Koeman, a la corda fluixa

Va entrar Koeman al vestidor sent líder d’una Lliga que ja havia perdut al desembre. Va acabar la primera meitat i el Barça guanyava, i dominava, amb tranquil·litat el partit. Només n’hi havia prou amb elevar la mirada als marcadors gegants del Ciutat de València perquè el tècnic disfrutés del 0-2, amb gols de Messi i Pedri. I a l’acabar la segona part, amb un sagnant 3-3, el seu futur està sota sospita, amb Joan Laporta recollint arguments per prendre la decisió que marcarà el seu projecte esportiu. Xavi, a punt de renovar amb l’Al-Sadd de Qatar, però deixant sempre una clàusula oberta per retornar al Camp Nou, és una de les vies que quedaria al president per arrencar el seu segon mandat amb un líder escollit per ell. Xavi era la bandera que havia enarborat Víctor Font per pilotar el seu projecte. No té temps Laporta ni tampoc diners per reconstruir l’equip. Un equip que va llençar a les escombraries en uns desastrosos 45 minuts, el que havia construït durant quatre mesos i mig. Acabat el partit, amb un sagnant 3-3, Koeman no tenia explicacions a un empat que fa mal al Barça, un equip fràgil i sense ànima, que va malgastar en les últimes setmanes fins a tres ocasions per governar la Lliga. És un equip que s’ha acostumat a la derrota, com si la portés inoculada als gens. Primer, a Europa; ara, a Espanya. Fa mal al Barça i fa mal, sobretot, a Koeman . Té contracte i es veia, com va dir abans d’aquesta segona meitat que canviarà, potser, el curs de la seva història, com a entrenador del Barça la temporada vinent. Però aquesta brutal caiguda en tot just tretze dies s’ho pot carregar tot. El viatge pel terror va començar amb el Granada (1-2), va tenir un aire de supervivència total a Mestalla (2-3), però hi va tornar amb l’Atlètic (0-0) i pitjor encara amb el Llevant (3-3). O sigui, cinc punts de 12 de possibles quan tenia la Lliga a tocar, sense dependre de ningú. Va relliscar Dest, va relliscar Koeman Ara, tampoc Koeman depèn de si mateix, assenyalat per la mala gestió que va realitzar de la segona meitat quan, ja amb el 2-3 i vuit minuts abans del final, va retirar del camp Griezmann i Dembélé, i va deixar sense possibilitat de resposta l’equip en cas d’emergència. Va relliscar Dest, que havia suplert Ousmane; va relliscar Koeman; no va arribar a temps Piqué per frenar Sergio León, i l’empat va certificar la defunció esportiva de l’equip. No li queda tampoc l’aval del treball que havia començat enmig d’un ambient autodestructiu. Ha estat més temps amb Carles Tusquets, el president de la comissió gestora, que amb Bartomeu, el dirigent que el va fitxar. Depèn Koeman de la decisió de Laporta, que no té ni tan sols ara secretari tècnic, figura que va representar Txiki Begiristain en el seu primer mandat (2003-2010), que avali qualsevol mesura que adopti sobre el futur del tècnic. O si en té encara no li ha donat aquest rang oficial, perquè s’està dissenyant la temporada vinent amb Mateo Alemany, director de futbol, i Ramon Planes, el secretari tècnic que era de Bartomeu, ascendit després de la dimissió d’Eric Abidal. Laporta no se sent seu Koeman perquè no és seu. És un tècnic heretat de la vella època. I ha mantingut el president un silenci estratègic, ja des de la llarguíssima campanya electoral. Fins i tot ara, una vegada coberts els dos primers mesos del segon mandat. Va resistir el dirigent l’onada bona del tècnic neerlandès, que va arribar a la màxima expressió amb la conquesta de la Copa del Rei, el primer títol que s’aconsegueix des del 2019. Però Laporta callava abans de prendre la primera gran decisió d’enorme calat que marcarà, per bé o per mal, els passos de la seva segona etapa. Un equip sense líders A Koeman, mentrestant, li ha caigut l’equip en menys de dues setmanes. El sistema tàctic que el va portar a tocar la Lliga (el 3-5-2) se li ha enfonsat en el pitjor moment. La fiabilitat s’ha transformat en patètica fragilitat, com demostren els set gols encaixats en els últims partits i els jugadors, inclosos els grans líders d’aquest grup (Messi, Piqué, Busquets, Jordi Alba, Sergi Roberto), no han tingut tampoc el lideratge necessari per aturar la caiguda. Tres gols del Llevant en tot just 26 minuts la nit que el Barça si s’emportava els tres punts (va guanyar 0-2 i 2-3) es posava líder delaten la magnitud del desastre. «És culpa nostra. Ens fan gols fàcilment», va denunciar Busquets, l’únic dels quatre capitans que va comparèixer al Ciutat de València. Acabat el partit no es va detectar cap gest de rebel·lia al grup. Durant la caòtica segona meitat que els va comprometre a tots, començant pel futur immediat de Koeman, tampoc. Acostuma el tècnic a esperar els jugadors per saludar-los abans d’entrar al vestidor. Però hi va entrar directament. Els futbolistes tampoc dialogaven entre ells. Estaven en xoc, com tantes i tantes vegades els últims anys. «¿Quina explicació? Poca, poca explicació. Ha sigut culpa nostra, errors nostres, de vegades de col·locació, de concentració, de precisió... Massa. No només en aquest partit, sinó en general». «¿Quina explicació? Poca, poca explicació. Ha sigut culpa nostra, errors nostres, ens fan gols molt fàcilment» Busquets, capità del Barça I el Barça, que havia aixecat un feble edifici en quatre mesos d’ardu treball, veu com en menys de dues setmanes se li ha ensorrat, com si fos un retorn a les ruïnes de Lisboa. Ni Koeman entén, ni entendrà, què ha passat. En la primera part era líder; en la segona, el caos. Tres gols (dos dels quals, en amb prou feines 103 segons) per retratar un Barça sense cap defensa. Busquets: "Nos hacen goles muy fácil. Prácticamente queda sentenciada la Liga en contra nuestra. Demasiados erros generales, nos hemos dejado muchos puntos..". #LaLigaEnJuego pic.twitter.com/56ZL5x0CYg — Fútbol en Movistar+ (@MovistarFutbol) 11 de mayo de 2021 «De vegades és dificilíssim d’explicar», va admetre un abatut Koeman, lamentant que el seu equip «deixés entrar el Llevant al partit». El va deixar entrar i van acabar tots a la paperera. «Com a entrenador sempre n’ets el màxim responsable», va confessar després. «Jo també em pregunto a mi mateix què ha passat al descans», va afegir sorprès, perquè el Barça que guanyava es va transformar en aquells 15 misteriosos minuts, que acaben amb ell sota sospita. «Com a entrenador sempre n’ets el màxim responsable. Jo també em pregunto a mi mateix què hem fet al descans» Koeman, tècnic del Barça «És molt decebedor, és impossible d’entendre per què». Ni tan sols ell, per molt que busqui, troba argument futbolístic al que se li ha escapat entre els dies en només 13 dies. Va demanar una sèrie de coses a l’equip al descans («seguir amb intensitat i ritme»), però va fracassar. «Jo no ho he aconseguit, és clar. Han fet tres gols a la segona part», va admetre desconcertat Koeman. «¿Entén que després d’aquest empat es qüestioni la seva continuïtat al Barça», van preguntar al tècnic. «Sempre es qüestionen els entrenadors. Això no serà diferent. Però entenc que, després d’aquesta segona part, hi hagi preguntes. Ho entenc perfectament», va confessar el neerlandès. En la següent qüestió li van preguntar si tenia forces per dirigir el projecte del Barça de la temporada vinent. «És una pregunta complicada després d’aquest partit perquè estem molt decebuts i ens preguntem a nosaltres mateixos què ha passat a la segona part. A partir de demà cal preparar els dos últims partits i preparar-nos per a la temporada vinent, però cal assumir primer aquest empat. Que ja és molt». Assumir un empat que sona gairebé a capitulació final d’un Barça que es desconnecta i s’apaga amb tanta freqüència, que viu més temps en la foscor que amb llum. «De vegades, no es poden explicar coses», va argumentar Koeman, sense cap argument. Preguntes sense respostes, a les quals Laporta, en la decisió més transcendental després de guanyar les eleccions el 7 de març, ha de donar solució en un marc extremadament complex: no hi ha diners a la caixa, els elevats contractes que té una plantilla hipotecada del passat, amb encara diversos anys firmats, i convèncer Messi que hi ha futur a Barcelona.

Koeman, a la corda fluixa

«Sempre es qüestiona els entrenadors. Però entenc que, després d’aquesta segona part, hi hagi preguntes. Ho entenc perfectament», admet

Laporta, que mai ha sentit seu Koeman perquè no ho és, medita la decisió que marcarà el seu projecte esportiu

El més llegit