels jugadors. O, almenys, això pretén cridar Joan Laporta, el nou president del Barça, que va començar a col·locar l’epitafi d’un cicle ja acabat fa un parell d’anys –tot es va destruir a Anfield–, tot i que Bartomeu va eludir emprendre-ho fins a deixar-lo explotar a les seves pròpies mans amb el 2-8 de Lisboa. Messi és l’únic que no es toca. Només hi ha diners per intentar renovar el capità (Neymar ja va firmar pel París SG i Haaland és fruita prohibida, segons va anunciar TV-3) perquè els altres, incloses les vaques sagrades, tenen la porta oberta de sortida en un mercat pandèmic, amb la dificultat que implica qualsevol revolució d’aquesta magnitud. Laporta va activar el botó nuclear sense un euro a la caixa i sense un pla, o almenys que sigui visible fins ara. Laporta no va dir noms. Ni va posar el focus exclusivament en Koeman, sota sospita després de l’«incomprensible», aquesta va ser la paraula escollida pel president, caiguda a la Lliga, amb només 5 punts de 15 possibles, llençant qualsevol opció d’aspirar al doblet. Pendent la continuïtat del tècnic neerlandès d’un feble fil, tret que el dirigent faci un gir en la seva idea inicial. Més aviat, Laporta va ampliar la mirada per orientar la llum cap als futbolistes que han vist desfilar tres entrenadors (Valverde, Setién i Koeman) en només 16 mesos, mantenint-se el mateix i greu defecte estructural que ha transformat el Barça en un equip perdedor. Només ha pogutguanyar una Copa en dos anys. I gràcies. «A partir de la setmana que ve anireu veient una sèrie de decisions per tenir un equip més competitiu» Laporta, president del Barça «A partir de la setmana que ve anireu veient una sèrie de decisions per tenir un equip més competitiu», va anunciar Laporta, condicionat de manera terrible per la terrible crisi econòmica que ofega el club. Això sí, Laporta va parlar poques hores després que se sabés que Goldman Sachs injectarà 500 milions d’euros per proporcionar respiració artificial i pagar factures de forma immediata. En aquesta «sèrie de decisions» el nou president busca airejar, ara sí, l’aire viciat d’un vestidor, al que Bartomeu no s’atrevia ni a entrar. En aquests dos mesos sí que ho ha fet Laporta, molt més pròxim als jugadors, especialment amb els que va coincidir (Messi, Busquets i Piqué) en la seva primera etapa. Tot i que al donar per liquidat el cicle també es va acabar el fugaç enamorament amb una plantilla que ja dona per amortitzada, exigint-li primer que es rebaixi el salari –és la més cara del món– mentre se la pressiona perquè marxi. Tant sí com no, tot i que generi malestar entre els jugadors assenyalats, aferrats com estan, a més, als llargs i caríssims contractes subscrits just abans fins i tot de les eleccions: Piqué (2024), Ter Stegen (2025), De Jong i Lenglet (2026). Mirant el mercat d’entrenadors Laporta va enterrar el cicle, però va esquivar parlar de Koeman, mentre busca entrenador. La llista ha oscil·lat del triomfador corrent alemany. Nagelsmann (Leipzig) sempre va ser un dels seus preferits, però el Bayern Munic va pagar 25 milions d’euros per emportar-se’l, també va imaginar l’opció de Klopp (Liverpool), mentre Hansi Flick, que ha renunciat al club bavarès després de guanyar el sextet, és a punt de segellar el seu compromís amb la selecció alemanya. No falta la tradicional mirada cap a Holanda fixant-se en Ten Haag (Ajax). Però tampoc el complauen, per una raó o una altra, aquestes vies més de casa. Ni l’ascens de García Pimienta del filial ni el retorn de Xavi de Doha. El president eludeix posar nom i cognom a les vaques sagrades que pretén sacrificar després d’exposar-les públicament, una cosa que havia evitat aquests dos primers mesos. Perduda ja la Lliga matemàticament, entra en erupció per regenerar un Barça perdedor i sense diners. «Ja vaig dir que valoraria els resultats i el joc», va afirmar Laporta. I, per descomptat, la mentalitat, l’actitud i l’ambició. Fa temps que treballem per tenir els elements que ens permetin fer un equip molt competitiu», va proclamar el dirigent. El 2003, l’únic precedent que es té d’un escenari apocalíptic (llavors l’equip venia d’un lustre en blanc), Laporta va fer fora Antic, va voler fitxar Koeman i Hiddink, però no va poder. Llavors tampoc tenia ni cinc. I es va conformar amb Rijkaard, un tècnic tan novell com inexpert, marcat pel fracàs que acabava de baixar a la Segona Divisió dels Països Baixos amb l’Sparta de Rotterdam. Llavors va fer fora 15 jugadors, va fitxar Ronaldinho després de flirtejar amb Beckham sabent que Florentino ja el tenia contractat per al Madrid i va activar el cercle virtuós amb l’autoria intel·lectual de Cruyff a la rebotiga i amb Txiki Begiristain, el secretari tècnic, encarregat de l’execució diària d’un pla meditat i elaborat. El precedent del 2008 Fins a dos equips va construir Txiki; el del 2003 i el del 2008, quan Guardiola va obrir la porta del vestidor a Ronaldinho, Deco i Eto’o, tot i que aquest es va quedar un any més, assumint que li havien donat una temporada extra a Rijkaard quan el problema ja no feia bona pinta. Una experiència que ara li pot venir bé al president en la seva segona etapa. Laporta és el més cruyffista dels tres que han dissenyat el full de ruta del nou cicle. Es diria que és l’únic d’una estructura esportiva que fusiona, de moment, novetat i continuïtat. Mateu Alemany, director del futbol, és la novetat. L’home que ha traçat les línies mestres, amb l’autoritat que li dona estar totalment allunyat de qualsevol vincle emocional amb un vestidor que pràcticament acaba de conèixer. Ramon Planes és el vell nexe. Va arribar fa tres anys al club per ajudar Abidal i ara és el secretari tècnic que treballa diàriament amb Alemany per a les coses senzilles. I les complicades, és clar. Fitxatges ‘low cost’ Senzill serà donar sortida a la segona unitat (Junior Firpo, Braithwaite, Neto, Umtiti, Pjanic, Matheus Fernandes i qui sap si fins i tot a Trincao) i després caldrà trobar resposta a problemes complexos com Griezmann, Piqué, Busquets, Jordi Alba, Sergi Roberto, Coutinho). Perquè el nou cicle es comença amb el Messi de sempre (30 gols a la Lliga), escortat amb fitxatges ‘low cost’ (Eric García, Depay i Kun Agüero, entre d’altres), protegits per alguna vaca sagrada que continuï, però ja sense el poder d’abans, i una colla de joves per construir el futur. Al final, el ‘Ronaldinho del 2021’ ha de ser Messi. No hi ha cap més remei. El somriure del brasiler seria ara la firma de Leo per dos anys més en un tenebrós escenari de reconstrucció perquè el luxós i caríssim àlbum de cromos que va comprar Bartomeu no ha servit de res.

El més llegit